Els comicis autonòmics del mes de maig a Balears es resoldran en funció del vot en clau espanyola, del resultat que faci el PI i de quin color tindrà l’únic diputat que tria Formentera. En funció de com actuï cada un dels tres factors, i tots ells en el seu conjunt, l’empat que a hores d’ara hi ha entre els blocs d’esquerra i dreta es romprà a favor d’una banda o de l’altra. Així ho auguren les enquestes i talment ho analitza per a aquest setmanari Gonzalo Adán, el director de l’IBES (Instituto Balear de Estudios Sociales), l’empresa que fa els sondeigs d’intenció de vot per al diari de Palma Última Hora i que també és director de Sociomètrica, la societat demoscòpica que elabora enquestes electorals per a mitjans d’àmbit estatal.
Les tres claus
A hores d’ara, els blocs d’esquerra —format per PSOE, Unides Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera— i de dreta —PP, Vox i Ciutadans, aquest últim amb escasses opcions d’obtenir algun diputat el mes vinent— estan empatats en intenció de vot i en escons. Així ho reflectia l’última enquesta publicada per l’IBES, en el diari citat l’octubre passat, i des d’aleshores el panorama no ha canviat. Segons explica el seu director, Gonzalo Adán, “en aquests moments la dreta no assoleix la majoria absoluta (30 diputats sobre els 59 que formen el Parlament) i tampoc l’esquerra pot conservar la que va assolir el 2019, 32 escons. Els dos blocs estan molt igualats. Si t’hagués de dir un resultat concret, apostaria perquè l’esquerra quedaria en vots per davall de la dreta i en escons hi hauria un empat o la diferència seria mínima, per exemple 28 a 28 o bé 29 a 28... No sé a favor de quin bloc, i seria el PI el que decidiria” gràcies als seus 2 o 3 escons, fins a sumar els 59 que formen el Parlament illenc.
Així doncs, el PI determinarà la majoria. Ara bé, només serà així “sempre que obtingui representació”, cosa que al parer del director de l’IBES no té del tot assegurat. “La reserva és molt important”, explica, perquè en la diferència entre que tingui o no escons hi pot estar que la presidenta segueixi essent Francina Armengol o la substitueixi la líder del PP, Marga Prohens. “El PI no té assegurada l’obtenció d’escons en aquests moments. La formació va assolir tres diputats el 2019 i pareixia que els aguantaria aquest pròxim mes de maig, però ara mateix ja no n’estic tan segur i et diria que en lloc de tres en farà només dos, en el seu millor resultat, perquè està al voltant del 6% d’intenció de vot per Mallorca (el 9% el 2019), l’única circumscripció per on podrà obtenir representació. I com que el tall per entrar en el repartiment d’escons és del 5%, un sol punt percentual el separa en aquests precisos instants de quedar-se fora del Parlament. Si passàs això, alteraria tot el panorama. Però ja et dic, si les eleccions fossin ara, el PI tindria dos diputats que decidirien, perquè no hi hauria majoria absoluta”.
Després de les eleccions de 2019 el PI va entrar en una profunda crisi que l’ha portat a tenir una intenció de vot un terç inferior de la que va obtenir aleshores per Mallorca, del 9% al 6%. Tot i així els seus dirigents pensen —tal com just abans de les festes d’hivern el portaveu parlamentari, Josep Melià, explicava a aquest setmanari— que han superat els problemes interns, que no tindran —com sí que ho pareixia fins fa pocs mesos— competència en el mateix espai electoral i que seran decisius. Tal com aquest setmanari ha explicat en diverses ocasions, un grup d’antics militants d’Unió Mallorquina, ara enquadrats en grups municipals independents de dreta, van anunciar que concorrerien a les eleccions autonòmiques amb el nom de Coalició per Mallorca, competint amb el PI pel mateix espai, però a hores d’ara encara no han fet la passa d’anunciar la candidatura, i Melià assegura estar “convençut” que no es concretarà la participació d’aquesta competència per al PI al Parlament, si bé tindrà “candidatures locals” a alguns ajuntaments.
