1523
500 anys
L’arquebisbe de Sevilla Alfonso Manrique de Lara, inquisidor general, escriu a la Inquisició de València i els ordena la recollida d’obres de Luter presents a les llibreries de la ciutat, llavors la més poblada del país.
Els primers màrtirs de la Reforma protestant Henri Voes i Jean van Eschen, monjos agustins com Luter, són cremats a la Gran Plaça de Brusel·les, acusats d’heretges, fet que inspirarà el primer càntic de Luter. L’execució durarà quatre hores fins a la seva mort i es tractarà de la primera acció de la Inquisició als Països Baixos, llavors sota domini espanyol. El monjo agustí Jean Vallière és cremat viu per luterà a París i esdevé el primer màrtir del protestantisme a França. El Tribunal de la Inquisició de Mallorca condemna a mort i crema viu el pintor Gondisalvi, resident a Ciutat i originari de la població castellana de Montealegre del Castillo, per “heretge luterà negatiu”. Serà el primer màrtir de la Reforma als Països Catalans, el tercer cas a escala internacional.
Inici de la reforma protestant a Zuric (Suïssa), amb Ulrich Zwingli, que fonamenta la seva predicació només en la paraula de Déu, simplifica el culte i atorga a la comunió, només quatre cops l’any, el caràcter d’acte commemoratiu. Rep el suport del consell municipal i publica 67 tesis en defensa de les seves posicions.
Martí Luter publica la seva versió en llengua alemanya de l’Antic Testament. El text íntegre de la Bíblia arribarà a un milió d’exemplars venuts, gesta editorial insòlita a l’època. Luter aconsegueix una síntesi magnífica entre un registre literari i la parla viva i popular de l’alemany del carrer. Mariners de Pasaia (País Basc) capturen un vaixell als francesos, els quals l’havien pres a la tripulació valenciana que feia la ruta des de Flandes a València. La nau transportava llibres luterans prohibits que van ser repartits entre clergues i gent lletrada de la regió, un cop atracada al port de Sant Sebastià.
1548
475 anys
El noble valencià Gaspar de Centelles forma el grup de Pedralba, amb amics de la noblesa i clergues, atrets per les inquietuds intel·lectuals i religioses que recorren Europa, sobretot el protestantisme. Serà cremat per la Inquisició el 1564, acusat de luterà.
1573
450 anys
En un acte de fe, a Barcelona, un francès hi és cremat pel delicte de luteranisme i un seguit de llibres “herètics” són prohibits. Un català, casat amb una hugonota a França, és condemnat per haver llençat a terra una imatge de la mare de Déu de Montserrat. Entre els castigats a galeres, hi figura un monjo agustí, casat, de Perpinyà.
El virrei Fernando de Toledo decreta la censura total de llibres a Catalunya. Impressors i llibreters els hauran de presentar prèviament a la venda per a ser examinats i obtenir-ne l’autorització. En la llicència dels llibres permesos es farà constar que no contenen doctrines contràries a la fe catòlica, davant l’amenaça de penetració del protestantisme.
Un mercader, originari del comtat de Foix, és arrestat a la Vall d’Aran i li són confiscats llibres prohibits de caràcter religiós.
Miquel Ença, del grup luterà de Morella, és condemnat pel Tribunal de la Inquisició de València a reconciliar-se amb l’Església catòlica, en cerimònia pública.
1598
425 anys
Al llarg d’aquest any el tribunal de la Inquisició de Barcelona veurà els casos de set persones sospitoses d’heretgia luterana. De les 819 jutjades per protestantisme fins al 1820, 762 són estrangeres.
Enric IV de França, protestant convertit al catolicisme per a regnar a París, promulga l’edicte de Nantes, que estableix la llibertat de culte per als protestants calvinistes, poder accedir a qualsevol càrrec o dignitat i el manteniment de les guarnicions de 144 places de seguretat que els són concedides, mitjançant una llei general de 92 articles i un contracte entre els protestants i la corona.
Se signa la Pau de Vervins entre Enric IV de França i Felip II d’Espanya, gràcies a la qual les incursions hugonotes al Rosselló, presents durant dècades, aniran minvant fins a desaparèixer.
1623
400 anys
Antoni Poncet, veí de Canet (Maresme) és detingut, acusat de passar a França i vendre-hi pólvora i corda als hugonots, per la qual cosa és multat.
