-Va ser consellera durant la legislatura més tensa, la de la tardor del 2017, i ara ho és en un moment en què la situació sembla ben distinta. Ho percep, en el seu dia a dia?
-Sí. En el dia a dia hi ha moltes coses que són molt diferents. Tot ha canviat molt des del 2017 fins ara. Aquell era un moment en què el conflicte polític era molt més viu. Ara, evidentment, el context ens ve marcat per una prioritat imposada. D’una banda, hi ha la crisi de la covid, que encara arrosseguem, i a la qual s’ha sumat la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna. Per tant, ara tenim el que ve d’aquell moment polític, de l’octubre del 2017, que ha vingut marcat per la repressió i que hem de veure com ho podem fer tornar a la via política, perquè tot s’ha anat judicialitzant i pervertint d’alguna manera. I el context d’ara està marcat per una taula de negociació, per una estratègia de negociació i, a més a més, en el dia a dia, també per la necessitat de donar confiança a la ciutadania davant l’impacte d’una crisi dual que afecta, que agreuja situacions de desigualtat i que genera més incertesa a la nostra economia. Sí, el context ha canviat en molts sentits des del 2017 fins ara.
-Com a persona que ha viscut en primera línia aquestes dues etapes, considera que tenen raó els qui acusen el seu Govern d’haver apaivagat el conflicte amb l’Estat i, per tant, d’aturar el procés d’independència?
-Penso que és al contrari: el que s’ha fet evident és que hi ha un conflicte en la mesura que hi ha una taula de negociació en què seuen dos governs, d’una banda, el de l’Estat i, de l’altra, el de Catalunya. És això el que fa evident a ulls del món que hi ha un conflicte que té dues parts reconegudes i que aquestes s’asseuen i es reconeixen. Per tant, ara mateix el conflicte polític és viu, és més evident que mai a ulls del món i està en una fase complexa, sí, que és la de negociació. I cal veure com des de posicions diferents, enfrontades i desiguals, perquè el moviment independentista és qui ha patit i pateix persecució judicial, es fa una aposta per la negociació perquè el conflicte surti del procés judicial i pugui avançar cap a la política i cap a solucions democràtiques.
-Però els pactes realitzats entre el seu partit, Esquerra Republicana, i el Govern espanyol, amb aprovacions pressupostàries incloses aquests anys, poden donar a entendre a l’estranger que el conflicte s’ha solucionat?
-S’ha de deixar clar que una cosa és la negociació del conflicte polític i una altra les negociacions pressupostàries. I hi insisteixo: crec que és evident que s’ha fet veure a ulls del món que hi ha un conflicte polític, quan fins fa ben poc es considerava un afer intern. En canvi, ara, amb la taula de negociació, s’explicita públicament i internacional que hi ha un conflicte polític entre dues parts. Per tant, el conflicte polític és més evident que mai, està sent canalitzat per la via que li correspon com a tal, que és la de la negociació política; i, paral·lelament, sí, hi ha negociacions sobre pressupostos o diferents canvis legislatius que van en paral·lel. El que sí que han fet servir en aquest sentit, tant el president Aragonès com el grup parlamentari d’Esquerra Republicana, és la força democràtica i la capacitat d’influència que hi ha tant al Congrés com al Senat, com també al Parlament de Catalunya, per prioritzar la negociació política i perquè els suports a l’estabilitat del Govern espanyol serveixin per falcar i esperar que aquesta negociació política doni fruits.
-Pel que fa a la seua situació personal, vostè va tornar de l’exili i té una causa pendent.
-Ara mateix estic pendent de judici, sí. Estem pendents de les decisions que prendrà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que encara ha de posar data per al judici. Un dels motius pels quals vaig tornar era perquè ja no s’enviaven euroordres en contra meva i perquè l’acusació de malversació, en teoria, no tenien base per mantenir-la. Quan es va tancar la instrucció, com que no hi havia proves, va decaure l’acusació de malversació, i, per tant, ara se’m jutjarà per desobediència.
-Preveu que serà inhabilitada?
-Veurem com va, però sí. Pels precedents pot ser inhabilitació, multa... Veurem.
-Pronostica quins tempos pot tindre aquest procés judicial?
-Veurem les acusacions i el Tribunal haurà de decidir. No puc anticipar aquests escenaris. Ja ens els trobarem i ja reaccionarem en el seu moment.
