La cimera entre el govern espanyol i el francès encapçalada per Pedro Sánchez i Emmanuel Macron que tindrà lloc a Barcelona el pròxim dijous 19 de gener, anunciada pels socialistes com una demostració de la nova “normalitat política” a Catalunya, ha aixecat polseguera en el moviment independentista. El president Pere Aragonès ha confirmat la seva assistència a la cimera, mentre que el seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), s’ha adherit a la manifestació convocada per les principals entitats independentistes contra la trobada de governs a la capital catalana.
Marta Vilalta, portaveu d’ERC, ha defensat que la decisió tant de l’executiu català, com la del seu partit “és coherent per poder ser a tots els espais i no deixar cap cadira buida”. Vilalta destaca també que no ho troben una contradicció, com s’apunta des de sectors de l’independentisme, sinó que “es tracta de ser a tot arreu, defensant allò que volem defensar”. Toni Rodon, politòleg i professor a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), creu que existeix una contradicció política, però que “és una cosa que els hi passa a molts partits, ja que els governs entren en contradiccions constants”. Al mateix temps, Rodon no creu que aquesta situació pugui afectar electoralment ERC a curt termini, tot i que assegura que el partit ha d’anar amb compte, pel fet que “un cúmul de contradiccions sí que pot arribar a fer pensar a l’electorat que els hi estan prenent el pèl”.
Sergio de Maya, politòleg i professor adjunt a la UPF, creu que “ERC entén que la seva presència en una cimera com aquesta li dona visibilitat com a partit de govern”. Amb aquest moviment, de Maya creu que “ERC pretén legitimar-se com a força amb capacitat de govern, i més encara governant amb solitari”. També comenta l’aparador internacional que suposarà la cimera, oportunitat que no entendria que el partit deixés escapar. Tot i això, el politòleg creu que l’arrelament històric a l’independentisme més reivindicatiu d’ERC força al partit a “no treure un peu de les manifestacions i les protestes”.
Des del govern espanyol s’ha presentat la cimera hispanofrancesa a Barcelona com una demostració de la, segons ells, nova normalitat política que es viu a Catalunya, i de la bona entesa entre la Moncloa i el Palau de la Generalitat. A la vegada, des de l’executiu espanyol s’ha tret ferro a la protesta independentista la qual, segons Isabel Rodríguez, ministra portaveu del govern Sánchez, és totalment legítima, com també ho és el fet que ERC hi participi, de la qual cosa comenta que “és un assumpte de partit”. En aquest punt, Rodríguez també ha lloat Aragonès per decidir-se per estar present a la cimera, cosa que creu que “demostra el bon estat de les relacions institucionals”.
Jordi Pacheco, politòleg i Doctor en Dret i Ciència Política, comenta que “no podem oblidar que la Generalitat de Catalunya és una institució més de l’Estat”, i que la seva obligació institucional és “estar present en situacions com la cimera, ja que representen al conjunt de la ciutadania”. Al ser preguntat per si l’estat de les negociacions dels pressupostos catalans entre Esquerra i el PSC ha empès a Aragonès a estar present a la cimera, Pacheco creu que aquesta no és la situació, ja que “o bé estàs en una situació de ruptura com el 2017, o bé a curt termini has d’acceptar el marc legal i que el president de la Generalitat sigui present a la cimera”.
La manifestació unitària independentista contra la cimera de Sánchez i Macron ha estat impulsada pel Consell de la República, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. En un comunicat conjunt, les tres entitats fan una crida a una “mobilització unitària, amplia i oberta per fer-la extensible a tot el teixit civil i social del país”. En aquest, les entitats també expliquen que troben les paraules del Govern espanyol com “una provocació, una fantasia i una falsedat”, ja que “no s’ha donat cap solució política al conflicte” i destaquen que encara hi ha representants independentistes a l’exili, 500 persones pendents de judici per causes relacionades amb l’1 d’octubre, i més de 4.000 persones afectades per la repressió espanyola.