Publireportatge

La màgia de la Catalunya interior

Rutes a cavall, itineraris per boscos de somni, pintures rupestres, fortaleses medievals, temples romànics, edificacions modernistes, circuits gastronòmics, parcs astronòmics, vies verdes per gaudir de la bicicleta, experiències vinícoles, tastar productes de proximitat... Visitar les comarques de l’interior de Catalunya és un viatge absolutament únic, amb propostes diferents i alternatives engrescadores durant els 365 dies de l’any.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El plaer de degustar un producte de la terra, l’emoció de contemplar fortaleses de llegenda i l’alliberament d’endinsar-se en paratges de postal converteixen Catalunya en una terra de sensacions i experiències difícilment d’oblidar. Les comarques de l’interior, atapeïdes de monuments singulars, paisatges engalipadors i una atractiva varietat d’oferta cultural, són una destinació marcada en roig al calendari en qualsevol època de l’any, independentment de si el propòsit és fruir amb la família, allunyar-se de l’estrès quotidià, envair-se dels sabors de cada racó del territori o desprendre endorfines amb la pràctica del senderisme, el ciclisme i la doma d’animals com ara cavalls. El territori català és tota una acumulació d’oportunitats per assaborir de manera inesgotable de la gastronomia, el patrimoni i la naturalesa.

A la comarca de la Terra Alta, per exemple, els amants dels espais tenyits de verd, amb precioses cascades i una rica biodiversitat, compten amb una parada obligada. Es tracta del Parc Natural dels Ports, el qual acull més de mil espècies botàniques, el pas del riu Matarranya i està caracteritzat, des del punt de vista faunístic, per acollir la cabra salvatge, una espècie endèmica de la península ibèrica. Tot un paisatge farcit de coves, avencs i gorgues que està encapçalat pel cim del Caro, des d’on es poden observar els Pirineus i les Illes Balears. L’altra estació dels aficionats a la naturalesa és la reserva natural de fauna salvatge de Sebes i el meandre de Flix, a la comarca de la Ribera d’Ebre. Amb més de 250 hectàrees de zones d’aigües lliures, d’aiguamolls o illes fluvials, és una joia amb espècies escasses en altres indrets del Principat.

Si es vol passar de la contemplació del paisatge a gaudir-ne de l’activitat esportiva associada, la ruta circular de bicicleta per visitar els tres castells de Marca, a l’Alt Penedès, satisfarà totes les expectatives. Aquesta conjunció d’espai verd singular i admiració d’un patrimoni monumental que va servir de defensa durant el domini musulmà d’Al-Andalus compta amb tres trams: del Castell de Penyafort al Castell d’Olèrdola; del Castell d’Olèrdola al Castell de Castellet; i del Castell de Castellet al Castell de Penyafort. Per a seguir amb el ciclisme, hi ha altres opcions com ara la via verda del Vallès Occidental, un recorregut que actualment uneix Sant Cugat, Bellaterra, Sant Quirze i Sabadell. Ideal per a fer-lo amb la canalla.

L’interior de Catalunya, tanmateix, permet xalar d’altres itineraris on conflueixen les fortaleses medievals, l’esport dels pedals o el senderisme, com ara la ruta dels Castells del Sió, a la comarca de la Segarra. De dificultat baixa i d’una distància de gairebé 42 kilòmetres, en el cas d’efectuar-la a bicicleta, té com a punt de partida i d’arribada Cervera. En el transcorregut, apareixen els castells de Montcortès, de l’any 1905; l’Aranyó, del 1120; de les Pallargues, aixecat l’any 1040; i la Ratera. En cas de canviar el vehicle de les dues rodes pel cavall, la comarca del Pla d’Urgell disposa de la ruta de l’Estany. La distància és de 24 kilòmetres i es tracta d’un itinerari circular que comença i finalitza a la població de Linyola.

Des d’una perspectiva de turisme familiar connectat amb pràctiques esportives, emergeix l’opció de gaudir del rem, el piragüisme o, fins i tot, del vòlei platja a l’embassament de Siurana, a la comarca del Priorat. O, si més no, intentar descobrir un espai natural amb fauna variada com ara la tortuga mediterrània, el barb comú, el gripau corredor, la salamandra, el crac comú o la madrilla. A la Conca de Barberà, en canvi, els més petits de la casa tindran a l’abast una activitat que alterna enginy, vista i esforç físic, com ara caçar els bolets pintats al bosc de Castellfollit, al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. Diferents d’aquells que es cullen durant la tardor, aquests bolets ben especials estan localitzats entre alzines, roures martinencs, pinassa i pi roig. La visita a antigues masies amb animals a la comarca del Segarra enriqueix l’ampli panorama d’activitats per efectuar amb la mainada.

