En un búnquer envoltat per càmeres i guàrdies de seguretat que està amagat darrere de ciment reforçat de 24 centímetres de gruix, fa olor a marihuana. El búnquer es troba en un polígon industrial de Leuna, a l’estat alemany de Saxònia-Anhalt. No hi ha cap cartell que indiqui el que hi ha a dins. Tothom que hi accedeix ha de posar-se vestits de protecció, posar-se algunes fundes als peus i al cabell, i fins i tot desinfectar-se els guants de goma. Només així la porta de seguretat s’obre a una plantació il·luminada artificialment que la companyia Aurora creu que generarà bons beneficis. Aquí es cultiven unes 6.000 plantes de marihuana de la varietat “Island Sweet Skunk” (mofeta dolça de l’illa). Aparentment, el nom pretén descriure els matisos de l’olor.
Aviat, segons els plans del govern alemany, les plantacions de cànnabis com la de Leuna estaran per tot l’Estat. I la marihuana es cultivarà per plaer i no només per a finalitats mèdiques, com aquí. El personal heterogeni de les companyies s’està preparant per intentar influir en el procés legislatiu. Estan preparant dictàmens jurídics i documents de posició, a part d’entaular diàleg, a causa del temor a les estrictes normes de cultiu o a una limitació en el contingut de tetrahidrocannabinol (THC).
La legalització del cànnabis per a finalitats no mèdiques és un projecte prestigiós per a l’actual coalició de govern, on un gran nombre de ministres hi estan implicats. Berlín no només intenta despenalitzar la substància, sinó que també vol regular el seu conreu i distribució, canviar les regulacions en els límits legals per a conduir i, al mateix temps, avançar en la normativa de protecció de la saluti joventut. I el membre del gabinet responsable de la llei resulta ser una persona que a l’estat pocs associen amb el plaer: el ministre de Salut Karl Lauterbach.
Lauterbach, membre del Partit Socialdemòcrata (SPD), està familiaritzat amb la droga principalment per amics de l’escola que es van fer addictes i van patir, va explicar en un cafè de Berlín aquest estiu. Lauterbach va afirmar que només va fumar cànnabis una vegada, quan era major d’edat, i l’efecte va ser “com havia de ser”. Va refutar contar més del que havia contat. Aquella tarda, Lauterbach va tastar una piruleta de cànnabis per al DER SPIEGEL. Va ser totalment legal, ja que només contenia l’extracte cannabidiol (CBD), sense cap efecte psicoactiu. No li va agradar el gust.
Lauterbach vol legalitzar el cànnabis per protegir la salut. Per a ell significa que el mercat negre desaparegui i que el consum es redueixi, ja que ha augmentat els darrers anys. El document que descriu els problemes clau de la legislació està actualment sotmès a una revisió jurídica a Brussel·les. Es pot convertir en legislació una vegada s’acabi la revisió. Mentre el ministre de Finances, el liberal Christian Lindner, del Partit Democràtic Lliure (FDP), ha promès legalitzar la marihuana el 2023, Lauter mira cap al 2024.
Segons el document de Lauterbach, s’hauria de permetre la possessió de 20 a 30 grams per a consum propi. Les companyies han de cultivar les plantes a Alemanya, fer que es pugui seguir la cadena de subministrament i controlarla qualitat i la distribució.
Encara que Lauterbach no té gaire pressa, s’estan impacientant. Les botigues de CBD estan brotant per tot arreu, posant a la venda l’ingredient actiu del cannabidiol com si fos un producte de benestar que es troba en cremes, olis i tes, i que serveix per disminuirmolèsties físiques, fins i tot els tremolaments causats per la malaltia del Parkinson. Aleshores, hi ha firmes nounades que se centren en les teràpies. La indústria farmacèutica ja posa a la venda el cànnabis medicinal. Hi ha companyies de software que busquen vendre les seves tecnologies de seguiment del cultiu, així com fabricants de fertilitzants. A tothom li agradaria que les seves preocupacions es plantegessin al projecte de llei de Lauterbach.
Un expolític també està involucrat en el negocidel cànnabis. Es tracta de Tobias Zech, exmembre del parlament del partit conservador Unió Social Cristiana (CSU), que té un seient a la taula de l’empresaPharmCann Deutschland AG. El model de la companyia, amb seu a Munic, es basa en “l’extracció, refinament i desenvolupament de les matèries primeres del cànnabis legal”, i l’establiment “d’una estructura de comercialització, distribució i venda a l’engròs”.
