Viuen amb dos franctiradors apuntant a la porta de casa. Els cal sortir a buscar aliment, a trobar aigua, però si hi surten —quan hi surten—, les maten. Així és com el president de l’Associació Catalana d’Apicultors, Xavier Llobet, descriu l’infern que viuen les seves abelles. Fa anys que aquests insectes de la mel autòctons viuen sota l’amenaça de la vespa asiàtica, una espècie invasora que els té predilecció. Enguany, però, sembla que el saqueig ha estat desmesurat. La vespa velutina —o asiàtica—, que creix exponencialment en població cada temporada, ja és present a tot el territori català i, segons experts en protecció d’espècies, suposa un greu perill per a l’apicultura i els ecosistemes locals.
Es considera invasora una espècie que s’introdueix en un hàbitat aliè al seu medi natural i s’hi adapta, el colonitza i s’hi expandeix. “Aquestes introduccions —explica Antonio José Ortiz Hernández, professor de química orgànica de la Universitat de Jaén i membre d’un projecte d’investigació sobre la vespa velutina— solen ser accidentals, com en el cas de la vespa velutina, però a vegades es produeixen de forma natural o per imprudències”.
Amb independència del mètode d’entrada, Ortiz adverteix que les espècies exòtiques invasores són la segona causa de pèrdua de biodiversitat a escala global. Tota espècie és part de l’equilibri de l’ecosistema i perdre’n qualsevol seria una desgràcia. L’aniquilació de les abelles, però, suposaria una tragèdia ecològica de gran magnitud pel rol que tenen en l’ecosistema. Unió de Pagesos assegura que el 84% de les espècies vegetals del territori depenen de la pol·linització d’aquests insectes. Elles són, per tant, una baula puntal de la cadena, responsables de la preservació de la fauna i la flora del territori.
Les espècies exòtiques invasores són la segona causa de pèrdua de biodiversitat a escala global.
Quan i com va arribar, però, el depredador d’abelles? El nom comú de l’espècie invasora n’indica la procedència sospitada. El primer focus de vespa asiàtica a Europa es detectà al sud de França l’any 2004. Es creu —explica Ortiz— que procedia d’un carregament de plantes ornamentals importades del sud-oest asiàtic. A la península Ibèrica es localitzà per primer cop el 2010 a Navarra i, des d’allà, arribà, en temps rècord, a altres zones com el País Basc, Galícia, el nord de Portugal, Castella i Lleó, La Rioja, Catalunya i les illes Balears. El 2013 —segons Unió de Pagesos— es van detectar els primers exemplars a l’Alt Empordà i actualment ja està establerta a les comarques de Girona i de Barcelona. A les de Tarragona i Lleida, asseguren, està en fase d’expansió.
Depredadora insaciable
Nèctar, fruita dolça, altres insectes o, fins i tot, animals morts. La dieta de la vespa velutina, depredadora omnívora, és ben variada. “A vegades es mengen entre elles. N’acabes de matar una aixafant-la amb el peu i veus que n’arriba una altra i se la menja”, declara Llobet, que intenta protegir, com pot, les seves productores de mel. Ho fa perquè sap que, tot i que no fa fàstics a tota la resta, l’insecte diana de la vespa asiàtica aquí és l’abella occidental.
Per què les abelles? És senzill: perquè algú els prepara la carmanyola. Caçar altres insectes voldria dir perseguir cada presa de manera individual. En canvi, les abelles, envoltades d’una pols i un líquid dolços, les troben totes juntes. Desenes de milers de preses en caixes compartimentades. Un festí assegurat.
Caçar altres insectes voldria dir perseguir cada presa de manera individual. En canvi, les abelles, envoltades d’una pols i un líquid dolços, les troben totes juntes.
“Aquestes vespes generen una pressió terrible sobre les abelles”, explica l’investigador. Unió de Pagesos culpa de l’enorme increment de vespa velutina les altes temperatures d’aquesta tardor. “Cada cop n’hi ha més. Ronden les arnes, ben a prop de l’obertura per on les preses entren o surten. Quan les abelles tornen cansades i carregades de nèctar o pol·len, les cacen al vol”, relata l’apicultor.