Ruta en bicicleta dels Castells del Sió|ACT/Grégory Rohart

Aquestes experiències singulars es poden complementar amb una altra disponible a les terres del Bages. Es tracta d’una visita teatralitzada a la Muntanya de la Sal de Cardona. Amb actuacions especials per a Nadal, on es disseccionaran el secret dels reis mags d’Orient, l’objectiu d’aquesta activitat és aprendre la història d’aquest paisatge, l’extracció d’aquest element i conèixer els diferents tipus de sal que existeixen. Màgic, multisensorial i destinat a despertar la imaginació dels més menuts, és un dels diferents plans que ofereixen les comarques de l’interior de Catalunya, com ara també el Parc Astronòmic del Montsec, a la comarca de la Noguera. Compta amb una cúpula mòbil de 12 metres de diàmetre, on es realitza l’espectacle «Desvelant l’Univers Invisible», el qual està preparat per a descobrir en família les tècniques més avançades que s’utilitzen actualment per observar els racons més amagats i clandestins de l’univers.

En cas d’apostar per un pla amb la xicalla que explore aquelles persones que ens han precedit, els avantpassats de la nostra espècie, hi ha una destinació que compleix amb tots els paràmetres: les pintures rupestres de la Roca dels Moros al Cogul, dintre de la comarca de les Garrigues. Aquesta exhibició artística constitueix un dels referents més destacats de l’art rupestre de l’arc mediterrani. No debades, va ser el primer conjunt de pintures prehistòriques documentat científicament a Catalunya i, des que va ser descobert, l’any 1908, es va convertir en un referent de l’art prehistòric. El conjunt està format per 48 figures humanes i animals, que corresponen als estils llevantí i esquemàtic. L’element més singular és l’escena central, que destaca tant per la factura tècnica com per la temàtica que presenta. La representació mostra figures femenines que ballen al voltant d’un home nu amb el sexe exagerat. Segons els experts, s’estaria fent un culte a la fertilitat.

Les pintures rupestres de la Roca dels Moros al Cogul| ACT 

L’arquitectura romànica demana també una parada per als visitants delerosos de retrocedir segles enllà i contemplar la bellesa pulcra d’aquestes edificacions. A la comarca de l’Anoia, hi ha més d’una vintena de temples amb elements d’aquest estil, entre els quals destaca el castell i església de Santa Fe de Calonge. Encara més, aquests recintes sagrats contenen singularitats, com ara una construcció fonamentada en la utilització de tècniques, expressions i ornamentacions llombardes. Si s’ha efectuat la ruta romànica per l’Anoia, no s’ha de perdre l’oportunitat de visitar les fortaleses de la comarca del Segrià. Lligades a l’esperit templer, com a connexió mística amb aquell passat, s’erigeixen els castells de Gardeny i de Gimenells.

L’atractiu cultural s’estén quan una persona trepitja els carrers que conformen el call jueu de Girona, on van arribar a viure fins a 800 persones, això és, una de les comunitats jueves més importants del vell continent. D’aquella estança jueva, van destacar figures com ara el metge, filòsof i poeta conegut com a Bonastruc ça Porta, qui va passar la seua vida per uns carrers que encara avui en dia conservaen el traçat medieval. Kilòmetres i kilòmetres al sud, a la comarca del Vallès Oriental, els turistes tindran al seu abast l’oportunitat de fruir amb la visita a diferents cases d’estil modernista. Cardedeu, per exemple, és un dels nuclis per efectuar aquestes rutes, atès la seua condició a principis del segle XX de població d’estiueig dels grans senyors de Barcelona. Tant fou la seua fama com a hàbitat vacacional de les classes dirigents barcelonines que va popularitzar-se la dita «una llotja al Liceu i una torre a Cardedeu».

