Què deurien fer alguns dels vostres escriptors favorits, just quan eren joves i encara no eren reconeguts, llegits i admirats? Què donaríem per veure pel forat del pany aventures i misèries, reaccions i humors, victòries i derrotes quan encara ho tenien tot per fer? Ara imagineu que un d’aquests escriptors és un dels protagonistes d’una intriga on caldrà resoldre un seguit de crims macabres amb aire de ritual satànic. Imagineu que l’escriptor, ara ja investigador, sigui Edgar Allan Poe, el gran mestre del misteri i l’horror, inventor del primer detectiu de la història: el resolutiu, científic i cerebral Auguste Dupin, cèlebre per mèrits propis i, també, per haver servit d’inspiració a Arthur Conan Doyle per crear un tal Sherlock Holmes, tan resolutiu, científic i cerebral com ell.
El film dirigit per Scott Cooper (Antlers, Black Mass, Crazy Heart) i que adapta la novel·la The Pale Blue Eye, de Louis Bayard, mira d’exposar en la ficció l’origen de les obsessions que Poe desenvoluparia literàriament després. L’anàlisi, l’excentricitat, l’ocult, la deducció intel·ligent i el món gòtic són el mar de fons de l’estada —verídica— que l’autor d’El corb i Lacaiguda de la casa Usher va fer el 1830 a l’Acadèmia de West Point. Tot comença quan un cadet és trobat mort, penjat en estranyes circumstàncies i ultratjat posteriorment al dipòsit de cadàvers, quan se li sostreu el cor. La investigació dels assassinats s’encarregarà a Augustus Landor (Christian Bale), un detectiu de passat força tèrbol, en una història on el codi de silenci dels militars juga a la contra de l’investigador, fins que recluta el jove Poe, interpretat per Harry Melling de manera brillant, tan pel que fa a la caracterització física, com en la credibilitat d’una personalitat tan complexa, obscura i fascinant.
De vegades, però, els somnis recurrents que tenim com a lectors cinèfils no es veuen recompensats en les expectatives que dipositem. Scott Cooper treballa bé l’ambientació i compta amb un elenc estel·lar (completat per Gillian Anderson, Robert Duvall o Charlotte Gainsbourg), però és incapaç de treure el film de la correcció i l’atonia, incapaç de sacsejar ni amb els dos girs de guió finals, una traca que arriba massa tard, quan tot ja és destinat al gris i a les zones mortes. Massa previsible i matusser en els diàlegs, en la factura final, en el ritme i en la gestió de la sorpresa. Res sonarà a nou, res a trepidant. Res a la veritable alçada d’un Poe de qui es desaprofita la genialitat i les pulsions.
The Pale Blue Eye
Direcció: Scott Cooper
Guió: Scott Cooper (Novel·la: Louis Bayard)
Música: Howard Shore
Fotografia: Masanobu Takayanagi
Estats Units, 2022
Durada: 128 minuts
Repartiment: Christian Bale, Harry Melling, Gillian Anderson, Lucy Boynton, Toby Jones, Robert Duvall, Timothy Spall, Charlotte Gainsbourg.
Intriga i misteri.