Les negociacions entre els tres partits de l’actual govern en coalició d’Alemanya van ser una fita pel lobby. Ja que l’SPD, els verds i l’FDP van considerar la legalització com el seu projecte comú, els missatges electrònics i les cartes no van tardar molt a multiplicar-se. La companyia de cànnabis Cantourage, que cotitza en borsa, assegura que va publicar una guia que es va discutir durant les converses exploratòries que van mantenir els partits que formen l’actual govern de coalició. A cap polític no li agrada admetre que ell o ella va estar influenciat pels grups d’interès,però el problema amb el tema del cànnabis és que els legisladorses troben al marge en molts assumptes.Al cap i a la fi, és una droga, i han de confiar en l’experiència de les companyies implicades.
Al primer dia de negociacions per formar el govern, segons els polítics implicats cap lobby no va estar tan actiu com el dels amants del cànnabis. Un negociador recorda que va haver-hi molt de contacte, però poca organització allobby. Fonts del Ministeri d’Agricultura diuen que hi va haver poques preguntes, algunes d’empreses nounades que anaven dirigides principalment al ministre. Van ser adreçades principalment per persones que cercaven beneficis ràpids en lloc d’unesrelacions públiques efectives.Això es pot deure al fet que les associacions de grangers, que han millorat la seva pressió en assumptes agrícoles, siguin més reservats en el tema del cànnabis. En part perquè no és probable queels grangers tradicionals s’impliquin particularment en la indústria. Però també perquè pronostiquen que el cànnabis mai no es convertirà en un producte de gran consum com el blat.
Més jaquetes esportives que camises hippies
Durant molt temps, els activistes eren principalment els qui dirigien el lobby. L’Associació Alemanya del Cànnabis es va dedicar principalment als consumidors, petites empresesi a tota mena de persones que cultivaven a casa. Fa dos anys, l’Associació de la Indústria del Cànnabis es va escindir i ara representa 90 companyies. Tothom demana consell a l’associació: grangers d’Alemanya, representants de Colòmbia i fins i tot cadenes minoristes alemanyes.
També hi ha una associació que representa les companyies que produeixen cànnabis per a finalitats mèdiques. No volen semblar un grup de drogoaddictes,sinó una aliança de companyies que estan buscant un forat en el mercat. Més jaquetes esportives i vambesque camises hippies i xancletes.
Dirk Heitepriem va canviar una jaqueta esportiva per un vestit de protecció abans d’entrar al búnquer de Saxònia-Anhalt. L’home, de 41 anys, és el vicepresident de la filiald’Aurora, una empresa que cotitza en borsa i que hi cultiva cànnabis medicinal. Però també atén consultes de companyies d’arreu del món com a vicepresident de l’Associació Alemanya del Cànnabis. Alemanya ja és el mercat més gran de cànnabis medicinal a Europa, havent enviat9 tones a farmàcies alemanyes l’any passat. “El mercat legal de cànnabis a Alemanya es podria convertir en el més gran del món”, diu Heitepriem. En aquest estat es podrien consumir fins a 420 tones de cànnabis, preveu un economista en un estudi comissionat per l’Associació Alemanya del Cànnabis. Un preu de 10 euros per gram correspondria a vendes anuals de 4,2 mil milions d’euros. Molts volen formar-ne part.
Heitepriem calcula que lesinversions en tota la indústria ronden els 1,5 mil milions d’euros. També hi ha molt d’interès internacional, concretament al Canadà, on es troba la seu d’Aurora; i als Estats Units, on els inversors confien que el president Joe Biden legalitzi la marihuana a tot el país. Els preus de les accions van pujar pels aires.Però, ja que les expectatives no s’han satisfet, ara molts miren cap a Alemanya. El raper estatunidenc Snoop Dogg, per exemple, ha invertit molts milions d’euros en l’empresa nounada Cansativa, que té la seu Hesse.
En aquest moment, les companyies de marihuana d’arreu del món s’estan preparant per a una conferència a Las Vegas, Nevada, per intercanviar idees. Un esdeveniment es dedica especialment al mercat alemany i Philip Schetter, de la companyia Cantourage, amb seu a Berlín, que fa poc que cotitza en borsa, hi assistirà. Ell també intenta entrar al mercat del cànnabis una vegada s’hagi legalitzat a Alemanya. Però ho vol fer sota unes condicions diferents que les que Lauterbach preveu. No creu, per exemple, que la substància s’hauria de cultivar a Alemanya. La seva companyia adquireix cànnabis d’Uganda, Jamaica, Uruguai i més llocs. A llarg termini, es podria desenvolupar un ampli mercat de cànnabis a Europa, però Lauerbach no vol permetre la importació de la droga una vegada es legalitzi.
