«No som en absolut una família racista». Així s’expressà William, de la casa de Windsor, l’actual príncep de Gal·les, en resposta a les acusacions fetes pel seu germà Harry i la cunyada, Meghan Markel, a la televisió nord-americana CBS l’any passat. Una acusació que tots dos han renovat a la sèrie d’ara de Netflix sobre el matrimoni. La parella, com és conegut, s’apartà de la família reial el gener de 2019 i resideix des d’aleshores als Estats Units, país de Meghan. Ella és filla de Doria Loyce Ragland, una dona negra de condició social mitjana —treballadora social i instructora de ioga—, antiga maquilladora. Justament gràcies al maquillatge en el cine va conèixer el director de fotografia Thomas Wayne Markle, amb el qual es casà el 1979. La parella es va divorciar el 1987, sis anys després del naixement de Meghan, el 1981.
En aquella entrevista de l’any passat el matrimoni contava que l’ascendència negra de Meghan mai va ser ben rebuda a la casa de Windsor i que quan se sabé que estava embarassada sovintejaren els comentaris de menyspreu sobre el color de la pell que podria tenir el futur fill. A pesar del desmentiment de l’ara príncep de Gal·les, el díscol matrimoni ha insistit en l’acusació en la citada sèrie de Netflix —un gran èxit, amb més de 81,5 milions d’hores de reproducció en la primera setmana des de l’estrena el 8 de desembre. A jutjar pel que es coneix del comportament dels diferents membres de la casa de Windsor, la parella té raó. Perquè bona part dels seus membres més significats han tingut actituds i han fet declaracions clarament racistes.
Racisme Windsor. No es tracta, només, de comportaments individuals. Segons va publicar l’any passat The Guardian, en una data no tan llunyana en el temps com l’any 1968, quan la reina Isabel ja tenia 42 anys i en portava 16 coronada, el Govern laborista del primer ministre Harold Wilson va impulsar una nova legislació que sancionava qualsevol tipus de discriminació laboral o contractual per motius racials o ètnics. Aleshores ja era il·legal a l’Administració pública o a l’hora de llogar immobles. L’executiu progressista volgué estendre la prohibició a tots els àmbits professionals. Aleshores, el ministre de l’Interior, James Callaghan —que una dècada després seria primer ministre— es posà en contacte amb el casa reial per evitar que hi hagués problemes per aquest tema. En una reunió ad hoc entre representants del Ministeri i del personal de la reina, el director financer de la monarquia, Carles Tryon, informà que «no és, de fet, pràctica habitual nomenar immigrants de color o estrangers» per a llocs de la casa que no fossin estrictament del servei domèstic.
Els defensors del segell Windsor argumenten que no es pot jutjar amb ulls d’avui el que passà fa quasi seixanta anys. El mateix diuen per disculpar que la reina Isabel, el 1949, es referís a la «comunitat imperial», en referència a la Commonwealth. Tot i els intents d’excusar aquests tipus d’actitud, el nombre d’incidents racistes molt més recents és tan aclaparador i afecta tants membres de la casa de Windsor que resulta impossible entendre’ls com a simples sortides de to, equivocacions o inconvenients lapsus momentanis imputables a un sol individu. La multiplicació deixa en evidència que hi ha quelcom podrit a Buckingham.
Susan Hussey, dama de companyia d’Isabel II, padrina jove del futur rei William i assistent personal de l’actual reina consort Camil·la, va ser destituïda el mes passat per haver tractat amb evident racisme Ngozi Fulani, directora Sistah Space (Espai per a les Germanes), un centre assistencial i suport a dones i nenes d’ascendència africana i caribenya que han estat víctimes d’abusos sexuals o violència masclista: «Tu, de quina banda d’Àfrica vens?», li va demanar, segons el testimoni de la interrogada. I quan l’activista li explicà que era britànica, l’aristòcrata insistí, molesta per la resposta: «Però la teva nacionalitat, quina és? D’on ve la teva gent?». Quan es va publicar l’incident, el novembre, la corona va prescindir de Hussey.
