Sovint, les campanyes de màrqueting d’alguns govern inclouen exposicions per aproximar a un públic, amb preocupacions i inquietuds culturals, algunes de les seves iniciatives i accions determinades. De vegades són inversions socials. Altres vegades la creació i construcció d’infraestructures. Però en aquest cas, sobre l’exposició On són? ens trobem davant d’un cas paradigmàtic de l’exposició sincera i necessària per explicar una de les accions de govern més importants del govern de la Generalitat de Catalunya.
El nom de l’exposició ja és l’essència de la seva tesi: On són?. La pregunta que milers de persones s’acaben formulant davant dels seus familiars desapareguts durant la Guerra Civil: assassinats a la rereguarda, afusellats per la dictadura franquista o, la majoria d’ells, morts al front o en algun hospital de campanya.
Així, la mostra pretén per donar a conèixer al públic la feina que porta a terme el govern respecte a les fosses comunes i també tota la feina feta amb anterioritat, destacant que fins i tot es van fer actuacions d’exhumacions iniciades durant la mateixa Guerra Civil per part de la Generalitat republicana. Al mateix temps, alguns dels àmbits de la mostra informen dels resultats d’aquestes actuacions i posa tres exemples de famílies que estan cercant o han cercat i localitzat el seu familiar desaparegut durant la guerra.
El muntatge de la mostra, amb un gran rectangle negre central on trobem elements i algunes imatges de fosses i cadàvers, s’acaba dividint en sis àmbits, més un audiovisual.
Dins del primer dels àmbits es troba una explicació històrica que conta i aproxima el motiu i el com apareixen les fosses comunes a Catalunya amb el fracassat cop d’estat de juliol de 1936 i l’inici de la Guerra Civil.
En aquest mateix espai apareix informació sobre les diverses tipologies de fosses existents, com van aparèixer i quina ha estat la seva història. Podem trobar casos on algunes fosses van ser exhumades durant la mateixa Guerra Civil, o d’altres que les va exhumar la dictadura franquista, unes altres a partir dels anys vuitanta. Un element que ens presenta la diferència de les fosses d’un bàndol i altre.
El segon àmbit, amb un marc temporal ja al segle XXI, és un dels motius per generar la mostra: explicar i apropar al gran públic l’acció generada a favor de la recuperació de les fosses, dignificació dels espais i, sobretot, treball científic i acadèmic al voltant del morts.
Des de l’any 2003, amb la creació d’un Cens de persones desaparegudes, el govern no ha deixat d’actuar, atenent un cens que augmenta cada any i reglamentant amb la Llei aprovada el 2009 com s’havia d’actuar per exhumar una fossa comuna. Més tard, l’any 2017 destaquen dues accions que incentiven les actuacions en fosses: el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica.
Al tercer dels àmbits, potser és el més intents pel visitant, el trobem dedicat als veritables protagonistes de la mostra: les víctimes i les seves famílies, beneficiades per les polítiques a favor de la recuperació de les fosses comunes a Catalunya.
Mercès a la documentació i informació que les famílies han conservat, les tres víctimes, han pogut ser identificades i localitzades: Ferran Cabeceran Marginet va ser inscrit al Cens de persones desaparegudes l’any 2021, i gràcies a això la Generalitat ha participat en la recerca d’informació sobre aquesta persona; desapareguda al front el 1938. Per altra banda, Marcos Andrés Latorre va ser inscrit el 2008, i gràcies al treball documental, es va establir que les seves restes s’havien traslladat al Valle de los Caídos. Finalment, Josep Aubeso Rovira, va ser enterrat a una fossa comuna en 1938; gràcies al creuament de l’ADN entre la seva filla (apuntada al Programa d’identificació genètica) i les dades genètiques de les restes exhumades el 2020, va permetre la seva identificació.
L’eix central de l’exposició, el gran rectangle negre, mostra una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya. Aquests objectes van acompanyats de testimonis extrets de dietaris de soldats que van participar en la guerra, escrivint impressions i situacions que ajuden a evocar l’objecte en el seu context. La seva presència ens ajuda a entendre la feina feta, com treballen els arqueòlegs, la fragilitat dels elements trobats i la importància, vital, per la seva contextualització i conservació cap al futur.
A la part final de l’espai, al darrere o davant del gran moble negre -segons com ho mirem-, una pantalla tàctil. On s’exposa, en format digital, d’un mapa interactiu en què el visitant de l’exposició podrà localitzar les fosses que se’n coneixen a Catalunya, i podrà interactuar amb el plànol per obtenir més informació d’una fossa en concret. Recomanació: busqueu el vostre poble, o el veí. La sorpresa és segura. La forma més eficaç i convincent de trobar-nos amb una extensió de l’exposició davant dels nassos i dins de casa.
L’aplicació científica sobre les fosses, víctimes i família centra el darrer àmbit. On trobem al voltant de la fotografia central, on hi ha diverses frases que de forma molt resumida expliquen les diverses fases que s’han de seguir per exhumar una fossa per part dels professionals. L’àmbit es complementa amb un audiovisual en que s’exposa el desenvolupament tècnic per part dels professionals i científics mitjançant petites càpsules.
L’exposició és un homenatge i un reconeixement a les famílies que tenen familiars no localitzats. Amb aquesta mostra podran veure com es fa la recerca d’un desaparegut, com s’exhuma una fossa comuna i què succeeix amb les restes que s’identifiquen i amb aquelles que no poden ser identificades. Consta de sis àmbits que tenen com a eix central les fosses comunes, i els desapareguts i les seves famílies.
Amb l’audiovisual final podem quadrar la feina feta i, potser, remoure les consciències necessàries per seguir, en l’àmbit nacional i estatal, amb la recerca, documentació, dignificació i investigació al voltant de les fosses comunes de la Guerra Civil.
On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya
Comissària: Queralt Solé i Barjau
Palau Robert
Fins al 26 de febrer de 2023