Potser no cal ser transcendental com Hamlet, però és cert que aquest 2022 la no presència d’un pessebre al Parlament de Catalunya ha generat certa polèmica. Òbviament tothom ha donat la seva opinió. Com en cada polèmica d’aquest país —sigui el futbol, gastronomia, literatura o museus— tots tenim un pessebrista dins —com també tenim un entrenador de futbol, xef, literat o museòleg.
Intentant separar el gra de la palla, vam cercar què en deien del tema els protagonistes. No! Les figures del pessebre no pas sinó els pessebristes que l’any passat van rebre l’encàrrec d’aixecar l’establia. En unes declaracions a la revista Tornaveu, Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes, assenyalava “La presència del Pessebre i el pessebrisme a l’espai públic i a moltíssimes llars, tant cristianes com laiques, és indiscutible.”
En la mateixa carta, Albornà afegia “creiem que ja fa molts anys que el pessebrisme està aportant i incorporant noves visions, des de la seva expressió artística i també quant a la seva simbologia i transmissió de significats.” Acabant afegint: “El nostre País que ha estat bressol del pessebrisme associatiu, amb la primera entitat pessebrista del món i on es va fundar la Federació Universal Pessebrista, que va promoure la tècnica constructiva del diorama i l’ús de la perspectiva.”
Una opinió ponderada del president de la Federació Catalana de Pessebristes que també assenyala la iniciativa, sorgida en diversos països oficialment laics, de classificar el fet pessebrista com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. Un pas previ de la inclusió del pessebrisme a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial o Intangible de la UNESCO.
Important, abans de passar a un altre pessebre, el conjunt que l’any passat s’exposava en un dels espais de la planta baixa del palau del Parlament era de tipologia popular de suro i molsa, obra de Lluís Carratalà, que havia cedit el Grup Pessebrista de Castellar del Vallès.
Altres parlaments —en aquest cas l’europeu—, seguint aquesta línia ideal del fet pessebrista com expressió artística i social, tot i que també una mica amb l’element de la religiositat, han incorporat per primera vegada una representació del naixement.
Una iniciativa que fou refusada en anteriors ocasions, però que sota la presidència de la maltesa i conservadora Roberta Metsola ha donat els seus fruits. Instal·lant a la zona de premsa, al costat de l’arbre de Nadal, un naixement a mig camí entre la tradició napolitana i el pessebre típic de les terres del Sud de la península Ibèrica.
Potser aquest 2022 ens ha mancat, una mica, l’altra gran polèmica pessebrista de l’any. La típica, i ja tradicional, instal·lació artística reinterpretativa, disruptiva, un punt distòpica i contemporània del pessebre que instal·lava l’ICUB —per als que no som de Barcelona, l’Institut de Cultura de Barcelona— a la plaça St. Jaume.
El dia de Sta. Llúcia —aquella data clau per instal·lar els pessebres a casa— els serveis de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona feien públic l’aplicació digital, en forma de videomapatge, a la façana del palau municipal. Com per la Mercè i Santa Eulàlia, la foscor de la tarda vespre, convertirà la llum dels projectors en un element digital i interactiu que vol interpretar el fet tradicional.
Moltes altres institucions del país, al llarg de les festes al voltant de Nadal, exposaran pessebres patrimonials, tradicionals, contemporanis… Però potser una de les propostes sobre pessebres més acurades i interessants que podem trobar a la capital del país sigui l’exposició Pessebrisme, mirades de la Federació Catalana de Pessebristes al Centre d’Artesania Catalunya. Oberta des del 15 de desembre fins al 5 de febrer de 2023.
La mostra consta de 10 conjunts, una escena d’un fragment de pessebre a partir de la qual els nou artistes escollits per a participar en l’exposició presenten una nova peça creada des de la seva pròpia visió plàstica. En aquest sentit, les obres exposades parteixen de diferents disciplines de l’art: arquitectura, pintura, forja, escenografia, ceràmica, escultura, o gravat.
Malgrat tot, a les cases sempre quedarà un racó per un pessebre.