Precisament el descobriment de Mey Rahola (Lleó, 1897 – Vaucresson, França, 1959) va ser una troballa excel·lent, sobretot per la seva vàlua com a fotògrafa en un món predominantment masculí, ja que està considerada una de les primeres dones que es van dedicar a la fotografia artística al nostre país. Per això és important ressaltar que dos museus catalans, com són el MNAC de Barcelona i el Museu de l’Empordà de Figueres, hagin reconegut la seva tasca i mostrin alhora sengles exposicions. Ambdós projectes expositius formen part del programa d’activitats del Centenari de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya 2023. Entre el 2020 i el 2021 el MNAC, mitjançant el Pla Nacional de Fotografia, va adquirir 14 obres de l’artista que s’exhibeixen a la present exposició.
L’exposició del MNAC i del Museu de l’Empordà consten de més d’un centenar de fotografies que porten com a títol Mey Rahola 1897-1959. La nova fotògrafa i Mey Rahola. Desig d’horitzons, respectivament. Estan comissariades pel besnet de Rahola el musicòleg Lluís Bertran i la historiadora de la fotografia Roser Martínez, així com també Roser Cambray, conservadora de fotografia del MNAC. Les dues exposicions recullen el gran esforç fet per part de Cristina Massanés i Roser Martínez als arxius familiars, que els ha permès catalogar un miler d’obres entre proves positivades i negatius. Aquesta tasca d’investigació, de més de deu anys, significa un gran descobriment dins del terreny de la fotografia més renovadora d’alt nivell estètic i que posa al seu lloc la veritable feina de l’artista empordanesa que, segons les seves descobridores, podria tractar-se d”una Breslauer catalana, una dona moderna que fumava, portava pantalons, participava en regates de vela i feia fotografies molt valentes”. Per tant, no hi ha dubte que era una artista plenament independent -cal destacar que ens referim als anys 30 i 40-, moderna i viatgera, a més de l’ empatia i ironia que destil·laven les seves imatges.
Cal mencionar que tota la seva obra estava signada i ordenada, encara que el seu fons no estigués en un sol lloc, sinó que el tenien diversos membres de la família degut a que “s’havia anat subdividint en successives herències i repartiments”. Fa tot just dos anys, el Grup Obert de Dones Arquitectes del COAC va organitzar el cicle “Les dones fem” i dins d’ell es va dur a terme una conferència i una taula rodona dedicada a l’arquitectura, la fotografia i les dones titulada “Fem història” sobre la figura de Mey Rahola, que també va servir per recuperar el nom d’una de les primeres fotògrafes destacades dels anys 30.
Mey Rahola. Una fotògrafa “moderna”
Encara que Mey Rahola (el seu nom real era Maria del Remei) naixés a Lleó, la seva joventut va transcórrer a Madrid degut a la feina d’enginyer del seu pare, que va ser un dels impulsors dels primers ferrocarrils que van haver-hi a Espanya, però què també va ser un gran aficionat a la fotografia. Els estius anava a Cadaqués, població on havia nascut al seu pare.
Als 24 anys es casà amb el polític i advocat Josep Xirau, fill d’un notari de Figueres amb casa i propietats a Cadaqués. Van viure en diferents ciutats europees fins que es van establir a Barcelona, moment en que comença a dedicar-se plenament a la fotografia. Aprèn la tècnica del revelat d’imatges al laboratori fotogràfic del seu cunyat Joan Xirau, que havia tingut relació amb Dalí, i posteriorment amplia els seus coneixements tècnics amb un dels millor fotoperiodistes de l’època, com va ser Antoni Campañà.
Els seus primers treballs fotogràfics es van exhibir al Real Club Marítim de Barcelona. Al 1934 va obtenir un premi que concedia el diari El Día Gráfico, sent l’única dona premiada. Dos anys més tard forma part de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. La seva eclosió com a fotògrafa es veu truncada per la Guerra Civil, veient-se obligada a exiliar-se a França on seguirà treballant com a fotògrafa però no tant des de la vessant creativa sinó fent treballs per sobreviure, com per exemple realitzant fotos de carnet i retrats per encàrrec. Cal remarcar el retrat que va fer de l’últim president de la República Manuel Azaña, que figura a l’exposició del MNAC, així com fotografies de tipus humanista, tal com ho estaven fent en aquell moment a França autors com Robert Doisneau i Sabine Weiss, o el que és el mateix, “les persones i la seva quotidianitat passen a ocupar el centre de les imatges” . El 1947 resideix a Vaucresson, localitat propera a París, ja que el seu marit aconsegueix una feina a la UNESCO.
Possiblement la circumstància que el seu marit fos un polític i jurista destacat va provocar que el seu treball no estigués suficientment valorat i quedés en l’oblit, tot i desenvolupar una important carrera com a fotògrafa i haver aconseguit diversos premis i reconeixements durant la seva curta trajectòria com a fotògrafa artística. Per a Roser Martínez “el de Mey Rahola és un dels primers fons d’una fotògrafa de Catalunya i d’Espanya de la primera meitat del segle XX”, i per a Roser Cambray “la seva obra captiva per la qualitat, en un món completament masculí”.
