Quan diposites un envàs, o una bossa del fem, al contenidor correcte, s’està contribuint, ni que sigui amb una força petita, a combatre l’emergència climàtica. És una acció simple, senzilla, aparentment sense importància, però fonamental per preservar el planeta. El sector dels residus, no debades, genera, segons les estimacions més solvents, el 5% de les emissions totals de les emissions, les quals provenen principalment de la degradació dels residus llençats als dipòsits controlats.
L’Agència de Residus de Catalunya, conscient d’aquesta realitat, va impulsar deu anys enrere la campanya “Envàs, on vas?”. Aquesta iniciativa ha permès que la recollida selectiva a Catalunya passi d’un 40,6% l’any 2011 a un 47% en el curs 2021. Què és la recollida selectiva, però? S’entén per recollida selectiva o separació en origen, l’acció que es du a terme, normalment per part de la ciutadania, el comerç o altres actors quan es gestionen els residus per llençar-los a la fracció corresponent segons els materials i característiques concretes de cadascun.
Avui dia, existeixen fins a cinc fraccions ordinàries diferenciades als sistemes de recollida que ofereixen els diferents municipis. Hi ha els envasos de vidre; els envasos de paper i cartó; els envasos lleugers, siguin plàstics o d’alumini; matèria orgànica, com ara restes de menjar i vegetals; i rebuig, és a dir, tot aquell residu que no pot ser separat en qualsevol de les altres fraccions. La recollida selectiva de la quantitat més gran de residus com sigui possible és un pas necessari per a tractar els residus correctament i dur a terme el seu procés de reciclatge.
Una gestió correcta de la major part dels residus que generem permet estalviar recursos, energia i emissions de CO₂. Per això, un major índex de recollida selectiva i el posterior reciclatge dels residus millora la sostenibilitat de les societats, lluitant contra la crisi climàtica en la qual estem immersos. Les institucions comunitàries en són ben conscients i, en conseqüència, han situat la gestió dels residus com a un dels aspectes fonamentals dintre de les seves polítiques i dels instruments a l’abast per combatre el canvi climàtic. La jerarquia de gestió de residus establerta per la normativa europea, de fet, pretén afavorir la prevenció de residus i l’aprofitament màxim de materials i energia dels residus, així com limitar l’eliminació via dipòsit controlat.
A Catalunya, i malgrat que el servei de recollida de residus separats en fraccions és competència exclusiva dels municipis, des de fa uns anys l’Agència de Residus de Catalunya aposta per la implantació de sistemes eficients de recollida selectiva, que ja són una realitat a diferents localitats de comarques com ara ara La Garrotxa, El Bages o La Conca de Barberà. Un d’aquests és el sistema porta a porta, fonamentat en la recollida separada de les diferents fraccions als mateixos domicilis dels ciutadans i les ciutadanes. En aquest mecanisme, s’estableix un calendari setmanal amb dies concrets per a la recollida de cadascuna de les fraccions i se sol preveure una freqüència de recollida molt limitada pel que fa a la fracció resta, la qual cosa afavoreix enormement que es dugui a terme la separació en origen. La recollida porta a porta, a més, ajuda la ciutadania a fer-se més responsable dels seus residus, ja que l’empeny necessàriament a treure davant de casa cada nit només els residus de la fracció corresponent.
Els índexs de recollida selectiva avalen, no debades, l’eficàcia i el benefici d’aquest sistema de recollida. Als municipis que ho tenen implantat, es pot arribar a duplicar aquest índex, que se sol situar entre un 60% i un 90%. Atès la seva eficiència, al voltant de 300 municipis de tot Catalunya tenen implantada la recollida porta a porta. O dit d’una altra manera: aproximadament uns 800.000 habitants utilitzen aquest sistema en el seu dia a dia.
L’altra fórmula són els anomenats contenidors tancats o intel·ligents, tota una eina tecnològica que permet identificar qui llença els residus correctament i qui no, amb quina freqüència, entre altres funcions. L’objectiu és individualitzar el sistema de recollida selectiva amb el propòsit de situar-se en un escenari en el qual paguin més els individus que no facin la separació respecte a aquells que sí que la facin correctament. Aquest mecanisme, fins i tot, compta amb la flexibilitat d’adaptar-se al sistema porta a porta. No debades, hi ha modalitats del porta a porta que incorporen xips als cubells de la brossa, per tal de conèixer qui està fent la separació en origen de manera correcta i aquells que estan fent aquest exercici de reciclatge de manera incorrecta.
