Us presentem John J. Ray III, un jurista expert en processos d’insolvència que demana 1.300 euros l’hora en concepte d’honoraris. Al llarg de més de 40 anys d’experiència ha viscut grans fallides empresarials, com ara la d’Enron, un dels casos d’insolvència més importants de la història dels Estats Units. Tanmateix, el cas que ara té a les mans l’ha deixat bocabadat.
Mai no havia vist un “fracàs tan contundent dels mecanismes de control”, segons va escriure fa unes setmanes en un text dirigit al tribunal competent de la ciutat de Nova York; és una situació “inaudita”.
L’empresa de la qual parlem s’anomena FTX i a dia d’avui s’ha convertit en sinònim d’un catacrac que ha afectat tot un sector. Fins fa ben poc, però, FTX era una de les plataformes d’intercanvi de criptomonedes més importants del món.
Al capdavant de l’empresa hi havia Sam Bankman-Fried, de només 30 anys. Tenia excel·lents relacions amb polítics de primera línia, va deixar-se fotografiar al costat de la model Gisele Bündchen en el marc d’una glamurosa campanya publicitària que FTX va fer a l’edició americana de la revista Vogue i comptava amb un quarterback estrella, Tom Brady, com a testimoni d’èxit de l’empresa.
Bankman-Fried era la cara visible del sector de les criptodivises: un “nerd” amb pantalons curts que es dedicava a jugar a videojocs mentre dirigia, suposadament sense cap esforç, una empresa amb un valor de 32 mil milions de dòlars. Fins que se li’n va anar de les mans.
En pocs dies, una plataforma que es descrivia a si mateixa com “la borsa de criptomònades més regulada del món” va revelar-se com un autèntic manicomi aparentment dirigit per uns companys de pis poliamorosos que habitaven un apartament de luxe situat a les Bahames. Psicòleg d’empresa inclòs.
En fer fallida l’empresa, Bankman-Fried i la seva gent de confiança han deixat un garbuix format per més de 100 empreses afectades. Professionals de les inversions com Blackrock o Softbank s’hi han enganxat els dits igual que els petits inversors que probablement no recuperin mai més els seus estalvis. Només amb els 50 principals inversors, FTX està endeutat fins al coll: més de tres mil milions de dòlars. I es calcula que hi ha més d’un milió de creditors afectats.
Com pot ser que una empesa celebrada com era FTX s’esfondri d’un dia per l’altre? I, si fins i tot inversors professionals es deixen entabanar per un farsant com Bankman-Fried, som davant d’un cas desafortunat però aïllat, o bé és que tot el sector de les criptomònades no és res més que un castell de sorra?
De la resposta en depenen molts diners. Inclús els alemanys, tan fidels als seus plans d’estalvi, no han pogut resistir el cant de les criptosirenes. L’any passat, el bitcoin va assolir valors rècord i en aquell moment centenars de milers de persones van voler entrar en el joc. Aquells que no en formaven part se sentien antiquats. HODL, NFT, FOMO. Per als forans, l’argot del sector era tan incomprensible com la tècnica blockchain mateixa, però no sembla pas que això fos un impediment per voler-ne formar part, ans al contrari: era un motiu d’inversió. Com més difícil d’entendre, més interessant. I val més la pena pujar al carro ràpid quan passa, no sigui que ens perdem el proper salt a l’alça que experimentin les divises.
La promesa pseudo-filosòfica dels projectes blockchain, com ara bitcoin o ethereum, era crear un sistema financer millor, controlat per algoritmes insubornables en comptes de bancs centrals i d’autoritats de regulació “antiquades” i àvides de poder. Aquesta idea també va atreure moltes persones. En el punt més àlgid, el valor total del conjunt de criptomònades era de més de tres mil milions de dòlars. De veritat que només va ser un miratge?
Sam Bankman-Fried és un exemple paradigmàtic que il·lustra les contradiccions entre la fantasia i la realitat. Fill de catedràtics universitaris, Bankman-Fried va estudiar Física al prestigiós MIT i va començar a treballar a Jane Street, que s’autodefineix com una empresa que es dedica a “resoldre el trencaclosques dels mercats globals” i que intenta fer la punyeta als mercats financers servint-se de models matemàtics. Bankman-Fried, però, no s’hi va estar gaire temps perquè va descobrir un joc que li resultava molt més atractiu: el món de les criptomonedes.
El 2017 va fundar la seva pròpia empresa de comerç de criptomonedes, Alameda Reserach, que va fer negoci amb el que s’anomena arbitratge, és a dir, aprofitar les diferències en el preu de les criptodivises en els diversos mercats del món. Durant temps, per exemple, el preu del bitcoin a Corea del Sud va ser més alt que al mercat mundial; un fenomen que la gent del sector coneixia com “el bonus kimchi”. Finalment, Bankman-Fried va crear FTX, la seva pròpia borsa de criptomonedes. Ambdues empreses van permetre-li convertir-se en un dels nord-americans més rics. Encara no fa pas gaire la revista Forbes va publicar que el jove tenia un patrimoni calculat en 26,5 mil milions de dòlars.
