L'abús de la figura de l'autònom

Un dels principals obstacles de la nova conjuntura econòmica i del període de crisi, que encara no s'ha abandonat, és la dificultat que les empreses troben a l'hora de contractar treballadors de forma directa. En aquest context, la figura de l'autònom ha estat, en molts casos, la solució per a poder desembussar una situació econòmica de paràlisi. Aquesta figura, creada per a aquells treballadors que s'organitzen pel seu compte i presten els seus serveis a tots aquells demandants que ho desitgen, ha estat emprada també pels qui presten el seu treball a una empresa determinada com si foren treballadors assalariats, però sense costos de seguretat social per a l'empresa. En aquest sentit, el fals autònom emergeix com una figura habitual en aquest mercat laboral, poc desitjada per aquell que l'exerceix, però acceptada com a solució per a tenir ingressos, poder cotitzar i formar part de l'engranatge.

Sota l'eufemisme de l'emprenedor, l'autònom és la recepta que molts polítics recomanen per a incorporar-se al mercat laboral. El problema, però, és l'aprofitament d'aquesta figura per a estalviar costos socials des de les empreses. Ana Landero, d'UGT de les Illes Balears, assegura que "els autònoms que sorgeixen són autònoms dependents". I ho explica amb dades, afirmant que "la crisi ha fet que moltes empreses contractin treballadors per compte d'altri: et donen treball si et poses com a autònom. La raó és molt senzilla: un autònom, de mitjana, paga a la Seguretat Social 300 euros al mes. Però els sis primers mesos paga una tarifa plana de 50 euros. Després, es va incrementant, però es una manera d'estalviar costos per part de les empreses". Segons Landero, les xifres deixen clar aquest mecanisme. Assegura que el mes de juny de l'any 2008 hi havia 91.476 autònoms a les Illes Balears, xifra que es redueix l'any següent i que torna a emergir l'any 2013, superant els autònoms de 2008. De fet, les Illes són l'autonomia de l'Estat on més ha pujat el percentatge d'autònoms, un 11,4%. Landero assegura que el que sorgeix són "falsos autònoms, i s'ha d'impulsar una llei que reguli aquesta figura. Perquè aquests autònoms no estan patint els problemes dels autònoms, sinó els dels treballadors tradicionals".

Un exemple concret d'aquest abús el posa Maxi Nieto, professor de Sociologia a la Universitat Miguel Hernández. Afirma que moltes institucions públiques, com alguns ajuntaments, utilitzen la figura de l'autònom per estalviar despeses: "Hi ha gent que competeix entre si per oferir els seus serveis en clau de treballador autònom per a les institucions. Conec gent que treballa a l'EUIPO -Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea- d'Alacant, i està d'autònoma treballant des de fa anys en aquesta institució pública europea. I ho fan de manera legal, de tal forma que se signen contractes mercantils que garanteixen que el treballador renuncie a demandar l'empresa en cas de conflicte". Les conseqüències d'aquesta mena de contracte, afirma Nieto, és un pagament als treballadors inferior que en cas que figuraren en plantilla i unes vacances que, evidentment, no cobren.

Aquesta extralimitació afecta negativament l'esperit de l'autònom, que segons l'economista Pedro Albarrán està adreçat a "desenvolupar idees que no podria fer dins d'una empresa, fet que contribuirà al desenvolupament social. Hi ha gent que ha fet grans negocis començant com a petits autònoms i això, dins de grans empreses, no succeiria en molts casos. Una gran empresa, per les raons que siguen, no s'arriscaria a desenvolupar una creativitat que pot derivar bé en el no-res o bé en un gran descobriment. Els descobriments emprenedors vénen de la mà dels autònoms, normalment".

Lògicament, enfront de tota aquesta situació, han sorgit delegacions sindicals que defensen els drets dels autònoms i que tracten que aquesta figura no patisca l'abús que en molts casos pot arribar a experimentar. Una d'aquestes entitats és l'UPTA, la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms del País Valencià. El seu secretari general és Javier Pastor i assegura que el gran drama dels autònoms és que molts d'ells se n'han fet per obligació, com a conseqüència de "la gran bombolla generada des del Govern espanyol, la del famós emprenedor. Un govern no pot pretendre abaixar l'atur creant autònoms". La principal dificultat d'aquest col·lectiu, segons Pastor, es troba en la manca de consum. "El salari mitjà d'un assalariat ha baixat dels 19.000 als pocs més de 17.000 euros. Però el de l'autònom ha baixat dels 12.000 als 8.000. Això és conseqüència d'un consum totalment estancat, a la baixa, i d'unes taxes per pagar que no ixen a compte". Pastor proposa abaixar les taxes d'autònoms entre aquells que menys facturen: "No pot ser que una persona, amb uns ingressos de 1.000 euros al mes, tinga unes despeses de 400 euros. Aquesta persona hauria de pagar una quota de 50 euros. I aquell que té uns ingressos de 40.000 euros i paga 1.500 de taxes, hauria de pagar 2.000 o 2.500 euros, perquè pot pagar-los".

La bombolla emprenedora de la qual parla Pastor també és identificada per Sandra Zapatero, presidenta executiva de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya, CTAC. Aquesta dinàmica s'explica si es considera que els autònoms actuals "no arriben als deu mesos d'activitat". Zapatero apunta que aquesta desídia procedeix de la pujada de taxes, i posa els exemples d'uns altres països: "A França, el primer any, els autònoms no paguen res. La quota és zero. En altres països paguen un mínim en funció dels ingressos que perceben. I aquí es paguen 270 euros tinguis els ingressos que tinguis".

Dins dels autònoms hi ha diverses figures. Si la del fals autònom es vol regular enfront l'emergència d'aquesta modalitat, n'hi ha d'altres que ja són reconegudes legalment. La més destacada és la del trade, sigles de "treballador autònom dependent econòmicament", que es refereix a aquells que, com a mínim, facturen el 75% dels seus ingressos a través d'una empresa concreta. Aquest autònom, matisa Javier Pastor, "té la seua ferramenta de treball, com una furgoneta, i tot i que s'organitza en base a les necessitats de l'empresa en qüestió, és ell qui té la seua ferramenta de producció". No és la mateixa solució, comenta aquest sindicalista, que la del treballador convidat a fer-se autònom per conveniència de l'empresa i que continua gastant les instal·lacions, el cotxe i els despatxos d'aquesta. "Aquest ésel fals autònom, i hauria d'estar en règim general".
 
Mentrestant, mirant cap al futur, Javier Pastor afirma que "la figura de l'autònom augmentarà per a bé, però augmentarà en B. Anem cap a un tipus de mercat laboral en el qual, cada volta, allò que es coneix per freelance, que és l'autònom especialitzat en un tema concret, estarà cada vegada més present entre els joves que es donen d'alta com a autònoms per oferir a les empreses aquesta especialitat que controlen". Les empreses externalitzen cada cop més els seus serveis i aprofiten els autònoms per a satisfer les seues necessitats.

L'autònom és una figura emergent. En molts casos, però, és una eixida que esdevé frustrada per a aquells que l'adopten en un context de desesperació, derivada de la necessitat d'accedir al món laboral. D'altra banda, molts discursos polítics promocionen aquesta figura, que pateix abusos. Les càrregues que suporten en forma de taxes o en forma de contractació irregular per part d'empreses que els tenen com a treballadors propis sense una correspondència justa en són els exemples més clars. Erigir-se en autònom pot ser una alternativa en un mercat laboral hostil, però no ha de ser un sistema per a formar-ne part. Ni tampoc per a dissimular les dades d'atur a canvi de precarietat.