La més petita de les Illes podria tenir la clau del futur Govern balear. Aquest setmanari explicava fa poques setmanes la peculiaritat del cas d’Eivissa, una illa molt més poblada que Menorca i que tanmateix tria un diputat menys al Parlament. Doncs encara és més cridaner el cas de Formentera. Allà viuen —a 1 de gener de 2022— 11.418 habitants, dels quals voten entre 3.300 i 3.800. Tan esquifida quantitat de votants, però, tria un dels 59 diputats que formen el Parlament. Per què tan pocs votants determinen un escó quan, per exemple, a Mallorca el 2019 els 33 que aporta l’illa al Parlament van ser repartits entre 341.441 votants (una mitjana d’un escó per 10.346), els 13 de Menorca entre 38.990 (2.999) i els 12 d’Eivissa entre 45.740 (3.811)?
La resposta és fàcil d’explicar i difícil d’entendre. En el seu origen, quan s’aprovà l’Estatut (1983) i posteriorment la Llei electoral (1986), es buscà una ponderació territorial al repartiment d’escons, de tal manera que cap illa pogués quedar agreujada. Així, a la més petita li correspongué elegir un diputat. El mínim. Amb el transcurs de les dècades i els canvis demogràfics que s’han esdevingut, la població i el nombre de votants a Formentera ha incremenat poc en nombres absoluts, si es compara a la resta de territoris insulars, en els quals —sobretot a Mallorca i Eivissa— ha augmentat moltíssim més, amb el resultat que la relació entre vots i escons s’ha alterat radicalment entre les diferents illes, tal com mostren les dades anteriorment referides. I això no és tot. Aquest únic diputat de Formentera ha incrementat el seu valor polític potencial fins al punt que es pot convertir en la clau que determini el futur Govern illenc el pròxim mes de maig.
Així almenys ho explicava per a aquest setmanari Gonzalo Adán, director de l’IBES —Instituto Balear de Estudios Sociales—, empresa especialitzada en enquestes d’intenció de vot. “Podria ser un factor que a hores d’ara ningú preveu i que podria tenir molta d’importància, perquè, com saps, ja l’ha tenguda en el passat. I com que la majoria en el Parlament podria anar d’un sol escó, entra dins del possible que Formentera sigui la clau” de la futura majoria parlamentària i, per tant, de la investidura de la presidenta del Govern.
Així podria ser, diu l’especialista, perquè és fàcil que els dos blocs —esquerra i dreta— acabin empatats en diputats, inclús si se sumàs a l’esquerra el PI, de tal manera que el solitari diputat formenterer fos el que desfés l’empat. En les últimes quatre convocatòries aquest escó ha estat d’esquerres, de Gent per Formentera, però el mes de maig vinent, al parer d’Adán, no està clar que es repeteixi: “Al contrari que en les altres [quatre] ocasions, ara no és segur que sigui d’esquerres”.
Sigui d’esquerres, com fins ara, o de dreta, realment és possible que un sol diputat elegit per tan poca gent determini el futur Govern balear? Doncs en teoria, sí. Per copsar correctament la molt petita quantitat de votants que tindria la possible clau del futur Govern, cal posar-la en relació amb el total de sufragis que s’han emès a Balears en les últimes ocasions. Els vots a candidatures que el 2019 es van comptabilitzar a Formentera, 3.778, representaren el 0,87% del total emès a l’arxipèlag, que foren 429.949; el 2015, 3.540 sobre 433.855, un 0,81%; el 2011, 3.591 en relació amb 427.093, 0,84%, i el 2007, 3.332 per 420.941 en el conjunt baleàric, un 0,79%. O sigui: amb tota probabilitat d’aquí a quatre mesos els votants formenterers tornaran a ser al voltant del 0,8% de tots els que exerceixin el vot a les Illes i, malgrat ser tan poquets, poden —segons diu l’expert citat— determinar el Govern.
Per ventura, es podria pensar que és una opció teòrica que no passarà de bon de veres, però la realitat és que els partits s’ho prenen seriosament. Saben bé que, segons les circumstàncies, l’escó formenterer pot ser decisiu. Per exemple, ho sabia perfectament Jaume Matas, president del Govern entre 1996 i 1999 —i entre 2003 i 2007—, que per a les eleccions de 1999, quan les enquestes indicaven —com ara— un empat entre dreta i esquerra, va organitzar una operació fraudulenta per intentar que el diputat per Formentera fos del PP i assegurés la seva majoria absoluta. En efecte, el 1998 va dissenyar i executar un pla per censar a Formentera un bon grapat de descendents d’emigrants baleàrics a Argentina amb l’objectiu de tractar-los de forma preferent i així assolir que votessin el PP després d’haver-se inscrit en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA). Matas va fer que es contractàs —en una empresa pública depenent del seu govern— una persona a posta per tenir màxima cura dels neoformenterers, la qual actuà com una mena d’agent electoral per assolir el nombre suficient de nous censats a l’illa. A tal efecte s’organitzaren visites a Argentina, suposadament per estrènyer contactes amb els descendents d’illencs que amagaven l’interès partidista del PP. El Diario de Mallorca va desvelar el pla, cosa que provocà una enorme polèmica política que acabà en els tribunals. Però els magistrats determinaren finalment que ni Matas ni la seva vicepresidenta, Rosa Estaràs —avui eurodiputada—, que era la responsable directa de la contractació de l’agent electoral, havien infringit la llei. La cosa acabà amb la condemna a tres funcionaris per falsedat documentals. Res més.
La sòrdida història demostra la importància que els polítics saben que pot tenir, en cas d’empat a la resta d’illes entre dreta i esquerra, l’únic diputat que tria Formentera. En aquella ocasió el PP es va fer amb el diputat, però no fou determinant, perquè l’esquerra guanyà a Eivissa, cosa que al capdavall resultà la clau del Govern, i es va poder fer el primer Pacte de Progrés. I ara? Doncs ara com a mínim les enquestes conegudes indiquen que l’empat en escons entre l’esquerra i la dreta podria ser desfet per l’únic diputat que tria la més petita de les Illes, Formentera.