Mey Rahola 1897-1959. La nova fotògrafa / Mey Rahola. Desig d’horitzons
L’exposició del MNAC és una retrospectiva de tota la seva obra i es divideix en diferents apartats on es poden veure un centenar de fotografies, a més de diverses publicacions i documents que serveixen per adonar-se de la seva vàlua com a fotògrafa. L’itinerari segueix un ordre cronològic en tres etapes, considerades com les més importants de la seva trajectòria creativa, com són el període d’abans de la Guerra Civil (1931-1936); els dos conflictes bèl·lics que pateix Europa en poc temps com és la mateixa Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial (1937-1945), i la dels anys següents que corresponen a les respectives postguerres. Aquest recorregut mostrat a mode de tríptic, “posa en valor la coherència d’una trajectòria constantment atenta a les inquietuds del seu temps malgrat les ruptures històriques”.
La mostra del Museu de l’Empordà es caracteritza pel gran nombre d’imatges relacionades amb el gènere de les marines, principalment les que fan referència als anys 30. Cal remarcar que Rahola va prestar molta atenció a la navegació esportiva, ja que li servia com a “espai d’emancipació i d’afirmació al qual la Guerra Civil, amb el seu rastre de destrucció i exili, va posar punt i final”.
De Cadaqués s’exhibeixen diverses imatges, entre elles la considerada com la primera fotografia moderna realitzada en aquesta localitat. També hi ha un conjunt de marines on es veu el seu veler de regates, l’Alai, a través de mostrar-lo en plans picats i contrapicats. Per a Lluís Bertran, l’autora “buscava unes geometries que només podia generar la càmera”, tal com es pot comprovar quan representa unes composicions molt singulars de les veles de les embarcacions i els núvols que es desplacen lentament. El tema dels velers li interessava especialment, sobretot els grans velers de comerç, balandres i pailebots que hi havia al port de Barcelona, fotografiats entre el 1932 i 1936. El 1938 una bomba de l’aviació franquista va destruir l’Alai, i amb ella va desaparèixer una part de la seva vida social i cultural de la que havia gaudit tant aquells anys. Aquestes fotografies en el temps, en una època on Rahola tenia plena llibertat de moviment i era molt propera a la natura, mostren “una mirada moderna i dinàmica, amb una fotografia artística que capturava així l’alegria de viure de les noves generacions, la seva i la dels fills”.
Durant la Setmana Santa de 1936 fa un viatge per Andalusia en automòbil amb Antoni Campañá, les seves respectives parelles i un grup d’amigues. Fotografiava la gent, els carrers, les cases, els monuments i la vida quotidiana. Per a Maria de los Santos García Felguera és possible que aquest viatge pel sud fos una mena de documental “que trenqués la sèrie de fotografies “artístiques” (de tema marí, esports…) que la fotògrafa havia anat fent fins llavors i amb les quals havia guanyat premis”
Un altre tema del qual hi ha diversos exemples és el del retrat, principalment quan representa els seus fills petits en diferents situacions: jugant, ballant, fent esport, llegint… Aquestes imatges són una nova manera de mostrar la línia renovadora de la pedagogia activa, com per exemple l’Institut-Escola de la Generalitat i el mètode Montessori. També s’exposen una sèrie de fotografies del període 1939-1949, que coincideixen amb diferents etapes del seus tres fills. La foto de Manuel Azaña la va realitzar a prop d’on ell vivia exiliat i va ser de les últimes que se li van fer en vida.
De la seva estada a Lió durant la Segona Guerra Mundial hi ha un conjunt de fotografies de la ciutat on es veuen militars desfilant i avions a l’aeroport a punt d’enlairar-se. En canvi, de la Guerra Civil només s’exposen dues obres que, de fet, són les úniques que es conserven, sent una d’elles Cua del pa (1936-1937), realitzada des de dalt d’una casa on es veu un gran nombre de persones esperant el seu torn per recollir el pa. Les siluetes allargades de les dones es reflecteixen perfectament al terra, aconseguint un efecte colpidor que expressa la tràgica realitat de l’època.
Imatges dels interiors de la seva casa de Can Xirau a Cadaqués, mostren perfectament com vivia la seva família, així com altres indrets de la vila que serveixen per conèixer de prop com era el poble en aquells anys. De 1934 hi ha una imatge on es veu una dona portant el doll, que em recorda una escultura d’Enric Monjo que s’exposa al museu que porta el seu nom a Vilassar de Mar.
També s’exhibeixen un conjunt de fotografies, possiblement les més icòniques, on es veu a jugadores de pilota i altres esportistes a la platja, totes elles realitzades abans de la Guerra Civil. Dels mateixos anys veiem escenes de dones ballant, caminant per la Gran Vía en un dia plujós, banyistes pujant les escales, pescadors i mariners, mercats i balls tradicionals.
Mey Rahola 1897-1959. La nova fotògrafa
Comissaris: Lluís Bertran, Roser Cambray i Roser Martínez
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Barcelona
Fins al 29 de maig de 2023
Mey Rahola. Desig d’horitzons
Comissaris: Lluís Bertran i Roser Martínez
Museu de l’Empordà. Figueres
Fins al 10 d’abril de 2023