“Un cop decapitades i espoliades de les ales, la vespa les transporta fins al seu niu per a alimentar les larves. A canvi, rep un flux ric en sucres que l’alimenta”, detalla Ortiz. És per això que les abelles no s’atreveixen a sortir del rusc quan se saben perseguides. I, així, les que no cauen a les mans de les vespes sucumbeixen al setge i es debiliten fins a morir.
“Si hi ha vespa asiàtica al voltant, no surten. No poden menjar, no poden beure. Una setmana no passa res, però si passen dos mesos, aquesta caixa es va reduint i es queden a tres marcs”, adverteix Llobet. Una arna té, normalment, deu marcs de cera on les abelles construeixen les bresques. Amb l’amenaça d’aquesta espècie invasora, però, les obreres de cada bresca es van morint. “Tots els marcs haurien de ser plens i vius, però, en canvi, es van debilitant fins que les vespes asiàtiques entren dintre i ja no les pots parar”, apunta.
L’afectació al territori
Segons Llobet, aquest és el principal problema. En una arna hi pot haver unes 50.000 abelles obreres. Seria ideal, segons l’apicultor, que a finals de la tardor aquesta xifra augmentés fins a 70.000. Una caixa afectada per la vespa velutina, en canvi, pot quedar-se amb 5.000 o 10.000 abelles molt dèbils. Elles, alerta Llobet, són les que hauran de sobreviure a l’hivern. “Ja veurem si sobreviuran, perquè a sobre no plou —per tant, no hi ha aigua ni aliment—. L’any que ve hauré de comprar totes aquestes abelles per a refer les caixes”, afegeix resignat.
A Catalunya, actualment hi ha més de dues mil explotacions apícoles com la de Llobet. Entre totes, sumen gairebé 120.000 arnes, segons dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Unió de Pagesos i les entitats apícoles estimen que la vespa ja ha arribat a tot el territori i afecta el 45% de l’apicultura catalana. Calculen que hi ha el 90% d’arnes afectades a les comarques de Barcelona i el 95% a les de Girona, mentre que a les de Lleida i Tarragona, l’afectació és d’entre el 20% i el 30%.
A més, estimen que la mel que les abelles han deixat de produir a tot Catalunya a causa de l’acció de la vespa entre el setembre i el novembre d’aquest any ha estat d’uns 212.000 quilos. Entre l’afectació de la velutina, la d’altres depredadors autòctons com l’abellerol i la sequera, el sindicat afirma que la collita de mel d’enguany ha estat el 70% més fluixa que un any normal. Calcula que, tot amb tot, la pèrdua econòmica del sector ha estat de gairebé 1.700.000 euros.
La collita de mel d’enguany ha estat el 70% més fluixa que un any normal.
Fins avui, segons Eva Salvador, responsable d’apicultura de la Unió de llauradors i Ramaders del País Valencià, no s’ha detectat cap vespa velutina en aquesta part del territori. Fonts de l’Oficina Comarcal d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua (OCAPA) de Morella confirmen l’afectació nul·la a les comarques dels Ports i del Maestrat, les més pròximes a Catalunya.
On sí que ha arribat aquesta espècie invasora és a les illes Balears. El 2015 es va detectar el primer niu de velutina a Sóller, en una vall de la serra de Tramuntana (Mallorca). Irene Garneria, tècnica del Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori de les Illes Balears, explica que han treballat amb el Consorci per la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) fins a —pràcticament—erradica-la.
Una tireta a l’hemorràgia
La convivència, asseguren experts i entitats, no és possible: cal actuar-hi. La pregunta, però, és com. El sistema d’eliminació de nius que prioritza l’Administració a Catalunya avui consisteix, en la majoria de poblacions, en l’activació d’un dispositiu municipal quan s’alerta de la presència d’un niu. Llavors, es mobilitza un equip de professionals —Guàrdia Urbana, Bombers, Parcs i Jardins, etc.— per a retirar o inutilitzar els nius.
