El 28% del territori de les zones rurals de l’Estat espanyol registren taxes altes de despoblació i el 45% del territori rural presenta problemes d’aridesa. El percentatge de territori que pateix els dos fenòmens és el 17,5% del total, segons l’estudi “L’Espanya desertificada” dels investigadors Sergio Villamayor-Tomas, Esteve Corbera, Cara Maeztu i Gerard Pocull encarregat per l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa” i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L’estudi destaca també que les receptes que normalment s’assenyalen per als problemes de despoblació poden generar problemes nous. Allò que els estudis sobre despoblació anomenen factors de mitigació de la despoblació (l’agroindústria i les energies renovables o la industrialització i el turisme rural) podrien tenir “efectes no desitjats”.
“La industrialització, la mecanització i la concentració de les explotacions i els serveis agrícoles en mans de grans empreses —diu l’estudi— es presenten com una solució a la manca de relleu generacional, però també esdevenen part del problema en dificultar que els agricultors joves i els immigrants tinguin accés als mitjans de producció”. A més, aquesta concentració de propietats “se sol produir en les zones que tenen les millors terres, fet que agreuja l’abandonament de les explotacions menys productives”, que són també “més vulnerables a la degradació del sòl” i, per tant, més vulnerables a la desertificació.
Un altre dels factors tradicionals de mitigació de la despoblació és el desenvolupament industrial. L’estudi de Sergio Villamayor-Tomas, Esteve Corbera, Cara Maeztu i Gerard Pocull assenyala que aquest desenvolupament “pot generar molts llocs de treball, però no implica necessàriament que fixi població”, i posa dos exemples molt comuns: “seria el cas dels horts solars o dels molins de vent”. En canvi, “el seu impacte en el medi ambient pot ser molt significatiu”, com ha passat, diuen, “amb el boom de la indústria càrnia a Catalunya i Aragó i els riscos de contaminació de l’aigua per purins que ha comportat”.
D’altra banda, l’estudi recorda que el turisme rural “es va concebre com un suport a les activitats agropecuàries”. Per tant, “escalar el turisme i generar llocs de treball relativament estables a les zones rurals és possible i desitjable, sempre que es garanteixi que els beneficis els capitalitzen actors locals”, que els guanys es queden al territori. També cal tenir cura d’evitar “la gentrificació de l’habitatge” i s’ha de tenir present “la capacitat de càrrega dels ecosistemes”.
Més enllà dels sospitosos habituals
L’estudi conclou que “per poder fer front als problemes de despoblació que pateix l’Espanya rural cal que mirem més enllà dels ‘sospitosos habituals’ i comencem a comprendre millor la seva interacció amb el canvi climàtic”. I recorden que “deixar desateses les pastures i els boscos contribueix a l’erosió dels sòls i n’augmenta la vulnerabilitat a la desertificació, a l’homogeneïtzació del paisatge i als incendis”. I “no totes les solucions de desenvolupament rural són necessàriament desitjables des d’un punt de vista ambiental.