1648
375 anys
La Inquisició ordena investigar si a Ciutadella hi resideixen anglesos, per a controlar-ne els llibres i impresos herètics que hi podrien entrar a través de naus i persones que sovintegen els ports de l’illa.
1748
275 anys
El governador britànic de Menorca, William Blakeney, fa venir a l’illa ministres de culte i predicadors anglicans que hi obren escoles bíbliques i hi reparteixen bíblies i literatura protestant entre els autòctons.
El veguer episcopal andorrà Antoni Fiter i Rossell, publica el seu el Manual Digest de las valls neutras de Andorra, recull dels usatges, costums i privilegis de l’indret, on defensa que la Inquisició té com a missió la conservació de la religió catòlica, enfront de la llavor maligna dels “pèrfids calvinistes, heretges i hugonots de França”.
La Inquisició de Barcelona obliga els llibreters a disposar de l’Índice Expurgatorio, mesura que rebutgen pel preu elevat i proposen de tenir-ne un sol exemplar al servei de tot el col·lectiu. El francès Pierre Bonardel, llibreter a Barcelona, ha de tornar una important remesa de llibres a França, després d’haver-los investigat la Inquisició.
És suprimida la pena de galeres per part de la Inquisició i deixa de practicar-se el costum de penjar a les esglésies els grans capots d’escarni, de color groc, que es feien dur als condemnats per heretgia, coneguts a Espanya com a “sambenitos”.
1773
250 anys
El bisbe d’Urgell, Joaquín Santián y Valdivieso, denuncia la presència a la Seu de vuit obrers calvinistes francesos treballant a les fàbriques de cotó, acusats de comportar-se de forma irreverent a les esglésies. Més endavant, assenyalarà també que sis calvinistes treballen en indústries de Llívia i Puigcerdà.
1798
225 anys
Fundació de la Societat de Tractats de Londres, promotora de la figura dels colportors, distribuïdors i venedors ambulants de textos bíblics i religiosos protestants, fonamentals en les campanyes de proselitisme.
1823
200 anys
A Palma, la corporació en ple, autoritats, exèrcit i milícia, amb rerefons de canons, toc de campanes, música i balls, es dirigeixen en comitiva a abatre els murs del palau de la Inquisició, situat a l’actual plaça Major. El bisbe liberal Pedro González Vallejo n’enderroca la primera pedra a cop de pic.
El canonge valencià Joaquim Llorenç Villanueva publica, a Barcelona, Mi despedida de la Curia Romana, com altres opuscles seus contraris a la cúria de Roma i a la infal·libilitat i autoritat absoluta del Papa. Era considerat proper a l’església d’Anglaterra.
1848
175 anys
L’agent bíblic escocès James Thompson troba a València bíblies protestants a les llibreries i hi constata la necessitat de disposar-hi material bíblic en la llengua que parla la gent i no en la que prediquen els clergues catòlics. A Barcelona és acollit per Josep Melcior Prat i Bergnes de las Casas, amb qui projecta una nova edició del Nou Testament en català, pas previ a la versió íntegra de la Bíblia, iniciativa frustrada pel context polític contrarevolucionari. En un informe a Londres assegura haver-hi trobat uns 120 protestants francòfons, 80 de francesos i 40 de suïssos, però mancats de pastor (maig). A l’estiu, J. Thompson distribueix una bíblia a un mestre a Andorra la Vella i a un estranger a Sant Julià de Lòria, però troba gran hostilitat a la seva tasca i a la Seu d’Urgell el reté la policia sota pressions del bisbe. També fa estada a Lleida. A través del cònsol francès a Barcelona, Ferdinand de Lesseps, introdueix caixes amb bíblies i nous testaments, procedents de Baiona, trameses al domicili particular del diplomàtic (agost).
L’ajuntament de Perpinyà cedeix una sala municipal per al culte protestant, després de celebrar-se en cases particulars, esperant poder disposar d’un local propi.
El nou Codi penal reconeix el caràcter catòlic d’Espanya i estableix penes per a les persones que n’ofenguin la religió oficial.
1873
150 anys
Inici dels cultes protestants a Rià (Conflent), a la fàbrica metal·lúrgica de Jacob Holtzer, on acut la colònia alsaciana local, els protestants de Prada, els militars de Vilafranca de Conflent i els usuaris dels banys termals de Vernet i Molig. Amb l’embranzida de l’església reformada a Perpinyà, s’hi celebren cultes regularment per a civils i militars. També hi ha un culte mensual als Banys i Palaldà.
