No és la primera vegada que una decisió del Tribunal Constitucional (TC) espanyol resulta molt polèmica per l'evident interès polític que transpua. De fet n’ha tingut moltes que han aixecat crítiques per aquest mateix motiu. La d’aquesta setmana ni tan sols és insòlita, en el sentit d’impedir que un parlament faci el que li pertoqui, tal i com s’assegura a Madrid, perquè, en realitat, i com és ben conegut, ja va fer en el seu dia el mateix amb la Cambra legislativa catalana.
Entre les grans decisions controvertides del TC de Madrid n’hi ha un grapat que sobresurten sobre la resta. I una altra que crida l’atenció perquè no la vol prendre des de fa tretze anys.
Cridaneres decisions. Per començar amb la decisió que no ha pres, cal recordar que, increïblement, el Constitucional espanyol porta gairebé tretze anys, que es diu aviat, sense voler decidir sobre el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el PP sobre la llei de 2010 de l’avortament. Com es pot justificar que un tribunal de garanties constitucionals no es manifesti durant aquesta enorme quantitat de temps sobre una qüestió tan important? No es pot, senzillament. No se sap perquè no s’ha pronunciat. D’especulacions n’hi ha hagut moltes, i n’hi ha encara, però cap certesa. El que és ben cert únicament és que el TC porta tretze anys sense fer la seva feina en relació a aquest recurs. Cosa que així com passa el temps va provocant un problema polític de gran magnitud, almenys potencialment: seria legítim decidir el 2023 sobre una llei que fou recorreguda el 2010? La pregunta és pertinent perquè en els últims mesos alguna premsa de Madrid ha especulat amb la possibilitat que abans de ser renovats, els actuals membres del TC podrien estar preparant una decisió sobre la dita llei.
Una de les sentències més polèmiques que mai ha pres el TC ha estat sens dubte la que retallà l’Estatut català. El 30 de setembre de 2005 el Parlament del Principat aprovà la reforma de la norma. Es tractava d’un nou articulat, més que d’una simple muda. Tots els grups li donaren suport menys el PP. El mes de novembre següent el text entrà en el Congrés, on va ser contra reformat. El 18 de juny de 2006 els catalans l’aprovaren en referèndum, per una ampla majoria del 75% sobre una participació prou curta, del 49%. Tanmateix el PP el va recórrer davant del Tribunal Constitucional, el qual, per majoria, deixà nuls fins a 14 articles i en reinterpretà altres 27, a més de decidir que no té «eficàcia jurídica» la consideració nacional de Catalunya que es fa en el preàmbul.
Més enrere, el desembre de 1983, el Tribunal Constitucional desestimà el recurs d’inconstitucionalitat presentat en el seu moment pel grup parlamentari del PP contra el decret-llei del Govern de Felipe González que el febrer del mateix any havia expropiat el grup empresarial Rumasa. Fou el primer gran escàndol del TC, no debades va ser una decisió presa pel vot de qualitat del president, Manuel García Pelayo, i sovintejaren les anàlisis que asseguraven que les pressions del Govern del PSOE havien forçat la decisió. Fos així o no, el cert i segur és que la necessària aparença de neutralitat política que hauria de tenir el Constitucional va quedar molt malmesa. Tant com que, de fet, des d’aleshores mai s’ha llevat de sobre la idea que -tal i com aquesta setmana ha deixat, altre cop, ben clar- respon a interessos polítics, sobretot.
Tampoc han estat exemptes d’interpretacions en clau política les dues sentències contra els estats d’alarma que va imposar el Govern de Pedro Sánchez durant l’actual pandèmia. Cal recordar que foren recursos interposats pel grup ultra dretà Vox. Malgrat que el TC donà suport a les mesures de restricció dels drets fonamentals per raons d’emergència sanitària, sentencià que això no es podia fer a través de la declaració de l’estat d’alarma sinó que s’hauria d’haver imposat el d’excepció. A pesar de l’explicació, inevitablement el Constitucional va donar, amb la seva decisió, munició política de gran calibre a una part de l’espectre ideològic, el dretà, contra el Govern central format pel PSOE i Unides Podem.