Aquest 2022 que acaba dissabte que ve serà a ben segur un dels anys més espectaculars quant al creixement econòmic de les Illes. Tot indica que se superaran totes les marques conegudes. Cosa que convertirà les Balears en la comunitat que haurà recuperat i superat més aviat els registres econòmics previs a la pandèmia. Cosa, però, que no vol dir que sigui la més rica de l’Estat, com si ho era fa una mica més de vint anys, perquè l’explosió demogràfica està fent caure el PIB per càpita.
Boom econòmic i turístic. La previsió del Govern és que quan es tanquin els indicadors econòmics d’enguany el resultat sigui un vertader boom econòmic. Els càlculs governamentals, segons ha fet públic el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, mostren que en el primer trimestre de 2022 l’economia balear va créixer un 13,7% en relació al mateix període del 2021, en el segon trimestre l’increment va ser del 24,2% i en el tercer del 13%. La previsió de l’Executiu és tancar l’any amb un increment anual del 11%. El conjunt de l’Estat no passarà del 4%.
Per a 2023 els primers càlculs del Govern situen el creixement al voltant del 4% -els expert calculen un 1% per a tot l’Estat i un 0,3% per a la Unió Europea-, a l’espera de com vagi la temporada alta turística. Encara no està clar com funcionarà. Degut a les pujades de preus, la situació per mor de la guerra i els problemes econòmics en els dos grans mercats emissors de turistes cap a les Illes -Alemanya i Regne Unit- hi havia dubtes, la passada tardor, sobre la pròxima temporada 2023. Però en ocasió de la fira turística internacional World Travel Market (WTM), celebrada a Londres a principis de novembre passat, la presidenta Francina Armengol va sorprendre tothom assegurant que «les previsions són molt bones» per a l'any vinent i que «la temporada (turística) començarà el mes de febrer» a Mallorca i el març a la resta d’illes. Tot i així, fonts coneixedores de les intencions empresarials hoteleres dubten que un nombre significatiu d’hotels mallorquins obrin el mes de febrer, però sí que accepten que l’any que ve pot tornar ser prou bo, en el sentit que arribi a les Illes un important allau de turistes altra vegada.
Del que no hi ha cap dubte és que la recuperació econòmica illenca és un fet. El valor del PIB balear de 2019 fou de 33.935 milions d’euros, mentre que el 2020 va caure fins als 26.186. L’any passat fou de 30.321. El d’enguany serà per l’estil o, amb molta més probabilitat, superarà el de 2021.
Totes aquestes xifres fan treure pit al Govern. Però no es pot oblidar un fet inquietant. L’increment del PIB durant els últims vint anys no s’ha traduït en una major riquesa individual. Dit d’una altra manera, el gran, l’enorme creixement demogràfic fruit de la immigració en les dues últimes dècades -un poc més del 50%- ha fet que el PIB per càpita hagi caigut. Així, el 2021 aquesta indicador illenc era de 24.866 euros per ciutadà, mentre que Madrid el tenia en 34.821, País Basc en 32.925, Navarra en 31.024, Catalunya en 29.942, Aragó en 28.912 i La Rioja en 27.279. La setena posició l’ocupa Balears, quan fa vint anys disputava la primera posició a Madrid.