En un informe del reverend Lyth a la Societat Metodista defineix el mestre d’escola des Castell (Menorca), Josep Baylina: “Per nació un català, per conversió un cristià, per dons un Apol·lo i per elecció un metodista” (juny).
El pastor Thomas S. Dyson arriba a Menorca per dirigir-hi la comunitat metodista. Morirà en accident muntant a cavall (setembre) i el substituirà, fins a principis de l’any següent, Charles Mariette Greenway.
Creació d’una comunitat protestant a Caldes de Montbui, amb les filles de G. Lawrence, Elisabet i Esther, i una escola per als fills de famílies pobres que funcionarà 40 anys.
L’exmilitar aragonès Miguel Trigo de Bustamante predica l’evangeli en una pensió del carrer Serrans de València. Hi reuneix una trentena de persones, però les pressions integristes, arquebisbe inclòs, el forcen a deixar la ciutat.
Conferència del metodista W. T. Brown al teatre des Castell (Menorca), amb més de 600 assistents.
Obertura, a Barcelona, d’una delegació de la Librería Nacional y Extranjera, per a la difusió de textos bíblics i publicacions evangèliques, a la rambla de Catalunya, 72, que més endavant passarà al carrer Nou de la Rambla, 15.
Obertura de dues noves escoles metodistes, als carrers Ferrocarril i Buenos Aires, de Barcelona.
Dos protestants nord-catalans, un soldat de Prada de Conflent i una dona de neteja a Port-Vendres són enterrats per capellans catòlics per ordre dels familiars.
Circular del bisbe de Girona, Constantí Bonet, on ordena la lectura de la seva exhortació pastoral de quatre anys abans i la crema de tot el material protestant arribat a les rectories, entre el qual figuren els evangelis segons sant Marc i sant Mateu.
1898
125 anys
Les assemblees de germans s’estableixen a Palma, amb capella al carrer dels Oms, 18, domicili de l’homeòpata eivissenc Antoni Agustín, el seu promotor, que dos anys abans havia conegut a l’illa Mr. Lowe, propagandista anglès dels germans.
La Mission intérieure lloga una nova sala a Perpinyà, per a la celebració d’actes de caràcter reformat, sota la direcció dels pastors de Perpinyà i de Cotlliure, A. Araud i J. Chapal (febrer).
El predicador Gabriel Anglada i Terrades és detingut a Premià de Dalt, per tenir literatura protestant sense peu d’impremta (l’himnari català i l’almanac del grup femení Priscil·la), i confinat en un calabós a Mataró durant una setmana, en tan pèssimes condicions que la salut se’n veurà afectada de per vida (febrer).
L’església baptista de València, integrada per 76 membres, es trasllada del Portal de Valldigna al carrer dels Roders, 10, en un local més adequat a les seves activitats.
El pastor A. Martínez de Castilla és expulsat de l’hospital de Tarragona al crit d’“heretge”, quan hi atén un mariner noruec moribund, protestant.
Vicent Mateu publica a València Memoria sobre el origen y desarrollo de la Iglesia Evangélica Bautista en Valencia de 1888 a 1898, bàsica per a conèixer el protestantisme valencià d’aquests anys.
Mor a Barcelona el 14 de febrer el pastor, mestre i republicà Francesc Tudurí de la Torre, a l’edat de 72 anys. Nascut a Maó el 10 d’agost de 1826, el 1868 hi funda la Societat Evangèlica Lliure, primera església protestant als Països Catalans, pionera també a l’Estat, i hi crea lògies maçòniques i escoles evangèliques.
George Müller, nascut a Prússia el 27 de setembre de 1805, mor a Bristol (Anglaterra) el 10 de març. Fou un dels fundadors de les assemblees de germans, impulsor d’orfenats, escoles i tasques socials. El 1868 havia visitat escoles protestants a Barcelona. El funeral atura la ciutat, les empreses tanquen perquè hi acudeixin els treballadors, les campanes de les esglésies bateguen sense parar i els balcons llueixen crespons negres.
El 15 de juliol mor a Uddevalla (Suècia) el missioner Olaf Duren, nascut el 14 de setembre de 1864 a Stubbomäala. Arribat a Catalunya el 1893 per promoure-hi l’obra baptista amb E. Lund i G. Anglada, aprengué el català a Suècia, llengua en què havia escrit la lletra d’alguns himnes per al culte religiós i i el fullet L’origen del mot ‘protestantisme’.
