Resumidament, i perquè la gent ho entengui, com explicaria que funcionen les subvencions amb fons europeus?
Els fons Next Generation són una dotació extraordinària per part d’Europa de 750.000 MEUR (milions d’euros) addicionals al marc plurianual financer. Aquests milions es reparteixen entre diferents països en funció de diversos paràmetres com l’impacte que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 al país, el seu PIB, i d'altres. A Espanya li corresponen inicialment uns 140.000 MEUR, dels quals 70.000 milions es donen en un primer tram en forma de fons no reemborsables, és a dir, a fons perdut, i la resta en un segon tram de 70.000 milions en forma de préstecs a retornar. Durant el 2020, el govern espanyol va demanar a diferents comunitats i organismes informació sobre possibles projectes per presentar un pla a Europa. Aquest pla va ser aprovat el juliol del 2021 pels organismes europeus, i té el nom de pla de recuperació, transformació i resiliència.
El primer tram es divideix en quatre eixos que són: digitalització, transició ecològica, cohesió territorial i consideració de gènere. Podem definir el pla com a molt polièdric, ja que toca moltes parts de l’economia, i entra a molt nivell de detall. El document oficial té 2.300 pàgines i conté molta informació, cosa que fa que sigui molt confús i difícil de digerir.
Com es despleguen aquests fons que arriben al govern espanyol?
El més lògic seria que una empresa presentés un projecte i algun organisme l’aprovés, però no és així, és al contrari. Des de diferents organismes de l’Estat s’obren convocatòries d’ajuts amb unes ordres de base i unes regles de joc. El possible beneficiari dels fons ha de presentar el seu projecte en una, o més d’una, convocatòria, i si s’aprova, acaben rebent el recurs. Que hi hagi tants milions a repartir amb aquesta lògica suposa que hi ha moltes convocatòries, molts programes i moltes temàtiques, cosa que crea part de confusió.
Com pot una empresa o administració accedir a aquests fons?
L’empresa o administració ha de trobar a quina convocatòria ha de presentar el seu projecte, cosa que pot semblar fàcil. La realitat és que resulta molt complicat per quatre elements principalment: existeixen centenars de convocatòries a les quals enviar el projecte, els terminis de sol·licitud són els que són, i a vegades és molt complicat encaixar els timings de la convocatòria amb les necessitats de l’empresa, hi ha molts organismes diferents convocant les ajudes, amb procediments diferents per cada un i, finalment, un sol projecte pot encaixar en diferents convocatòries, cosa que genera molta confusió.
Aquests quatre elements allunyen suposen un gran problema i allunyen a les possibles empreses candidates als fons.
Existeixen solucions a aquests quatre elements?
Des de la Generalitat es va obrir l’oficina Next Generation que està destinada a les empreses que vulguin rebre un primer assessorament amb l’objectiu de reduir les opcions de convocatòria pel seu projecte, i centrar-se en aquelles en què realment poden optar a rebre fons. Hi ha una altra fase que és la tramitació en si on l’administració no entra, sinó que ho fa la mateixa empresa, amb l’ajut o no d’una consultora. Per entitats locals que poden optar també a les convocatòries, les diputacions i entitats municipalistes estan fent molta feina perquè puguin accedir als ajuts.
Aquests diners hauran de ser retornats en algun moment?
La part no reemborsable no s’ha de retornar mai, és una subvenció a fons perdut que cobreix un percentatge de fins al 70% del projecte presentat. Aquest percentatge no s’ha de retornar, però sí que s’ha de justificar. En canvi, la part dels préstecs sí que s’ha de retornar, però és un préstec molt bonificat, ja que és a interès zero. En un principi semblava que els préstecs no tindrien tant èxit, però ara amb les noves condicions econòmiques passen a ser molt interessants.
Qui administra els fons europeus a Espanya?
Un cop Espanya té els diners que ha demanat a Europa, existeixen tres canals pels quals es despleguen els diners des de l’Estat als beneficiaris. En el primer, es transfereixen els fons a les diferents comunitats autònomes perquè siguin aquestes les que obrin les convocatòries, el que coneixem com a “recursos territorialitzats”. Aquests fons es quantifiquen a través de conferències sectorials entre el ministeri i el departament en qüestió. Catalunya té assignats uns 3.000 MEUR, els quals ja ha ingressat uns 2.190 MEUR. En aquest cas, la Generalitat es converteix en un ens executor, on rep l’encàrrec del govern espanyol de fer determinades ajudes ja marcades. Existeix molt poc marge de maniobra i no podem decidir el que fer amb els fons que ens toca, només executem. Des de la Generalitat diem que ens convertim en una gestoria. En el segon canal, les convocatòries s’obren des dels diferents ministeris espanyols. Avui en dia, s’han desplegat per aquest canal convocatòries pel valor de 22.000 MEUR. Qualsevol possible beneficiari del territori espanyol pot presentar-se a aquestes convocatòries i és aquí on nosaltres som molt proactius. Intentem orientar molt bé les empreses i entitats catalanes perquè accedeixin a aquests fons, ja que cada euro que captem per Catalunya no s’envà a altres parts de l’Estat. Hem observat que hi ha moltes convocatòries que estan quedant desertes, i creiem que la dificultat del desplegament es converteix per nosaltres en una oportunitat: qui estigui més ben preparat i hagi fet els deures podrà captar més recursos. Amb les dades que tenim ara, Catalunya ha captat el 21% d’aquests recursos, percentatge per sobre del PIB i de la població respecte a Espanya. Per últim, la tercera via són assignacions que fa l’estat a altres entitats i ens locals a les comunitats autònomes perquè decideix posar diners en un projecte. Aquests no passen per la Generalitat, sinó que hi ha una assignació directa.
