Els xilens diuen 'no' al sistema de pensions que va deixar Pinochet

Més d'un milió de persones surten als carrers de les principals ciutats xilenes a exigir el final de l'actual sistema de previsió social. Fins al 87% dels ciutadans consideren que necessita ser reformat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És un dels últims llegats encara en peu de la dictadura de Pinochet. Fins i tot havia estat considerat un model a seguir per altres països. Però els xilens ja no pensen el mateix. Segons els organitzadors, 350.000 persones -80.000 segons Carabineros- van sortir aquest diumenge als carrers de la capital, Santiago, per a exigir el final de l'actual sistema privat de pensions. A tot el país van reunir-se més d'1,3 milions de manifestants.

La concentració, convocada per la plataforma 'No + AFP', té lloc després que el govern progressista de Michelle Bachelet descartés la supressió de l'actual sistema i insistís en ajustaments per a millorar-ne el funcionament. A finals de juliol l'organització ja va dur a terme una primera i multitudinària marxa, amb prop d'un milió de manifestants, que va anar seguida d'una cassolada. I adverteixen que la mobilització continuarà si La Moneda no fa cas de les protestes.

"Esperem que la presidenta i el govern ens escoltin i s'obrin al diàleg amb els ciutadans i no amb els propietaris de les AFP", va afirmar Luis Mesina, portaveu de 'No + AFP', durant el discurs de clausura aquest diumenge. "Volem dir-li a la presidenta que les seves propostes de millora del sistema no ens convencen, no ens agraden, són més del mateix i no resolen el problema de fons".

La concentració va acabar amb la convocatòria d'una aturada nacional per al pròxim 4 de novembre. "Nosaltres com a coordinadora exigirem la realització d'un plebiscit perquè sigui la mateixa ciutadania la que defineixi quin sistema de pensions vol", va declarar Karol Morales, també portaveu de 'No + AFP'.

Sistema heretat de la dictadura

L'actual sistema, anomenat de capitalització individual, va ser instaurat per la dictadura d'Augusto Pinochet el 1981. Dissenyat per l'economista José Piñera -exministre de Treball i germà de l'expresident Sebastián Piñera-, consisteix en què els treballadors dipositen els seus estalvis per a la jubilació en comptes individuals, que són controlats per les anomenades administradores de fons de pensions (AFP), entitats privades del sector financer.

El rendiment d'aquests fons, que són invertits en borsa i altres instruments financers, acaba determinant el total de la pensió de cada xilè quan li arriba el moment de la jubilació. Les AFP controlaven el 2015 uns estalvis valorats en 160.000 milions de dòlars, que eren reinvertits en l'economia del país. Es considerava part del miracle xilè. Ara, però, la majoria de ciutadans no ho veu així.

En moltes de les pancartes aquest diumenge s'hi llegia 'Per un sistema de repartiment', com el que hi havia al Xile anterior a 1981 i com hi ha a la majoria de països europeus. El sistema de repartiment no es basa en l'estalvi individual, sinó en què els actuals treballadors paguen la pensió dels actuals jubilats.

Els números no surten

Els treballadors, que avui són uns deu milions a Xile, dipositen el 10% del seu sou a aquest compte d'estalvi, a més d'una quota d'administració que paguen a l'AFP. Quan va ser creat, prometia el 70% de l'últim so.u La mitjana de la pensió que cobren avui els jubilats, però, se situa al voltant dels 300 dòlars. I això que, segons un informe de l'investigador Gonzalo Durán (Fundación Sol), durant els primers nou mesos del 2015 els beneficis de les administradores van augmentar en un 71,4% respecte del mateix període de l'any anterior.

L'informe de la Fundación Sol indica que, durant els últims 25 anys, les AFP han pagat en pensions amb prou feines un terç de la seva recaptació. També calcula que la meitat dels treballadors que han cotitzat entre 25 i 33 anys es jubilarà amb menys del 22% del seu sou mitjà durant l'última dècada.

Rebuig generalitzat

Segons l'últim sondatge de l'empresa enquestadora Cadem, publicat el passat 31 de juliol, fins al 87% dels xilens es mostra favorable sobre la necessitat de fer una reforma de l'actual sistema de pensions. Només el 7% dels enquestats hi està en contra. Preguntats sobre com les AFP han administrat els seus fons de pensions, el 71% es declara poc o gens satisfet, i tan sols 5% bastant o molt satisfet.

A més a més, pensant en l'edat que els correspondria jubilar-se -o en la seva jubilació actual, en el cas dels avui pensionistes-, el 64% diu que la pensió no els arribarà o no els arriba per a cobrir les seves despeses bàsiques i el 27% que només els arribarà o arriba per a cobrir aquestes despeses bàsiques. De fet, fins al 42% dels sondejats indiquen que ni tan sols saben quants diners tenen estalviats en el seu fons per a la jubilació.

La solució del govern de Michelle Bachelet a aquest descontentament és la creació d'una AFP estatal, que corregeixi les insuficiències de l'actual sistema. Així constava ja en el seu programa electoral a les últimes eleccions presidencials. Però els organitzadors de les protestes ho consideren insuficient.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.