A la comarca de l’Alt Camp, a les Muntanyes de Prades, hi ha la possibilitat de continuar admirant edificacions d’estil modernista, amb el celler de Nulles, considerat com a una mena de catedral del vi. Dissenyada per César Martinell l’any 1917, és una de les joies del moviment agrari dels primers compassos del segle passat i, en l’actualitat, s’ha erigit en l’enclavament estratègic de l’anomenada Ruta del Cister. Al Priorat, amb la visita de la cooperativa Falset-Marçà; a la comarca Terra Alta, amb la visita a les catedrals del vi del Pinell de Brai i la Cooperativa Agrícola de Gandesa; o al Segrià, amb l’itinerari d’aquest beuratge a Lleida, per la Denominació d’Origen Costaners del Segre, s’allarga el gaudi dels caldos deliciosos de les comarques interiors de Catalunya.

Basílica de Santa Maria, a Vilafranca del Penedés| ACT

La festa s’erigeix també en atractiu turístic, arran de la gran varietat de celebracions amb encant d’aquestes contrades. Una de les més singulars és el Ball del Cornut a Cornellà del Terri, a la comarca de Pla de l’Estany. Declarada com a festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1999, té lloc durant la Setmana Santa. Aquest ball arranca quan s’ha plantat l’arbre maig. Els dansaires recorren la vila ballant, formant en una llarga filera, al toc d’una música alegre. De sobte apareix el Cornut, un personatge amb un barret de pell que porta dues grans banyes de boc recaragolades i sis parelles que l’envolten, formant una rotllana. Mentre sona la música, les dones s’avancen en la rodona i el Cornut salta entre elles. Més tard, repeteix l’operació entre els dansaires. Com a cloenda, el Cornut pren una noia per la mà i trenca la rotllana per poder sortir furtivament per un carrer adjacent. La cobla continua amb la música i s’interpreten algunes sardanes.

Amb la gastronomia com a element imprescindible, hi ha la festa de la Clotxa, celebrada a la Ribera de l’Ebre. Aquesta celebració és una incursió en els orígens pagesos de la comarca, així com mostra la senzillesa i, al seu torn, la riquesa de la gastronomia d’aquesta terra. La Clotxa, preparada normalment pels pagesos al camp, està conformada pel pa de pagès, la ceba, el tomàquet i l’all, acompanyats, això sí, d’arengada o sardina de casco i es rega amb un bon raig d’oli d’oliva. L’edició d’enguany de la Festa de la Clotxa va proporcionar a tots els comensals dels resutarants de la comarca de la possibilitat d’escollir aquest pla a les cartes i als menús durant diverses setmanes.

A la comarca d’Osona, amb esdeveniments com la Fira del Pi de Centelles, trobem més oferta turística lligada a la gastronomia. La ruta del pa i la llet de Lluçanès és un dels exemples paradigmàtics. L’itinerari de la llet permet conèixer formatgeries i granges de llet de proximitat d’ovelles, vaques i cabres de la vila, on de la mà dels seus productors s’explica la feina a la granja i als camps, l’alimentació dels animals i els productes que elaboren. En el cas del recorregut sobre el pa i el blat de forment, es pot visitar, siga de manera sencera o escollint les parts que es preferisquen, una masia de pagès on es cultiva el blat, dos forns de pa on treballen amb el blat forment, i un obrador de cerveses artesanes acompanyats d’un tast. Tota una experiència ineludible si enyores el pa de debò. O dit d’una altra manera: aquell que es feia amb mètodes artesanals, farines locals i massa mare autèntica.

Ball del Cornut a Cornellà del Terri, a la comarca de Pla de l’Estany| ACT/ Grégory Rohart

De perfil més familiar, i sense sortir del gaudi joiós amb els bons àpats i els excel·lents productes gastronòmics de proximitat, hi ha el pla de visitar el museu del Torró i la Xocolata d’Agramunt, a la comarca d’Urgell. Com a una mena d’exercici d’excitació absoluta dels sentits, de despertar les papil·les gustatives, els visitants poden tocar, menjar, veure i olorar el massapà, la crema, les tòfones, les anous... Hi ha disponibles fins a 50 aromes diferents! Una aventura per al paladar complementària a la ruta de l’oli, que connecta una trentena de poblacions de les comarques de les Garrigues, l’Urgell, la Noguera i el Segrià.

L’última parada d’aquest recorregut per la Catalunya interior, com a exemple de la multitud d’activitats per fruir durant els 365 dies, és el Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, a la comarca del Vallès Occidental, on es desperta la voluntat d’aprendre, la curiositat per disciplines que han fet avançar la humanitat i han transformat el planeta. Una experiència diferent, com a mostra del ventall de possibilitats que t’esperen a les comarques d’interior catalanes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.