-La seua tornada no va ser aplaudida per l’entorn del president Puigdemont. Van suggerir que el seu comportament contribuïa a “blanquejar” l’acció repressora del magistrat Llarena, en tant que no va actuar contra vostè amb la mateixa contundència que sí que va actuar contra altres consellers.
-He de dir que el dia que vaig poder tornar vaig parlar amb els companys a Brussel·les i se’n van alegrar molt que fes aquest pas. D’altra banda, la relació personal que mantinc amb tots ells sempre ha sigut i continuarà sent cordial. Sobre les estratègies de defensa sempre hem tingut respecte mutu. En el seu moment jo vaig fer un pas que veurem amb el temps si és un precedent o com pot afectar, però en cap cas no ha afectat negativament, almenys fins on jo sé i fins on s’ha vist, cap de les defenses de la resta de companys i companyes.
-Ha tornat a parlar amb el president Puigdemont des que va tornar?
-Sí. Precisament, fa uns dies vaig estar a Brussel·les per participar en un acte que vam fer a la delegació i vam poder fer una trobada discreta entre els dos.
-Entén la preocupació que expressen els encara exiliats, fonamentalment el president Puigdemont, perquè els canvis al Codi penal que el seu partit i el Govern espanyol estan pactant deriven en la seua extradició?
-Estem parlant de la negociació en un conflicte polític, i la seva resolució passa perquè es desjudicialitzi i es redueixi la capacitat d’aquesta interpretació arbitrària de les lleis i perquè es deixin de poder utilitzar segons quins delictes per reprimir posicionaments polítics legítims i expressats democràticament. Aquesta reforma del Codi penal el que intenta falcar és, tal com altres institucions internacionals han reclamat, la derogació del delicte de sedició, perquè no encaixa en els estàndards europeus. A més, el que s’està intentant també és desfer tota aquella reforma penal del 2015 que va impulsar el Partit Popular i que va fer evolucionar, per exemple, el delicte de malversació, que s’ha utilitzat per perseguir segons quines actuacions polítiques i no tant segons quins casos de corrupció que suposen un enriquiment propi o de tercers. Aquest és l’objectiu de la reforma política, i evidentment això després tindrà repercussió en els casos personals. Però, a mesura que millorin les condicions generals, l’impacte ha de ser millor també en cadascun dels casos personals. S’especula molt, però cada cas és un món, cada cas té uns antecedents i uns condicionaments propis. Perquè, a més, alguns dels companys també estan a l’espera del pronunciament de tribunals europeus que poden condicionar encara més els seus casos.
-Pel que fa a la política estrictament interna, els pressupostos catalans s’aprovaran?
-Des del Govern estem posant tots els esforços perquè així sigui. Creiem que el context d’aquestes crisis que hem anat encavalcant fa necessari aprofitar l’oportunitat per tenir una injecció important de recursos i acompanyar les inversions i els canvis estructurals que requereix la nostra economia, així com acompanyar també la gent, les famílies que pateixen, amb uns serveis públics cada vegada més sòlids. Per tant, és un moment molt complex i és un moment que permet l’oportunitat de fer un salt endavant en les arques de la Generalitat. La responsabilitat del Govern és negociar al màxim, i hi ha uns socis prioritaris, Junts i Comuns, i a partir d’aquí ens obrim a negociar per tenir el màxim nombre de suports; i és aquí on negociem amb el PSC, amb aquesta vocació de donar resposta a les necessitats de la gent.
-I, a hores d’ara, qui està més a prop d’aprovar els pressupostos, PSC o Junts?
-Les negociacions estan obertes i en curs. Seria una mica agosarat, podríem fins i tot posar en risc les negociacions. Ho assumim amb tota la responsabilitat del món, i volem que hi hagi uns acords perquè hi hagi uns pressupostos que serveixin el país, la gent, que dinamitzin l’economia i que reforcin les institucions per donar confiança a la ciutadania que el Govern i el Parlament estan per donar respostes a les seves necessitats.
-Què li sembla la proposta que va fer Junts en aquest sentit?
-Com dic, les negociacions estan obertes, hi ha propostes i contrapropostes, i de fet Junts està a l’arrel d’aquests pressupostos, perquè venen de l’etapa del conseller Jaume Giró i de les seves propostes. Les negociacions estan on han d’estar, fent-se amb discreció i mirant d’aconseguir aquests acords.
-Quant a la seua tasca com a consellera, l’exili li ha servit per a conèixer el terreny europeu?
