El Govern balear, presidit per Francina Armengol, no exigeix d'ençà fa un any el català com a requisit per accedir a fer feina a la sanitat pública illenca. Així ho ha informat aquest divendres el diari de Palma Última Hora. L'Executiu s'acull a la previsió que porta la llei que regula la llengua pròpia a la funció pública: «Excepcionalment i quan la prestació assistencial pugui resultar afectada per la manca o insuficiència de professionals (...) les convocatòries de selecció i mobilitat poden eximir els requisits de coneixements de la llengua catalana exigits per aquesta disposició transitòria», diu la norma.
A pesar que les associacions catalanistes criticaren en el seu moment aquesta previsió d'excepcionalitat, pel perill que podria implicar de generalització de l'exempció, el Govern assegurà que no existia aquest perill. Ara l'Executiu s'aferra a aquest article per eliminar com a requisit el català per fer feina de metge i infermer a la sanitat pública balear amb l'explicació que “hi ha dèficit de professionals”.
Sense requisit. Així que el català ha deixat de ser, a la pràctica, un requisit per accedir a la feina de metge o infermer amb el pretext que com que les plantilles són deficitàries totes les categories han quedat exemptes de presentar titulacions de capacitació en l'idioma propi de l'arxipèlag: ni en oposicions, ni en l'actual procés d'estabilització d'interins, ni tampoc en l'accés a borses d'ocupació.
Més per Mallorca, que fa part del Govern balear, ha anunciat a través del seu diputat Joan Mas que demanarà una reunió immediata del pacte governamental per analitzar la situació. Cosa que podria fer pensar que des de la conselleria de Sanitat, la seva titular, la socialista Patricia Gómez, no havia informat a la formació sobiranista de la novetat. Tanmateix, no estem davant de res de nou sinó que, en realitat, fa un any que és així -segons el diari citat- cosa que encara fa més incomprensible la situació, atès que es tracta d'un Govern que assegura que fa tot el que pot per normalitzar l'ús del català. Segons Mas, "a la reunió volem veure les conseqüències de la derogació (...) i si s'ha de demanar una modificació de la Llei de Funció Pública".
Per la seva banda, el portaveu parlamentari del PI-Proposta per les Illes, Josep Melià, davant de la notícia publicada ha reclamat al Govern que "garanteixi d'una vegada per totes el coneixement lingüístic" per assegurar que "tots els sanitaris puguin interactuar en les dues llengües oficials de Balears". Melià va expressar allò que a través de les xarxes socials prou gent ha manifestat, també: "no entenem que l'Executiu de Francina Armengol no tingui cap normativa prevista que garanteixi els drets lingüístics dels usuaris de la sanitat i que, després d'un any, no hagi fet res al respecte". I afegí: "no pot ser que això passi amb un Govern d'esquerres que, teòricament, és sensible a la llengua".