1923
100 anys
Apareix El Mensajero Bautista, òrgan de les esglésies baptistes a l’Estat espanyol, el qual sortirà durant quatre anys, sota la direcció del missioner suec N. Bengtson (gener).
Inauguració d’un local de culte baptista a Terrassa, al carrer d’Antoninus Pius al barri de Ca n’Aurell, promogut pels germans Abelló, mentre S. Vila, amb vint anys, inicia la seva tasca pastoral a Sant Cugat del Vallès, on s’ha obert un temple en un pis de lloguer i comença l’església baptista a Xàtiva, a càrrec d’Antoni Esteve, a partir de les famílies de Ramon Arnau, de Canals, i de Sanchis-Esplugues, de Navarrès. Coincidint amb la festa major de Figueres (Alt Empordà), l’església baptista local, fins ara reunida en un domicili particular, inaugura un nou local de cultes. L’església baptista de Sant Feliu de Guíxols obre una capella i Ambròs Celma i Manuel Zapater hi prediquen en el primer culte.
Neix a Rubí, el 3 de juny, Humbert Capó i Pascual, net, fill, pare i sogre de pastors, i pastor metodista, que s’exilià a França. Fou empresonat el 1947.
L’Església de Crist de Sabadell, reformada episcopal, obre un temple per a 500 persones, al xamfrà entre els carrers de Sol i de Duran, amb un gran impacte local, la presència de cinc consellers de l’Ajuntament i un guàrdia municipal de gala a la porta i un a cada banda del presbiteri, amb més de 400 assistents, mostra de l’ascendència del pastor A. Estruch, ja que l’Ajuntament n’havia reconegut la tasca educativa i social duta a terme a la ciutat.
El nou pastor de Dénia, Aureli del Campo Santamaria, passa la capella baptista al carrer Diana, a l’indret conegut com El Penal. Predicarà a la Pedrera, Rasset, Rotes i el Saladar, i també a Gandia i Vilallonga, on algun cop és apedregat i on, finalment, fundarà una església.
L’obra baptista, fundada per la missió sueca, compta amb Ambròs Celma, pastor de l’església de Barcelona; Antoni Muniesa, a Figueres, amb el seu sogre, Rossend Audivert; Manuel Zapater, a Palamós; Antoni Almudèvar, a Sabadell; Samuel Vila, a Terrassa, Llibertat Rovira, a València; Ignasi Rodrigo, a Alginet, Sumacàrcer i Carlet; Antoni Esteve, a Xàtiva, amb Navarrès com a punt potencial de creixement; L. Hombre Ponzoa, a Alacant; Ramon López, a Monòver; Aureli del Campo, a Dénia, i B. López Arias, a Elx. L’activitat baptista arribarà també a Canals i Llanera de Ranes (la Costera), i a Benissuera i Sempere (Vall d’Albaida). La Missió Baptista del Sud dels Estats Units relleva la missió sueca en l’ajut a les esglésies baptistes, situades bàsicament al Principat i al País Valencià.
1948
75 anys
La Guàrdia Civil de Vilanova i la Geltrú tanca l’església promoguda pels germans Angurell i deté el pastor Samuel Vila, després d’interrompre-hi la cerimònia religiosa (22.I.).
Segons informa J. D. Hughey al Consell Mundial de les Esglésies, les esglésies vinculades amb els baptistes del sud dels Estats Units són les d’Alacant (72 membres), Badalona (24), Barcelona (182), Binèfar (8), Carlet (45), Dénia (61), Figueres (9), l’Escala (6), Manresa (67), Navarrès (27), Palamós (17), Sabadell (107), Sumacàrcer (8), Terrassa (210), València (154), Vilafranca del Penedès (29), Xàtiva (41), així com punts de missió a Alcoi, Castelló de la Plana, Elda, Elx, Girona i Granollers.
Pastoral de Gregorio Modrego Casaus, arquebisbe de Barcelona, titulada Unidad católica y tolerancia de cultos, on defensa la prohibició dels “cultes religiosos heterodoxos” i denuncia el protestantisme com a confessió subvencionada des de l’exterior.
La nit del dissabte 6 al diumenge 7 de març, és assaltat el temple protestant del carrer del Pou Artesià, de Figueres, on pinten “Abajo Lutero y su familia”, “Viva el Papa”, “Guerra al protestantismo. Id a Inglaterra. No os queremos”. En carta anònima a la capella, signada per “doce católicos” es recorda que, tot i que la Inquisició va ser abolida “el espíritu nacional permanece en pie”. Un cartell a la porta del Teatre Vell de Figueres diu: “El protestante es enemigo de España. Guerra al protestantismo”.
