La laxitud periodística de l’estiu permet que us pugui escriure una lletra —que us devia de fa temps— per agrair-vos ben de cor que continueu garantint la vitalitat del teatre. Tot i les crisis reiterades i les absoltes que se li han cantat, la vostra esplendidesa i dedicació, tan pertinaces com interessades, fan realitat que cada temporada puguem gaudir de les arts escèniques.
Si sou dels espectadors càndids, que ho aplaudiu tot sense mirar prim, perquè us enlluerna el teatre i hi trobeu totes les virtuts, gràcies per la vostra ingenuïtat i per fer tan feliços els dramaturgs, actors, directors, escenògrafs, etc. Penseu, tanmateix, que no els ajudeu gaire a créixer i a millorar en la seva feina.
Mereixeu també la nostra gratitud si pertanyeu, en contrapartida, a la minoria d’espectadors exigents, armats amb una bona enciclopèdia teatral, difícils d’empassar-se gat per llebre. Perquè teniu el coratge de seure quan tota la platea, en peu, crida bravos a cor què vols, cor què desitges. És gràcies a vosaltres que els professionals de les arts escèniques no s’adormen a la figuera, ni es pensen del tot que són la reencarnació de Shakespeare.
Per bé que amb moltes prevencions, he d’agrair-vos que vingueu al teatre si us arrenglereu entre els espectadors mal educats, com més va més nombrosos. Però, francament, potser no cal que us hi sentiu tant com a casa. No us adoneu que és necessari respectar el dret dels actors a fer la seva feina en bones condicions? No veieu que el deure del públic és mantenir el silenci? No sou conscient que és de mala educació xerrar pels descosits, desembolicar caramels o consultar el mòbil durant la funció?
Val a dir que és de justícia agrair-vos si integreu el gremi reduït dels crítics, atès que, lluny de rebentades ermes, us afanyeu a trobar raons i arguments per valorar els espectacles. Amb constància, bo i traient hores a la son, i sovint amb angoixa, ja que costa més criticar un mal espectacle que no pas un de bo, feu una feina necessària, però en general no gaire ben vista. Recordeu, sempre, que sou fal·libles, per fortuna, i que això us honora.
Ara bé, si exerciu l’ofici de dramaturg, actor, director, escenògraf, productor, etc., us agraïm que, com a espectadors, deixeu de banda les enveges i la competència desaforades del sector, que tingueu en compte la bona feina dels companys i que, sense embuts, els la reconegueu, si s’ho han ben guanyat.
En el supòsit que us acabeu d’afegir als nous espectadors, xiquets, adolescents o joves, benvinguts sigueu. Gràcies per compartir les vetllades teatrals, gràcies per mantenir la flama. Hi descobrireu, en viu i en directe, una dimensió propera, autèntica i veraç que no es troba enlloc més i que és ben humana i tangible, a diferència dels mons artificials de la virtualitat. Estalvieu-vos, però, mitificacions i glamurs estèrils.
En definitiva, sigueu la mena d’espectador que sigueu, menuts o grans, moltes gràcies per tornar sovint al teatre, per desconnectar del món real per una estona i per continuar donant corda a l’art més antic i complet.
Amb tota la cordialitat.
PS: Us pregaria, això sí, que no deixeu d’estimar-lo amb una actitud activa i curosa, com l’amor de debò. Si us ha agradat, aplaudiu l’espectacle de valent, sense contemplacions. Si no, escridasseu l’equip artístic sense miraments. No sigueu políticament correctes, si us plau. No ens convé gens. Si valoreu l’obra, en tot cas, feu-ho amb respecte i arguments sòlids. Amén.