La nova enquesta de la Societat d’Estudis Militars (SEM) constata que els catalans són més favorables a disposar d’unes forces de defensa en cas d’existir una república catalana independent, que no pas de no tenir-ne. Els partidaris d’un possible exèrcit català se situen en un 44,8% dels enquestats, superant en 2,1 punts als contraris - amb un 42,7% -. Les dades han estat recollides al Baròmetre de Política de Defensa a Catalunya, encarregat per la SEM a l’empresa GESOP, que s’ha basat en 1617 entrevistes a diferents perfils.
Els joves d’entre 16 i 24 anys són els més partidaris a un possible exèrcit català, amb un 58,5% a favor respecte a un 32,5% en contra. Aquest vot favorable va disminuint com més augmenta el rang d’edat de l’enquestat, arribant als de més de 60 anys amb només un 36,6% a favor, i un 47,4% en contra. Pol Molas, fundador i president de la SEM, assegura que la posició favorable dels joves es deu al fet que “no tenen l’experiència del servei militar espanyol obligatori”. Un altre factor és la pèrdua de confiança dels joves en l’Estat espanyol a favor d’un estat català realista, segons Molas; “en un estat de debò, no una performance, on un dels elements centrals són les seves forces de defensa”. Existeixen també diferències depenent el nivell d’estudis dels enquestats: els de baix nivell voten un 43% favorablement, els de nivell mitjà un 49,4% i els de nivell alt un 41%.
Les dones, amb un 45,8%, superen en 2,1 punts el seu suport a les forces de defensa catalanes als homes, amb un 43,7%. En canvi, si es mira el vot contrari a les forces, el dels homes, un 47,2%, es troba força per sobre al de les dones, amb un 38,3%, dades que reforcen el suport majoritari de les dones a l’exèrcit català. Molas no es veu sorprès per aquest fet, ja que creu que “les dones tenen una visió més realista de les coses”. La ideologia també s’ha valorat en el baròmetre. Els més partidaris són els de centre i centreesquerra, amb un 50,6% i un 52,7% respectivament. Els menys partidaris són l’esquerra i el centredreta, amb un 47,3% i un 48,1% de vots contraris respectivament.
Els enquestats amb més sentiment de pertinença català són els més favorables, amb un 49,6%. Aquest percentatge va baixant com més augmenta el sentiment de pertinença espanyola: els que se senten igual de catalans que espanyols es posicionen favorablement un 43,9%, els que se senten més espanyols que catalans un 43,4% i, finalment, els que se senten només espanyol es posicionen només un 28,6% a favor de l’exèrcit català. El fundador de la SEM creu que el suport a la independència, i la seva fluctuació en la societat catalana, va lligat amb el suport a les forces de defensa catalanes, cosa que es pot apreciar en les dades històriques de la sèrie de baròmetres sobre la defensa catalana.
Pel que fa a l’afinitat amb partits polítics, els votants d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Junts per Catalunya són els més partidaris a unes forces de defensa catalanes en cas d’una república catalana independent, amb un 53,6% i un 63,9% respectivament. Els votants de la CUP, en canvi, només en són favorables un 32,2%. Els partits espanyolistes de dretes són els més contraris a un possible exèrcit català. Els votants de VOX són els menys favorables amb un 77% en contra, seguit de Ciutadans i el Partit Popular (PP), amb un 67% i un 64,3% respectivament.
En cas d’esdevenir una república independent, i que Catalunya disposés d’exèrcit, set de cada deu enquestats han contestat que veurien favorable que aquest participés en missions de pau internacionals, tot i que això impliqués l’ús de la força per imposar la pau. Pel que fa a mantenir-se dintre l’OTAN, un 53,5% en són partidaris, mentre que els contraris en són el 32,1%. Molas comenta que aquestes dades són un reflex de “la vocació a nivell català de donar suport a iniciatives justes o solidàries, tot i que aquestes no excloguin l’ús de la força quan sigui necessari imposar la pau”. Molas també ho atribueix a “la visió realista de part de la societat catalana”, que demostra que “tenim un país molt més normal del que sembla, malgrat que l’opinió publicada hagi estat segrestada pel lobby pacifista i processista”.
Molas defensa que el paper de la SEM “és el de generació de coneixement en política de defensa en el servei de l’interès nacional català”. El fundador destaca que, des de la fundació de la SEM el 2014, “no hi ha hagut cap govern independentista que hagi fet un plantejament sobre política de defensa”, fet que creu que demostra que “la independència de Catalunya mai ha sigut seriosa”. Molas comenta que, per tenir reconeixement internacional, “cal presentar un programa seriós en temes de defensa”, i que si això no es fa, converteix als polítics independentistes en “irresponsables que només generen un projecte de consum intern”.
Pel que fa a la presència de catalans enl’exèrcit espanyol actual, Molas comenta que “no hi ha catalans en els alts comandaments, ja que les forces armades espanyoles no respecten les diferents identitats nacionals”, i afegeix que “alguns vam haver de fer la tria entre ser catalans o ser militars”.
El baròmetre és l’últim d’una sèrie de sis que va començar el 2017. De mitjana, el suport a l’exèrcit català és del 46,02%, amb una diferència de 5,59 punts dels detractors. En dues edicions de les sis, el 2018 i el 2020, el percentatge de contraris va estar per sobre del percentatge de favorables.