Als cercles polítics de Washington, Bankman-Fried va convertir-se en l’angelet de tothom, en part gràcies a les generoses donacions que feia. La major part se’n van anar al partit Demòcrata. Amb gairebé 40 milions de dòlars, es va convertir en el segon donant més important del partit per a la campanya del 2022, just darrere del famós George Soros. Just una setmana abans que FTX s’esfondrés, figures de pes dels demòcrates es deixaven veure a la happy hour de la Townhouse de Washington, una de les fundacions finançades per Bankman-Fried. Entre begudes de tot tipus i tapes veganes, el fundador va explicar la regulació “light” que a ell li agradaria. L’endemà els tocava als republicans fer acte de presència.
Sam Bankman-Fried, un jove de cabells esbullats i vestit de qualsevol manera, reflectia perfectament la imatge més smart del sector: “un nerd genial que et fa creure que té un coeficient intel·lectual dues vegades superior al teu”, en les paraules del diputat Jim Himes.
En una entrevista per escrit que va concedir al portal digital Vox, poc després de la fallida d’FTX Bankman-Fried es va treure la màscara. La periodista volia saber si almenys havia sigut honest a l’hora d’apostar per una regulació laxa de les criptomònades. La resposta del jove fou clara: “A la merda amb les autoritats reguladores”.
Aquestes paraules encara sonen més amargues tenint en compte que ell havia predicat públicament que practicaria “l’altruisme efectiu”. Els partidaris d’aqueta ideologia volen maximitzar els seus ingressos a fi i efecte de millorar la humanitat amb les seves donacions. Com a mínim la primera part sembla que va funcionar: segons l’agència de notícies Reuters, Bankman-Fried, diversos parents seus i altres alts càrrecs de l’empresa eren propietaris d’un mínim de 19 immobles a les Bahames que sumen un valor de 121 milions de dòlars. Sembla que aquestes propietats eren principalment immobles de luxe davant del mar.
Els membres de l’empresa podien fer i desfer com volien, perquè no hi havia cap mena d’ordre ni concert. FTX no tenia ni tan sols una llista centralitzada de les begudes del bar, ni tan sols del número d’empleats, segons redacta l’expert en insolvències Ray a l’informe que va presentar davant del jutge. Un petit grup de gestors decidia quines eren les despeses de l’empresa en un xat “amb emoticones personalitzades”. El personal de direcció era “inexpert, innocent i possiblement estigués en una situació delicada”. A més a més, després de declarar-se en fallida, una “part substancial” del patrimoni dels clients va esfumar-se dels comptes virtuals que tenien a l’empresa. Els advocats d’FTX parlen d’un atac informàtic.
Com a mínim, en un correu que va enviar al personal, el jove es mostrava afligit. “No volia que passés res d’això. I ho donaria tot per poder tornar enrere i canviar les coses”. Ai, estimat, jo he fet encongir el balanç.
A Washington, la simpatia envers Bankman-Fried va esvair-se tan ràpid com els criptomilions que tenia. El Congrés farà una audiència per tractar la fallida de l’empresa. La ministra de Finances, Janet Yellen, va exigir a les autoritats reguladors que se servissin de totes les opcions de control existents fins que el Congrés hagués sargit tots els buits legals. Això pot requerir de temps, però el Senat ja té sobre la taula una proposta de llei per regular les monedes digitals. És clar que, a dia d’avui, a veure qui se’n fia, d’aquesta proposta, ja que hi va estar treballant molta gent del lobby d’FTX.
En qualsevol cas, això tampoc no servirà per evitar la caiguda d’altres actors importants del sector. Fa un parell de setmanes, l’empresa Genesis, valorada en milers de milions, va congelar els pagaments dels crèdits. Els experts calculen que els danys que patiran els fons de capital risc que han invertit en criptovalors podrien arribar als milers de milions de dòlars.
Tot plegat fa pensar en la bombolla puntcom que es va viure al tombant de segle. “Una gran part de les de les empreses dedicades a les criptomonedes se n’anirà a l’altre barri.”, afirma un antic banquer alemany expert en inversions que avui es dedica a invertir en criptoempreses i que coneix bé el sector. Les persones que hi treballen estan “totalment consternades”. En canvi, molts inversors que tenien l’esperança d’obtenir un bon rèdit de les seves apostes “ja no tenen gens de ganes de llençar els diners en aquest sector”. Gairebé 20 anys enrere, el 95% de les empreses que es movien en un sector batejat com el Nou Mercat van acabar desapareixent. “Ara passarà el mateix.”
Els inversors estan acostumats a passar èpoques baixes. De fet, al sector es parla d’un “crypto winter”, un període hivernal. És clar que aquest hivern podria convertir-se en una edat de gel. Molta gent es pregunta si estem vivint els últims dies de les monedes digitals. Les promeses de la comunitat d’afeccionats no s’han complert i les divises digitals no han resultat ser cap protecció contra la inflació, ni tampoc són totalment independents de les borses.