Eliminar un niu de vespa asiàtica, però, pot costar uns tres-cents euros, i Unió de Pagesos considera que és un mètode car i poc eficaç. En canvi, proposen lluitar contra aquesta espècie invasora capturant les vespes reines quan surten dels nius, a la primavera i a la tardor. Les trampes per a reines —recipients amb un líquid atraient— i el manteniment d’aquestes, segons el sindicat i les entitats, tenen un cost aproximat de deu euros i, si calgués, les podrien gestionar els mateixos apicultors.
Tot i que no ha pogut controlar la plaga que assetja les seves abelles, Llobet hi ha lluitat tant com ha pogut. A l’explotació del castell de Penyafort en té desenes, d’aquestes trampes, plenes de vespes velutines. Ha trobat la manera de construir-ne amb el que té al mas on viu i treballa. L’apicultor agafa garrafes d’aigua buides, hi fa un petit forat i hi aboca un líquid atraient per a les abelles. Al principi, en posava un de comprat. Amb el temps, però, va empescar-se una alternativa. “Cadascú s’ha espavilat amb el que tenia a mà. Hi ha qui hi posa llevat, farina de peix, sangria… Jo hi poso el suc de la caldera de la cera, que té restes de mel i pol·len”. Sigui el que sigui, les vespes entren pel forat atretes pel líquid llaminer i, un cop dins, no saben trobar la sortida i s’ofeguen.
L’apicultor agafa garrafes d’aigua buides, hi fa un petit forat i hi aboca un líquid atraient per a les abelles.
Llobet explica que hi ha qui critica que aquestes trampes no són selectives, perquè atrauen i atrapen tota mena d’insectes. “No s’hi han de posar tant, amb això. Les vespes asiàtiques són una amenaça molt major per a tots aquests altres insectes que no pas les nostres trampes”, protesta.
En qualsevol cas, segons l’investigador Antonio José Ortiz, “tenint en compte l’elevat grau d’expansió de la població a la part septentrional de la Península, la idea d’erradicar la vespa asiàtica és una quimera.” Ortiz considera que només evitar la colonització d’altres zones ja seria un èxit rotund.
El control de la població
Com es pot controlar la vespa velutina i evitar-ne l’expansió? Ortiz detalla que és fonamental establirun procediment per a la detecció primerenca i l’avís, que es pot fer mitjançant aplicacions de mòbil que permeten localitzar els focus i l’expansió de les poblacions. “S’han de fer bones campanyes d’informació i conscienciació ciutadana”, diu Ortiz.
Cal disposar d’un sistema que permeti la captura massiva del major nombre de reines en les dues fases en què són vulnerables: a la tardor, quan surten per a ser fecundades, o a l’inici de la primavera, quan construeixen els nius primaris per a dipositar els ous. “A més, l’eliminació immediata dels nius primerencs és crucial i, un cop fet, cal explorar les zones pròximes, especialment les que tenen una humitat elevada”, afegeix. “Capturar els mascles seria també un element important”, diu l’investigador.
L’insular: un cas d’èxit
Com amb qualsevol plaga —asseguren els experts— no hi ha una solució màgica per al control de les seves poblacions. Ortiz, però, escull el cas de les illes Balears com un bon exemple de com abordar el problema: “Allà es va posar molta èmfasi en un sistema de detecció i seguiment col·laboratiu entre institucions, organitzacions i ciutadania per al seu control”. Tot i això, és clar, la insularitat va ser un factor favorable.
Per a analitzar-lo, EL TEMPS ha parlat amb Irene Garneria, tècnica del Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori de les Illes Balears. “Vam detectar un primer niu l’octubre de 2015 a Mallorca, a la perifèria de la vall de Sóller. Des de llavors, amb el Consorci per la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), hem dut a terme successives campanyes de control i erradicació d’aquesta espècie invasora.
L’equip encarregat del projecte trampeja des del 2016 la serra de Tramuntana. El 2020 va declarar la vespa velutina erradicada.
L’equip encarregat del projecte trampeja cada any, des del 2016, la serra de Tramuntana i va recollint les dades d’exemplars i nius trobats. Després de tres anys, el 2018 han posat gairebé sis-centes trampes —més del doble que l’anterior. Només han capturat deu exemplars i s’hi trobà un sol niu primari. L’any següent ja no se’n va trobar cap i el 2020 es declarà erradicada.
