No sembla que les eleccions alemanyes del proper 24 de setembre deparin grans sorpreses, a hores d’ara. Angela Merkel domina els sondejos, seguida pels socialdemòcrates liderats per Martin Schulz. Hi ha 16 punts de diferència. Però es tem per un bon resultat de l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD), això sí: una agrupació que, precisament per la seva eurofòbia, ha mantingut relacions promíscues amb membres del govern rus. Quelcom que comença a ser habitual entre els liders de l’espai polític que ocupa l’AfD.
La trobada entre Marine Le Pen i el president de la Federació, Vladímir Putin, poc abans de les eleccions presidencials franceses, fou prèvia a un ciberatac a gran escala contra les oficines de campanya de l’aleshores presidenciable Emmanuel Macron. A finals de maig, un cop que fou escollit president, Macron titllaria les cadenes estatals russes RT i Sputnik d’instruments de propaganda amb què disseminar els interessos de Rússia. Molt s’ha parlat els últims mesos de veritables exèrcits d’usuaris de xarxes socials que han difós informacions falses, algunes provinents d’aquests canals, per empènyer els votants d’un país a recolzar el candidat més afí als interessos del Kremlin. Una afirmació que s’ha focalitzat, sobretot, en l’ara president dels EUA, Donald Trump. I que es troba a l’espera de ratificació per part de la intel·ligència del país.
Però un estudi de la divisió de Comunicacions Estratègiques de l’OTAN (Stratcom) recentment publicat, ha copsat l’existència d’una armada tuitaire que critica, implacable, el desplegament de l’aliança atlàntica en territori bàltic. El títol de l’informe ho diu tot: “Robotrolling”. I és que de la recerca se n’extreu que dos de cada tres usuaris que parlen sobre això són comptes automatitzats. El 84% del que es diu en rus de la qüestió bàltica ho sostenen els anomenats robots. I els “trols” són aquells usuaris que "emmerden" un debat fins a dur-lo a la discussió enfadada, segons el diccionari urbà dels angloparlants. És el primer estudi sobre “troleig” a la xarxa de l’ocellet blau dut a terme per l’Stratcom.
A finals de 2016, Bloomberg consultava al politòleg de la Universitat Tècnica de Munic, Simon Hegelich. L’acadèmic, estudiós de la manipulació de les xarxes socials amb finalitats polítiques, feia notar que un bon grapat de usuaris pro-Trump van entrar de ple a la discussió pública alemanya atacant Merkel. Fou a rel de l’atropellament que es va saldar amb 12 assassinats en mans d’un militant gihadista en ple nadal. Hegelich assegurava que bona part dels usuaris implicats en el linxament eren bots que la criticaven per la seva política tolerant vers els refugiats, coincidint amb el programa de l’AfD.
En aquest mateix article se citaven les paraules de Michael Fuchs, membre del parlament pel partit demòcrata cristià alemany, la CDU. “Les publicacions d’odi i les notícies falses afecten la campanya. Ho hem vist als EUA i haurem de fer-ne alguna cosa”, alertava. A les portes de la contesa electoral, les alarmes es disparen de nou.
“Hi ha evidències creixents d’atacs perpetrats per influenciar en les eleccions i esperem un nou salt pel que fa a ciberatacs abans de la votació”. Així s’expressava el juny passat el cap dels serveis d’intel·ligència alemanys (BfV per les seves sigles en aquesta llengua), Hans-Georg Massen. L’agència governamental encarregada de donar garanties al sufragi ha mobilitzat un centenar llarg de persones amb desenes de milers de militars i civils. Més centrats en la protecció d’infraestructures que en la seducció dels votants, val a dir. Es vol evitar un episodi com el que es va viure a Ucraïna el 2016, quan un ciberatac contra una central elèctrica que l’executiu del país va atribuir a Rússia va deixar la capital, Kíev, a les fosques.
Meduza, un mitjà rus amb seu a Riga, Letònia, publicava el novembre de l’any passat com el Kremlin duia a terme campanyes de captació per a la seva ciberarmada entre persones vinculades al món del crim a Internet. El maig de 2015 es van extreure 16 gigabytes de dades de la cambra de representants d’Alemanya. Un diputat de la CDU, Thomas Jarzombek, fou prou eloqüent sobre la possibilitat d’interferència a les eleccions del seu país per part d’una potència forana: “Estic bastant segur que al setembre tornarem a veure aquests 16 gigabytes”. Els propers dies caldrà estar al cas de la mobilització de robotrolls com els que, ara per ara, opinen sobre el desplegament de l’OTAN al Bàltic. Tot apunta a que hi seran presents. Malgrat tot, la prova definitiva que Rússia es troba al darrere de tot això haurà d’esperar una mica més.