Lady Gabriella Windsor, esposa del príncep Michael de Kent —cosí d’Isabel—, és alemanya de naixement, filla d’un oficial de les SS nazi, i una de les més racistes de la família. Entre d’altres aportacions a la rica varietat i exuberància de comportaments i comentaris d’aquest estil, va batejar dues ovelles amb els noms de les germanes tenistes nord-americanes negres Venus i Serena (Williams), i el 2004 provocà un incident en un restaurant de Nova York quan va dir —aparentment molesta, no es va saber per quin motiu— a un grup de negres que sopaven en una taula al seu costat: «Torneu a les colònies!».
Un dels noms més polèmics, per mor del seu racisme, fou el del marit de la reina Isabel, Felip de Grècia —cosí de Sofia, l’esposa de l’ex cap d’Estat Espanyol, Joan Carles de Borbó. Per no fer la relació massa extensa, basta fixar l’atenció en els comentaris que va fer durant les últimes dècades. El 1984, en un viatge a Kènia, una dona li lliurà una figura com a regal protocol·lari, durant un acte oficial, se la mirà i li demanà: «Tu ets una dona?». Al president de Nigèria, que anava vestit amb la vestimenta tradicional, li envergà en una altra ocasió solemne: «Sembles preparat per anar al llit». El 1986, a la Xina, en una reunió amb estudiants britànics en aquell país, els advertí: «Si us quedeu molt de temps aquí, acabareu amb els ulls ametllats». El 2014, en una visita a un hospital a Luton, al nord de Londres, li comentà a una infermera d’ascendència filipina: «Filipines deu estar mig buit, perquè tots sou aquí». En una festa de la Commonwealth, demanà a un dels presents: «Vostè de quin exòtic lloc del món és?»; es tractava d’un aristòcrata anglès, això sí, negre: «De Birmingham», li contestà. En un viatge oficial a les illes Caiman li etzibà això en forma de pregunta a un home: «No sou la majoria descendents de pirates?»; o aquesta altra a un australià d’ascendència aborigen: «Encara us tireu llances?»...
L’actual rei, l’abril de 2017, essent encara príncep, va estar a l’altura racista de son pare. Durant un acte de la Commonwealth, demanà d’on era a Anita Sethi, escriptora britànica d’ascendència índia i caribenya, a la qual cosa contestà ella: «De Manchester». Es podria entendre que Carles es va fer un embolic, perquè hi havia molta gent d’altres països en aquell acte. Però no. Perquè en rebre la resposta, es molestà i li envergà: «Doncs no ho sembles molt». Sethi filtrà posteriorment la racista reacció principesca. No era la primera vegada que Carles protagonitzava un incident semblant: el 2001, una de les seves antigues secretàries l’acusà de fer contínuament acudits racistes entre el personal al seu servei.
El germà del rei actual, Andreu, també ha aportat una col·lecció notable de frases racistes per l’estil. L’ex ministra britànica de l’Interior —entre 2007 i 2009— Jacqui Smith confessà sentir-se «horroritzada» pels comentaris menyspreadors dels àrabs que va fer mentre participava en un banquet oficial assegut al costat del rei saudita Abdullah. «El fet que es pensés que els altres els podríem trobar divertits encara empitjorà la situació», valorà la política, i afegí: «No és molt llest».
L’ara espòs de Meghan, Harry, tampoc se’n salva. El 2009 fou el centre d’un escàndol racista, quan diferents grups musulmans del Regne Unit el criticaren per haver utilitzar termes despectius —com a «pakis»— per referir-se als pakistanesos.
Què es pot esperar, en fi, d’una família reial la cap de la qual fins a la seva recent mort va ser captada pels micròfons i càmeres de televisió dient durant la visita al palau de Buckingham d’una delegació xinesa el maig de 2015 que «els xinesos són molt maleducats»?
El racisme, el segell Windsor.