No obstant Heitepriem d’Aurora està molt satisfet amb els punts clau del document. Si les plantes només es cultiven a Alemanya, les companyies alemanyes tindrien un avantatge. Diu que ja és un èxit que s’hagi tret de l’esborrany el límit que es va proposar pels nivells de THC. D’una altra manera, no hi hauria hagut forma de competir amb el mercat negre per fer-lo menys rellevant.
Fins ara, només 10 treballadors amb vestits de protecció i sabatilles de goma estan treballant al búnquer de Leuna, on es dediquen a cultivar i processar les plantes. Els grangers són distingits com a “cultivadors” que reguen, poden i ruixen les plantes amb CO₂. En una altra habitació, els cabdells s’assequen i es transformen en productes medicinals. Les parts sobrants s’han d’incinerar sota uns estrictes requisits de seguretat.
El búnquer de Leuna és un dels tres llocs a Alemanya on actualment s’hi pot cultivar cànnabis de forma legal. Aquest any el límit és un total de 2,6 tones de cànnabis per a finalitats mèdiques. Aurora planeja produir anualment una tona al petit búnquer. A Heitepriem li agradaria que l’extensió del mercat augmentés. Al Canadà, la seva companyia ha guanyat una experiència considerable dins la indústria. La companyia planeja buscar un nou lloc per a les seves operacions a Alemanya.
No obstant això, a Brussel·les hi ha dubtes sobre si els plans alemanys són coherents amb les regulacions de la Unió Europea. El ministre de Salut de Baviera, Klaus Holetschek, de la CSU, opina que la legalització del cànnabis “viola la llei europea”. El passat dimecres va viatjar a Brussel·les per trobar-se amb Monique Pariat, la directora general de la Comissió Europea responsable de l’assumpte,per pressionar pel “no”. La llei de la Unió Europea només permet el comerç de substàncies narcòtiques com el cànnabis per motius mèdics i científics, diu Holetschek, no per consum privat.
Brussel·les mostra preocupacions
Tanmateix, els de Lauterbach van ser més ràpids que els d’Holetschek. El 14 de novembre, Thomas Steffen, secretari d’estat del Ministeri de Salut, va trucar a Pariat per promoure els plans alemanys. Es desconeix si les seves paraules van influenciar o no la funcionària francesa de la Comissió Europea. Dos dies després de la reunió, unportaveu de l’autoritat amb seu a Brussel·les va dir que Berlín encara no ha presentat una sol·licitud formal de la consulta. Per tant, l’autoritat va dir que en aquest moment no faria comentaris sobre l’assumpte.
El portaveu tan sols volia emfatitzar una cosa: la llei actualde la UE exigeix als estats membres que penalitzin totes les activitats relacionades amb el tràfic de marihuana: la producció, preparació, distribució i venda.
Al mateix temps, la Comissió ha deixat entreveure un buit legal: la llei de la Unió Europea no dicta cap requeriment pel consum personal de cànnabis: això és assumpte dels estats membre. És qüestionable si això és prou ampli per rebre llum verda de Brussel·les per tot el pla de legalització. Segons un alt diplomàtic de la UE, en l’àmbit tècnic hi ha “preocupacions significants”. El que Lauterbach està planejant, diu el diplomàtic, “va més enllà del que s’ha fet anteriorment”.
Si la Comissió diu “no”, probablement serà la fi del debat. Lauterbach ha deixat clar públicament que renunciarà al pla de cànnabis si això passés.
Tal vegada, els integrants delslobbies del cànnabis esperen que un altre ministre del govern alemany acabi gestionant l’assumpte. Prefereixen algú com el ministre d’Agricultura Cem Özdemir. El polític es va fotografiar amb prominència al costat d’una planta de cànnabis fa anys, quan exercia el càrrec de relacions públiques del parlament. «Legalitzeu! Perquè el traficant de la cantonada no es preocupa per protegir la joventut i a la fi no saps el que té a la bossa». Özdemir va esborrar la foto de Twitter un poc abans que comencessin les eleccions del parlament federal de l’any passat. La indústria espera que ell sigui un aliat de confiança.
Traducció d'Antoni Vidal