Amb la finalitat de resoldre els dubtes que pogués tenir la població en el moment de separar les deixalles, l’Agència de Residus de Catalunya va desplegar la plataforma en línia residuonvas.cat. Aquest web pretén ser una guia per a una correcta separació dels residus municipals, així com permet conèixer als ciutadans i ciutadans catalans quin tractament es duu a terme a cada residu i quin seria el seu ús com a nou recurs, com a fórmula per aconseguir un incentiu més gran cap al reciclatge. L’aplicació també compta amb una base de dades de totes les deixalleries de Catalunya per tal que els ciutadans coneguin quins punts verds tenen a la seva disposició a prop del seu lloc de residència.
El cercle virtuós del reciclatge
A pesar de l’avenç de la recollida selectiva a Catalunya, encara hi ha reptes i assignatures pendents. La problemàtica del tèxtil, per citar un exemple, és un tema emergent al llarg dels darrers anys, ja que aquest sector és un dels majors consumidors de recursos del món, amb un enorme impacte ambiental i climàtic. A escala catalana, cada persona consumeix en un any entre 21,5 i 26 kilograms de productes tèxtils. Cada any, més de 147.000 tones de residus tèxtils es valoren energèticament o acaben en dipòsits controlats de Catalunya. La dimensió d’aquestes deixalles situen el tèxtil com a un desafiament subratllat i encerclat en roig en l’agenda governamental dintre del camp de les polítiques de promoció i facilitació del reciclatge.
Pel que fa a la recollida de residus tèxtils, les taxes són baixes respecte a altres residus pel fet que encara no es gestionen com una fracció separada de residus. A la majoria de les llars de l’Estat espanyol i Catalunya es llencen dins la fracció rebuig i, si es fa la separació, es limita a la roba en bon estat. Al seu torn, els tèxtils usats es recullen a través de les entitats socials i la ciutadania ho percep com un acte benèfic, no com una acció de reutilització o reciclatge, quan també hi contribueix a preservar el planeta i aturar, ni que sigui d’una manera mínima, l’emergència climàtica. Actualment, només el 12% dels residus tèxtils es recullen selectivament.
El tèxtil, en conseqüència, és un residu que ofereix un gran potencial de recollida selectiva. Com a entitat preocupada i responsable de l’increment del reciclatge, l’Agència Catalana de Residus, dintre d’una iniciativa que actualitza la campanya difosa una dècada enrere, ha col·locat el tèxtil com a un dels sectors de creixement en el reciclatge, perquè la ciutadania de Catalunya adquireixi consciència de la seva importància dintre del cercle virtuós de l’economia circular.
En el caixó de ferramentes per afavorir el reciclatge, dintre de la jerarquia d’actituds i pràctiques a impulsar per caminar cap a un elevat percentatge de reutilització dels diferents productes que s’empren a Catalunya, la prevenció se situa com a objectiu primordial pel que fa a la gestió de residus. Sovint s’insisteix en una idea: la millor deixalla és aquella que no es genera. I, en efecte, com menys residus es produeixen, més fàcilment es podran gestionar aquells pràcticament impossibles d’evitar. De fet, una mala gestió dels escombraires i dels abocadors, sense prioritzar el reciclatge i fent un ús desimbolt dels recursos, té una conseqüència clara i força evident: un agreujament de la crisi climàtica existent.
Tan important és la prevenció com també ho és la reutilització i la preparació per a donar-li un altre ús a les deixalles. Aquestes fases es converteixen, no debades, en dues eines potents per tal d’allargar la vida útil dels productes, la qual cosa endarrereix el moment en què aquests productes ja no ens són utilitzables i decidim descartar-los. La reutilització dels productes per a altres funcions similars i reparar-los sempre que sigui possible són dos estris encara més eficients i productius per contribuir a la preservació del planeta.
Tot aquest conjunt de sistemes, pràctiques i eines busquen caminar cap a un model d’economia circular, on el reciclatge sigui una peça indispensable de l’engranatge. Ara bé, què és l’economia circular? Es tracta d’un concepte ampli i que afecta a tota la cadena de valor dels productes: des de la seva concepció per mitjà de criteris d’ecodisseny, fins a la seva gestió com a residu, moment en el qual, aquests productes ecodissenyats permeten recuperar-ne els components i materials per tal que aquests esdevinguin nous recursos.
La importància d’actuar en aquest front queda palesa, d’acord amb l’informe Circularity Gap Report 2021, del Fòrum Econòmic Mundial, on s’afirma: “Es calcula que el 70% de totes les emissions són generades per l’extracció, processament i fabricació de béns per satisfer les necessitats de la societat: la roba que utilitzem, els telèfons que comprem, els aliments que consumim... tres necessitats socials clau són responsables de gairebé el 70% de les emissions globals i són les àrees on les estratègies circulars poden tenir major impacte: edificació, transport i alimentació”. El reciclatge convertit en una de les claus de volta per frenar la degradació del planeta i del clima. És la rellevància del petit acte de separar quan baixes a tirar la brossa al contenidor, quan a casa empres diferents poals i bosses per classificar les deixalles.