Per una altra banda, el director de l’IBES adverteix que al contrari “del que va passar a les eleccions de 2011, 2015 i 2019, quan falta tan poc per a les eleccions no hi ha res tancat i podria inclinar-se la balança cap a la dreta o l’esquerra per molt poc”. I per això “Formentera pot tenir una enorme importància”. Des de 2011 l’únic diputat que tria la més petita de les illes està en mans de l’esquerra, de Gent per Formentera amb aliança amb el PSOE. Però, per a enguany, “podria canviar”. Al parer d’Adán, “en les últimes tres ocasions el diputat progressista de Formentera havia estat inamovible. Ja no ho és. Com a mínim hi ha la possibilitat que la dreta el pugui guanyar, sempre que la intenció de vot nacional al PP creixi una mica en els pròxims mesos i, també és important, que el PP balear posi un candidat amb cara i ulls a l’illa. No et diré que sigui segur que la dreta el guanyi, perquè no ho és, però si passàs així —i és un factor que a hores d’ara pareix que ningú més vol tenir en compte— podria inclinar la majoria parlamentària a favor del PP”, al marge “del que passi amb el PI”. Són només opcions teòriques, però permeten entendre, com explica Adán, que les eleccions illenques estan “molt obertes”.
El tercer element de gran rellevància serà “el vot en clau” espanyola. Segons raona el director de Sociomètrica, “serà més intens que mai”. I a tal efecte, la tensió política creixent a Madrid incideix encara més en aquesta mateixa direcció. “L’altre dia vaig sentir un politòleg en una tertúlia de TVE que deia que la polèmica sobre el poder judicial no interessa a ningú i que no tendrà incidència electoral. Potser no interessa a molta gent el fet concret, però la tensió que hi ha a Madrid, sigui per un motiu o per un altre, té rellevància política i la tendrà electoral. Per descomptat. Per aquest motiu, Pedro Sánchez està intentant desesperadament injectar tensió entre el seu electorat potencial —i, de fet, en tot el d’esquerra— fent el que fa. Les lleis que aprova, els indults, la derogació de delictes... té importància intrínseca en cada cas, però al mateix temps també són instruments tàctics per insuflar tensió entre el cos electoral propi, perquè sap que si no ho fa així estarà perdut. I sens dubte que la tensió també afecta l’electorat potencial de la dreta, agitant-lo i, per tant, activant-lo al màxim possible”.
I per a Adán la tensió no és quelcom que es pugui aïllar per als futurs comicis generals. “També afectarà, potser de forma matisada, però afectarà, les eleccions (autonòmiques i locals) de maig, en el mateix sentit que a escala general: ajudarà el convenciment de l’electorat de dreta que cal votar contra Sánchez, cosa que per raons autòctones no passaria tant, i actuarà en el d’esquerra activant-lo. El que no m’atrevesc a dir és en quin grau influirà en els resultats finals. Crec que ara per ara la majoria de dreta es manté clarament per sobre del vot d’esquerra, però queden quasi cinc mesos per a les autonòmiques (i locals) i quasi un any per a les generales, molt de temps i pot passar de tot”.
La gran incògnita, doncs, és com evolucionarà la intenció de vot durant els mesos vinents. “La situació és estable a grans trets, però altra cosa són els detalls i com que els dos blocs estan tan ajustats, la cosa anirà de molt poc. Per tant, un escàs nombre de vots podria ser decisiu. Això, per una banda. Per una altra, el que passi finalment dependrà en una part important de la relació Sánchez-Feijóo. D’això n’estic segur, aquestes eleccions autonòmiques i locals del mes de maig seran com mai en clau nacional. Ja les planteja obertament així el PP. I sí, en efecte ho seran. Per tant, les claus locals quedaran en un pla secundari. Així passarà a Balears i també a Aragó i a València, perquè els tres territoris tenen comportaments electorals semblants. Sigui quin sigui el resultat a cada banda, en resum, dependrà molt de com evolucioni la tendència general de vot cap a Sánchez i Feijóo”. •