Aquest divendres dia 30 de desembre es va celebrar a Palma la tradicional manifestació organitzada per l’Esquerra Independentista de Mallorca (EIM) en ocasió de la Diada de Mallorca, el 31 de desembre, a banda dels actes oficials organitzats pel Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma. Igual que en ocasions anteriors la manifestació s’inicià a les 18 hores. Enguany, a més de la reivindicació del dret a l’autodeterminació també va servir per exigir el retorn a Mallorca de Josep Miquel Arenas, Valtònyc, que, com és prou conegut, s’instal.là a Bèlgicaper no entrar a la presó, condemnat per tres delictes d'expressió relacionats amb la lletra d’una de les seves cançons de rap.
«La Diada sempre ha estat un espai per reivindicar el sobiranisme de Mallorca i el dret a l'autodeterminació de l'illa i dels Països Catalans», explicà l’EIM, una entitat formada per diverses organitzacions, com Endavant-OSAN, CUP, Arran i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).
El lema d’enguany rere del que desfilaren els manifestants era 'Lluitem pel nostre futur. Construïm una Mallorca lliure'. Així mateix, com s’ha dit, exigiren el retorn de Valtònyc. Abans de les sis de l’horabaixa s’anaren concentrant els assistents en el Passeig del Born. A l’hora prevista s’inicià la marxa que concentrà unes 2.000 persones. Durant el recorregut es pogueren sentir eslògans com «Valtònyc, has de ser aquí», «Valtònyc, ja són cinc anys sense tu», «Madrid ens roba», «In-inde-indepencia», «Llibertat Països Catalans» i d’altres per l’estil. La manifestació culminà amb l’arribada al Parc de les Estacions, després d’haver recorregut els més cèntrics carrers de la ciutat, on es va emetre la intervenció per vídeo de Valtònyc, durant la qual s’adreçà al líder de Vox a Balears, Jorge Campos, que va ser qui el denuncià per amenaces i així provocà el calvari judicial del cantant mallorquí: «la teva mania persecutòria contra l’independentisme i el moviment d’esquerres ha provocat que avui Europa conegui el que passa a Espanya» i que «cinc tribunals europeus hagin sentenciat en contra d’Espanya pel meu cas»; així mateix li recordà que «el temps posa les coses al seu lloc i esper que la llibertat d’expressió acabi guanyant espais» i desitjà que «el feixisme que promou el teu partit polític i el teu entorn sigui el que s’hagi d’exiliar degut al rebuig social que mereix».
En un altre vídeo, diferents persones mostraen el seu suport al cantant. Entre d’altres, Lluís Llach digué que «és un exemple» de «lluita per les llibertats col.lectives i la llibertat d’expressió»; Clara Ponsatí, que ha estat víctima de les «perverses» monarquia i justícia espanyoles; i Carles Puigdemont definí com «una gran injustícia» que el cantant s’hagués hagut «d’exiliar».
L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) es va sumar a la manifestació i va fer una crida prèvia a participar-hi per així «denunciar el tracte colonial que pateix Mallorca. Espanya sotmet les Balears a un espoli fiscal del 14,20% del nostre PIB, xifra reconeguda pel Ministerio de Hacienda, que suposa que al voltant de 4.200 milions d’euros se’n vagin cada any a Madrid i no tornin. Aquest espoli exorbitant i sense comparació a tota Europa, juntament amb una superpoblació desbocada, fa que els nostres serveis públics estiguin desbordats, que els joves no tinguin accés a l’habitatge, i que les famílies no puguin rebre les ajudes necessàries en uns moments en què la inflació galopant se suma al cost de la insularitat». Per aquesta organització «l’exili forçat de Valtònyc és la prova fefaent que Espanya no només ens explota econòmicament, ens sotmet políticament i colonitza culturalment, sinó que a més a més no tolera que els mallorquins expressem els nostres pensaments en veu alta».
Pel seu costat, Més per Mallorca va celebrar unes hores abans a Palma un acte polític, en ocasió de la Diada, amb la presència d’unes 300 persones. Hi van ser pressents Raül Romeva d’ERC; Garazi Zalbidea, d’EH Bildu; Ferran Barberà, de Compromís; Rubén Cela del, BNG), Damià Moll, de Més per Menorca i la formenterenca Sílvia Tur, d’Ara Més. El líder sobiranista mallorquí, Lluís Apesteguia, manifestà que «la Diada és un bon moment per plantejar-nos quins són elsgrans reptes que té el país», entre els quals destacàla preservació del medi ambient i la protecció del territori, la necessitat d’universalitzar el dret a l’habitatgei la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits. Es mostrà partidari de «fer de Mallorca un lloc per viure-hi millor mirant pels interessos de la col·lectivitat».
A més, tamb éen ocasió de la Diada de Mallorca l’Obra Cultural Balear ha fet públic un manifest en el qual planteja alguns dels problemes per a la llengua i la identitat, com per exemple «l’increment de població al·lòctona, que presenta sovint un gran desconeixement de la llengua del territori que els acull. Però no oblidem que els responsables de l’ús social del català som els catalanoparlants i són els nostres representants polítics, no els acabats d’arribar, i més si venen en condicions precàries». Així mateix considera que «la persistència de vicis diglòssics entre part de la població mallorquina, que lamentablement canvia el català pel castellà en les converses amb interlocutors no catalanoparlants o, simplement, desconeguts» provoca la tendència «a amagar la llengua del país i a fer-la recular en l’ús social». Una situació afavorida per «la política uniformista que propicien moltes forces polítiques, amb la col·laboració de poders fàctics estatals i molts de mitjans de comunicació», així com per «la presència de sectors ideològics que alimenten l’odi i la irracionalitat contra la cultura, contra la nostra llengua i contra la nostra identitat», els quals són «el màxim exponent del feixisme que cal erradicar».
Tot plegat dibuixa un escenari de perills que tanmateix són contrarestats per elements positius, entre els quals l’Obra hi veu «l’extensió d’una consciència crítica que ens fa analitzar la realitat i que ens ajunta per cercar-hi respostes», i també «la bona feina d’artistes, literats, pensadors i creadors, difosa, a més, pels mitjans de comunicació i per les xarxes socials», a més de «la labor infatigable de les associacions i els voluntaris escampats arreu del territori i protagonistes d’accions quotidianes o de mobilitzacions massives quan cal». A més, es congratula l’entitat de la progressió de «l’ús de la llengua -malgrat els entrebancs- en l’ensenyament, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, les administracions, el debat cívic i polític…».
Per a l’any nou l’OCB reclama als ciutadans «incrementar el compromís amb la llengua i la cultura. Ningú en pot quedar al marge: tothom l’ha de saber i pertot s’ha d’usar». A tal efecte exigeix «a les forces polítiques compromisos clars i ambiciosos en matèria de llengua i cultura per a les Illes Balears. Cal que votem els qui ho sabran complir». Igualment, anima a «denunciar les discriminacions i vexacions que pateixen les persones quan volen parlar en català en un centre públic o comercial» i reclama «a Espanya i Europa que reconeguin els valors i la dignitat del català en els seus marcs institucionals i polítics. Si no ho fan, cal denunciar-ho i actuar en conseqüència».