Com lidia Catalunya amb el possible centralisme en la repartició dels fons?
S’ha demanat i explicat que necessitem més marge de maniobra i poder de decisió, ja que creiem que coneixem bé el territori i quines són les seves necessitats, podent identificar així de quina manera aconseguiríem una major transformació. També creiem que seria més eficaç administrativament per fer arribar els diners als beneficiaris que no pas amb el sistema actual. Tot i això, som conscients de la situació i hem fet les iniciatives necessàries per capturar el màxim de capital en les convocatòries estatal. Pel que fa a la repartició de nous fons europeus que encara es troba en fase de definició, tenim expectatives d’ampliar el nostre marge de maniobra, volem tenir més protagonisme.
Té constància de si altres comunitats tenen la mateixa preocupació?
Sí, tenim converses en un àmbit més informal on es comenta aquesta part de la gestió dels fons. Tot i que compartim les preocupacions, aquesta queixa no està sistematitzada ni organitzada. La discussió es centra sempre en quantitats i percentatges, però criem que s’hauria de centrar en quin és l’impacte dels fons en el territori, i què és el que s’aconsegueix en això.
Creu que el pla s’ha de redefinir?
Qualsevol pla ha de poder tenir una fase de definició i de desplegament, però també comptar amb fases de revisió, modificació i reorientació. No podem pensar que un pla serà igual des del primer dia fins a l’últim. Hem de poder veure on s’estan desplegant millor els fons i on tenen un major impacte, o al contrari. Falta que ens asseguem tots i veiem què funciona i què no. És necessari un diàleg i un espai de treball comú.
Segons dades de la cambra de comerç, la Generalitat només ha assignat un 50,8% dels fons dels quals disposa. A què es deu això?
Si ens comparem amb altres comunitats; Madrid està sobre el 32% i València sobre el 50%. La qüestió no és mirar el nombre absolut i dir si això és molt o poc, el que hem de tenir en compte és si està per sobre o per sota del que hauríem d’estar fent. Catalunya és la comunitat que ha obert convocatòries pel valor més alt de l’Estat, amb 1.115 MEUR mobilitzats. La següent comunitat és Andalusia amb 713 MEUR. Hem mobilitzat un 46% més que el segon, tenint menys recursos assignats. Tot i això, encara podem fer més i identificar on hi ha els colls d’ampolla que endarrereixen tot el procés, però crec que estem fent una bona feina.
Està preparada l’administració de la Generalitat per respondre a totes les sol·licituds i a fer tots els tràmits amb eficiència?
És una pregunta difícil de respondre perquè anem coneixent moltes coses a mesura que anem avançant. No existeix un exercici previ de planificació i organització des del qual comencem a desplegar. Les circumstàncies demanaven que es fes tot a la vegada, no podíem estar un any plantejant el pla. Això implica que les decisions sobre els recursos es van prenent a mesura que aquests van arribant. Existeix un repartiment desigual entre temàtiques, i les que necessiten més recursos administratius és on es posa més atenció. Estem en una fase en què encara s’estan desplegant eines i mecanismes per gestionar tot això, amb unes xifres i una velocitat que no s’havia vist mai. Tot això implica prendre decisions que van en contra dels principis de la gestió eficient, però no podíem perdre temps fent plantejaments.
Qui avalua els projectes que es presenten?
Si la convocatòria es fa des de la Generalitat ho avalua el departament en qüestió. Tot i això, seguint ordres que han vingut donades des del govern espanyol. Si la convocatòria la fa l’Estat, qui ho avalua és el ministeri corresponent. Aquesta disparitat d’organismes fa que l’empresa hagi de preparar diferents presentacions per cada organisme i sol·licitud.
Quin és el temps de resposta a les sol·licituds?
No tenim les dades. Hi ha centenars de convocatòries i, per tant, centenars de regles de joc i de casuístiques. Per dir-te un número, et dic entre 6 i 8 mesos, però hi haurà casos de dos mesos i altres d’un any i mig. No ens podem comparar amb Espanya, ja que la naturalesa de les convocatòries és molt diferent, i cada una té els seus tempos.