Neix a Barcelona la Unió de Societats Femenines Missioneres, amb Elvira Peradejordi com a presidenta; Conxa Girón, en el càrrec de vicepresidenta; Lídia Vila, en el de secretària i Noemí Celm, com a tresorera. Tota la junta és integrada per membres d’esglésies dels Països Catalans.
Inauguració d’un temple baptista a Sabadell, al carrer de Domènech i Muntaner, 40, avui Gran Via, el més gran de tot el país i de l’Estat espanyol.
Inici de l’obra baptista a Girona, amb visites quinzenals de Pere Bonet a la família Dorado-Canet que ocupava la part buida sota les graderies de la plaça de toros, on se celebren els primers cultes, fins que aquests s’organitzen en el domicili familiar de Conxita i Ferran Gandol, al passeig de la Devesa (primavera).
Una pastoral col·lectiva dels bisbes de la Conferència de Metropolitans espanyols sobre la propaganda protestant a l’Estat espanyol alerta dels perills del protestantisme per a la “Pàtria i la religió”.
Sota l’impuls de S. Vila i al voltant del jove Enric Angurell, Constitució a Barcelona d’un grup del moviment interdenominacional Joventut per a Crist, promogut per Willy Graham.
El pastor anglès George Bell arriba a Barcelona per dirigir el Circuit Metodista de Catalunya i Balears, fer-ne la fusió amb l’Església Evangèlica d’Espanya (IEE) i trobar un local cèntric, cosa que aconseguirà amb l’equipament del carrer dels Tallers, 26, i la unificació futura.
Pere Bonet i Such és elegit president de la Unió de Joves Baptistes d’Espanya, càrrec que mantindrà intermitentment fins al 1953.
Reobertura d’un centre de formació teològica amb el matrimoni baptista George i Francis Jennings. A casa seva, al carrer de Casanova, 274, de Barcelona, comença les classes la primera promoció integrada per Pere Bonet (Barcelona), Miquel Gómez (València), Joaquim Pastor (Dénia), Ventura Reginaldo (Sabadell), Samuel Rodrigo (Alacant) i Benjamí Santacana (Vilafranca del Penedès).
Constitució oficial de l’església baptista d’Alcàntera de Xúquer, als baixos del domicili del creient J. M. Martínez, al llavors carrer del General Sanjurjo, 21.
L’església baptista de Barcelona nomena el diaca Gaietà Orteu com a enllaç amb la missió de la Barceloneta, la qual lloga uns baixos al carrer de Balboa, que habilita com a capella.
Pere Inglada Sanmartí i la seva muller M. Eugènia Vidal, en una carta circular a les diferents esglésies, ofereixen himnes alemanys i francesos traduïts al català, en plena repressió anticatalana, els quals són cantats a la seva comunitat i pel Cor de les Societats d’Esforç Cristià.
Apareix a Barcelona El Embajador Cristiano, publicació de les assemblees de germans, dirigit per Joan Cots, editat a la impremta de Salvador Salvadó, fins al 1953 que acabarà la seva primera etapa.
Constitució del Consell Mundial de les Esglésies a Amsterdam, amb 147 esglésies inicials agrupant cristians protestants i ortodoxos, sota l’impuls de J. Mott i J. A. Oldham, que recullen els projectes del bisbe luterà suec Nathan Söederblom.
1973
50 anys
L’Hospital Evangèlic torna als protestants catalans després de la tutela dels consolats alemany, britànic i suís com a Hospital de les Colònies Estrangeres, per no ser intervingut el 1936 pel moviment revolucionari i el 1939 pel franquisme.
Les esglésies baptistes acorden a Canyamars (Maresme) formar la Unió d’Esglésies Baptistes de Catalunya. Es constituirà formalment a Cornellà amb l’aprovació de les esglésies de Badalona, les tres de Barcelona, Cornellà, Figueres, Girona, l’Escala, Lleida, Manresa, Palamós, les tres de Sabadell, les dues de Terrassa i la de Vilafranca del Penedès, amb assistència de les missions de Cerdanyola, el Prat de Llobregat, Reus i Tarragona.
L’antiga capella baptista de Lleida es trasllada a l’Avda Alcalde Porqueras, 43, mentre Cornellà estrena també el seu propi temple en un local del creient Isidre Martínez.