No obstant això, un any després van rebre un nou avís: el 2021 es va trobar un niu en una zona industrial de la serra de Tramuntana, que es creu que va entrar amb les mercaderies. “Vam retirar el niu i, fins avui, no hem tingut cap altra alerta”, explica Garneria. El projecte STOP Invasores, de la Universitat de les Illes Balears, manté aquest control amb trampes a les zones aeroportuàries i un sistema d’avís als tècnics del Servei de Protecció, per si mai se’n torna a trobar algun.
A Mallorca la cerca dels nius s’ha fet d’una manera curiosa. Garneria conta que, quan detectaven la presència de vespes asiàtiques, hi posaven peix a prop. “Llavors, esperàvem que la vespa n’agafés un tros per a alimentar les larves del niu i, seguint el seu vol —que sol ser força directe— el trobàvem.” Per a retirar-lo, s’esperaven a la nit, que les vespes hi fossin dins, el cobrien amb una xarxa i el congelaven per a estudiar-lo.
Perill humà?
No hi ha cap evidència científica que indiqui que el verí de les picades de les vespes velutines sigui més tòxic que el d’altres vespes. Malgrat això, els últims anys s’ha sentit a parlar de diverses morts per vespa velutina. Ortiz explica que la diferència "és el nombre d’individus que ens poden atacar quan se senten amenaçades i noten activitat a prop dels seus nius i la reacció anafilàctica que poden provocar les seves picades". No obstant això, l’investigador creu que no s’ha de generar alarma social, “però sí que cal vigilar i adoptar precaucions quan la pressió de les poblacions ho requereixi.” •
Un retrat de la invasora
La morfologia de la vespa asiàtica és molt característica i fàcil de distingir d’altres vespes per la seva mida —les obreres mesuren uns 3 cm i les reines entre 3 i 4— i per la coloració fosca del seu cap, amb un dibuix ataronjat al front. La resta del tòrax i l’abdomen són foscos amb una banda groga fina a la part intermèdia i un ampli segment abdominal ataronjat.
Les potes de la velutina també són peculiars: el fèmur és fosc i la tíbia i la part final són d’un color groc llampant. Per tant, és molt fàcil de diferenciar de la vespa comuna i de la Vespa crabro, que presenten en els seus abdòmens una seqüència de bandes negres i grogues.
Es podria dividir el cicle de la vespa velutina en quatre fases.
Fase de supervivència
La primera és la fase de supervivència. Les reines fundadores, fecundades durant la tardor anterior, passen l’hivern refugiades en cavitats —en forats del terreny, sota de roques, en caixes de persianes…— protegides del fred.
Fase de colònia
A mesura que les temperatures es moderen, a finals d’hivern o a l’inici de la primavera, les reines que han sobreviscut a l’hivern inicien la fase de colònia i construeixen el niu embrionari —que té la mida d’una pilota de tenis, amb un forat a la part inferior—. Allà, comencen a dipositar els ous d’on sortiran les primeres obreres.
Fase de creixement
Aquestes obreres s’encarreguen de buscar aigua, aliment i els materials necessaris per al desenvolupament de la colònia i del niu. És el moment de la fase de creixement. Llavors, el niu augmenta considerablement de dimesió i es reubica en zones on hi hagi tots aquests recursos. Aquests nius, anomenats secundaris, al principi tenen la grandària d’una pilota d’handbol, però l’apilament de bresques fa que no parin de créixer i que puguin arribar a tenir una mida superior als 70 o 80 centímetres de perímetre.
Durant l’estiu, la colònia treballa i va creixent. Tot i que solen ubicar-se en branques altes i zones elevades, no és estrany localitzar nius també en zones costaneres de menor altitud o pròximes a zones habitades. És fàcil trobar-ne de l’últim estadi, els més grossos, amb un nombre d’individus —entre larves, obreres, mascles i properes reines— superior als set o vuit mil.
Fase reproductiva
De cada niu, a partir d’una sola reina colonitzadora, poden emergir entre 300 i 400 futures reines. Durant la fase reproductiva, a finals de la tardor, les futures reines són fecundades pels mascles i es refugien durant l’hivern per iniciar una nova generació l’any següent.