-Sí. L’etapa al capdavant de la delegació va ser un aprenentatge i una experiència a l’hora d’entendre com funcionen determinades lògiques en les institucions europees, i també per saber com plantejar determinats discursos i debats en termes de diplomàcia. Per tant, va ser un aprenentatge que ara intento aprofitar al capdavant del Departament.
-Les delegacions a l’exterior van estar al punt de mira del Govern espanyol en l’etapa més àlgida del procés. Ara estan podent actuar amb normalitat i amb llibertat?
-Sí. Ha costat molt i va ser molt dur. Jo vaig ser nomenada delegada del Govern català a la Unió Europea just quan reobrien la delegació que va patir la intervenció del 155. D’aleshores ençà hem recuperat bona part del dinamisme, tota la confiança en els equips, en els governs d’arreu d’Europa per impulsar projectes de cooperació en les diferents xarxes en què participem, també en tota la dinàmica de cooperació transfronterera i per considerar-nos un soci actiu i proactiu en la construcció europea.
-Es parla molt de la relació entre la crisi energètica derivada de la invasió russa contra Ucraïna i l’acceleració de la transició energètica, i en aquest context es va recuperar el projecte del MidCat. Entén el motiu real pel qual França el va rebutjar?
-L’entengui o no era un fet, i França va imposar la seva capacitat de rebutjar el projecte. El que celebrem és que hi hagi hagut un acord, una alternativa, i que aquesta connexió submarina entre Barcelona i Marsella es dugui a terme i representi una oportunitat per ser un soci actiu i proactiu en la transició i en la sobirania energètica a escala europea, limitant les dependències de Rússia i sobretot potenciant una energia alternativa, com és l’hidrogen verd, i potenciant també la capacitat de Catalunya a l’hora de produir i d’esdevenir un pol important pel que fa a la recerca i pel que fa a l’acompanyament del mercat i de la indústria al voltant de l’hidrogen verd. I el que tenim clar des del Govern és que farem seguiment com s’avança la concreció d’aquest projecte, però, a més a més, aprofitarem totes les oportunitats per potenciar el teixit productiu, de recerca i industrial de Catalunya en relació amb l’hidrogen verd.
-D’altra banda, com a consellera va viure en primera persona la polèmica amb els impulsors d’un acte sobre atemptats del 17A i el dret a conèixer la veritat. Va ser vostè qui ho va cancel·lar?
-Aquest és un tema que ens prenem molt seriosament, com també l’acompanyament de les víctimes d’atemptats terroristes. No alimentarem cap mena de polèmica. Creiem que hi va haver qui va voler traure un correu electrònic privat d’un treballador i utilitzar-lo per generar una polèmica que, des del nostre punt de vista, no hauria d’haver existit.
-I tornant a la política institucional, creu que el Govern actual serà capaç d’aguantar la legislatura governant en solitari?
-El Govern actual té vocació de govern, tenim vocació d’acompanyar la ciutadania. Tenim una fortalesa: som un govern cohesionat i som conscients que cal buscar suports al Parlament. Abans ja érem un govern en minoria i ens havíem d’esforçar a generar consensos. Ho sé per l’etapa que vaig passar com a diputada al Parlament. Ara ens hem d’esforçar més per teixir aquests consensos i per impulsar les polítiques que vagin en benefici de la ciutadania. Ho farem amb els pressupostos i ho continuarem fent amb totes les línies de govern.
-Atesa la situació, els qui pronostiquen un nou tripartit tenen raó?
-La vocació d’aquest Govern és governar i farem totes les aliances que siguin necessàries pel que fa a suports parlamentaris per tirar endavant les propostes que tinguem. Especular sobre futurs resultats electorals i aliances és un escenari que no toca.
-Creu que les relacions entre ERC i Junts són a temps de refer-se a curt termini?
-Crec que les relacions entre ERC i Junts continuaran sent de competència electoral i ideològica pels projectes que puguem tenir, però seran també sempre de conversa, de mirar de construir acords i de pensar pel bé del futur d’aquest país.
-Per acabar, entén que hi haja independentistes decebuts amb la manera com han anat els esdeveniments?
-Crec que el que estem patint i hem patit els últims anys, sobretot, ha sigut l’impacte de la repressió, aquest dolor i aquesta frustració que s’ha creat. Davant això, estem convençuts que el que cal continuar fent és reivindicar la defensa d’un projecte legítim, que és la construcció de la república catalana, i que tenim tot el dret del món a defensar-lo democràticament i a guanyar-lo democràticament. I en aquest camí, totes les opcions independentistes que volem lluitar i guanyar democràticament ens anirem trobant.