Creu que des de la Generalitat s’ha d’assessorar a les empreses perquè puguin optar a les subvencions?
Crec que és un valor afegit molt alt que podem aportar des de l’administració. Estem fent una interpretació neutral de com accedir a aquests fons i saber quines són les oportunitats reals i quines no. Intentem fer-ho de forma transversal, crec que ningú més ho està fent ni pot fer-ho, i les empreses ho agraeixen molt. Després del nostre assessorament, cada empresa ha de decidir si s’hi presenta o no, però el que no ens podem permetre és que, d'aquí a dos anys, quan tot estigui fet, alguna empresa lamenti no haver-se pogut presentar a alguna convocatòria perquè no els hi havíem explicat bé, o no en sabien de la seva existència.
Funciona l’assessorament actual?
Sí, molt. El percentatge de participació catalana en convocatòries estatals està per sobre dels estàndards de PIB i població. Entre 6 i 7 de cada 10 empreses que reben assessorament de la Generalitat es presenten a una convocatòria, la ràtio és alta. També ens comparem amb serveis i pràctiques que estan donant altres comunitats i creiem que el nostre és un model molt ben enfocat.
Com es controla què es fa amb els diners rebuts?
En aquest tema podem desfer qualsevol marge de dubte. Hi ha una capa de requisits molt estrictes. Aquests xoquen quan es vol aconseguir velocitat en els processos, podem tenir o control o velocitat, les dues coses no són compatibles. El que intentem nosaltres és buscar un equilibri entre aquests dos factors tan importants. Amb aquests controls també s’eviten les adjudicacions a dit dels fons, i ens assegurem que tothom té les mateixes condicions per aconseguir-los a través d’unes condicions molt estrictes i unes ordres de base molt complexes.
Qui s’encarrega de supervisar-ho?
Hi ha una escala molt procedimental. Hi ha una intervenció general de l’Estat, i a nivell territorial la Generalitat s’encarrega de fer tot el control i l’auditoria. Estem fent molta formació perquè una empresa que rebi una ajuda la pugui justificar al ministeri pertinent a través de factures i auditories pròpies. Si és un ajuntament el que rep el fons, com que aquest acabarà contractant a una empresa privada, l’ajuntament es converteix en executor i rep tot el control de la fiscalització de què fa l’empresa contractada amb els diners rebuts.
Quines són les previsions de sol·licituds i de donacions d’ajut de cara a finals del 2023?
El desplegament no és mai lineal. De fet, en els informes que anem generant, al principi hi ha una fase en què tot va a poc a poc perquè hi ha un plantejament. De cop i volta, tot es desplega i arriba un moment en què tot s’ha d’anar resolent. Ara mateix estem en un punt d’acceleració. Cap a finals de 2023 i durant el 2024 els fons passaran de mobilitzats a compromesos a projectes. Aquí hi haurà bastanta saturació en l’administració general de l’Estat perquè haurà de resoldre tot el que ara ha obert.
Gran part dels fons estan destinats a projectes curosos amb el clima com energies renovables. Com tenim aquest sector a Catalunya?
En aquest sector hi han destinats molts recursos, sobretot en rehabilitació, que serveix per no malgastar energia. Hi ha 230 MEUR dedicats exclusivament a l’autoconsum. Hi veurem una gran millor en aquest aspecte, però no es faran grans projectes com parcs eòlics o solars.
Per què no es podran fer grans projectes?
La paraula projecte és un paraigua que té moltes coses a sota. El gran problema que veiem és que grans projectes que podrien tenir un gran impacte social i econòmic, tenen molta dificultat per trobar el finançament amb la lògica de les convocatòries. Són massa polièdrics i toquen molts temes, cosa que fa que quan ho enfrontes a les convocatòries has de trossejar el projecte fins a la infinitat, i perd interès, valor, i la lògica en si mateix. Creiem que s’hauria de canviar el sistema, però sobretot no perdre mai de vista els projectes. Acabem parlant més de les convocatòries i l’instrument en si que dels projectes que volem aconseguir i l’impacte que aquests tindran. No és quants diners arriben, sinó per fer què.
Què passa amb els diners que no s'han pogut col·locar?
Passen a la convocatòria del termini següent. No s’han de retornar a Europa perquè aquests arriben a mesura que justifiquem que els anem gastant. Si hi ha part que no es gasten, es deixaran d’ingressar.
En quin punt es troba enrederida la indústria catalana en comparació amb l’europea?
No crec que estigui en aquesta posició: està dos punts per sobre el percentatge de la mitja europea, amb un 21,3% pes d'indústria dintre de l'economia, l'any passat estàvem a un 19,8%. Estem per sobre de la mitjana d'Espanya també, i el pes de la indústria a catalana a l’Estat representa un 24%.