Des que els banc centrals van augmentar els tipus d’interès, no només les accions de les empreses tecnològiques s’han vist afectades, sinó també les monedes digitals.
Fins i tot trontolla el dogma del món de les criptomonedes segons el qual tenir una organització descentralitzada les fa ser més resilients. Catorze anys enrere, quan es va presentar públicament el concepte del bitcoin, s’afirmava que, a partir d’aleshores, la confiança en els bancs centrals i en la política seria cosa del passat. En realitat, però, tan sols es van substituir un parell de termes: ara el que calia era confiar en la tecnologia, la tecnologia blockchain.
Malgrat que la tecnologia del bitcoin funciona des del 2008, les plataformes privades on s’intercanvien euros i dòlars per bitcoins ràpidament van convertir-se en un nou oligopoli. El 2013, per exemple, al voltant del 60% dels negocis amb bitcoin es van fer a través de la borsa de criptomonedes Mount Gox.
Un any més tard, l’empresa va fer fallida i l’escena va ser similar a la que estem vivint aquestes últimes setmanes: desenes de milers de persones van perdre els diners, el curs del bitcoin va desplomar-se i molts dels inversors van preguntar-se com era possible haver-se deixat enredar d’aquella manera pel fundador i líder de l’empresa, Mark Karpelès, que va ser detingut i, el 2019, condemnat a una sentència suspesa per manipulació de dades.
Des d’aleshores hi ha hagut desenes de casos en què altres borses han caigut i inversors d’arreu del planeta hi han perdut bous i esquelles. Ara, la història es repeteix en el cas d’FTX, si bé en una magnitud superior, com si ni els inversors i ni els reguladors no haguessin après res de res.
Tot i que les criptomonedes han experimentat tants daltabaixos i escàndols, han sigut un autèntic fenomen de masses, i això ha sigut en part gràcies al número creixent de famosos i famoses que les anuncien: it-girls, esportistes, actrius i músics que s’han deixat afalagar pel lobby corresponent o que se li han posat a disposició.
Per aquest motiu, el jurista Adam Moskowitz, de Florida, treballa en una denúncia col·lectiva contra tots els famosos que han aprofitat el seu renom per anunciar FTX. Acusa persones com ara el quarterback Brady o la model Gisele Bündchen d’haver enredat la gent. “Aquesta colla de milionaris han aprofitat l’oportunitat per fer encara més diners”, afirma Moskowitz. “Han sortit a la televisió i han publicitat activament un producte d’inversió il·legal.”
És clar que FTX no ha sigut l’única empresa que ha obtingut la benedicció de les estrelles. L’hereva de la cadena hotelera Paris Hilton, per exemple, va anomenar els seus dos gossets Crypto i Ether, i va dedicar-se a proclamar obertament el seu amor per la plataforma Binance. Kim Kardashian, al seu torn, va fer publicitat del criptovalor EthereumMax sense mencionar que havia cobrat 250.000 dòlars per la campanya.
A Alemanya també hi ha hagut famosos i famosets que han cantat les lloances d’aquestes noves divises. Sobretot ha sigut en l’escena del rap on, més enllà de Ferraris i cadenes d’or, les criptomonedes s’han convertit en una nova manera de fer gala de la riquesa pròpia. L’any passat, el raper Bushido cantava que tenia “tres milions” a la cartera, i els seus col·legues, Sido i Kool Savas van publicar fins i tot un criptohimne: “Parlen de bombolla però, saps què, tio? Continuem”, rapejaven en alemany. I no hi faltava una recomanació per als inversors: “Fes d’un euro un milió!”.
Der Spiegel ha volgut parlar amb ells, però avui gairebé cap dels antics fanàtics de les criptomonedes vol dir res. Ni Sophia Thomalla, que va arribar a sortir a les pantalles de Times Square amb una publicitat del projecte G999; ni tampoc el raper Kool Savas, que el 2018 va afirmar que era un “criptohòlic”.
Només un respon la nostra petició: Frank Thelen, que el mes de febrer encara havia pronosticat que el bitcoin arribaria als 100.000 dòlars i que “augmentaria significativament de valor”. I ara, què? “Crec que el bitcoin continua essent un valor d’inversió fiable”, afirma Thelen. L’evolució més recent del curs de la divisa rau principalment en “macro-temors”. Ell continua invertint en bitcoin i en ether.
Les seves paraules gairebé semblen prudents comparades amb les recomanacions de diversos “finfluencers” alemanys. Un finfluencer, per cert, és un influencer de les finances. MMCrypto, àlies Christopher Jaszczynski, és un dels més coneguts. Afirma que cinc anys enrere es guanyava la vida de taxista. Va començar a invertir en criptomonedes i de sobte presumia de cotxassos esportius, rellotges i propietats. Com es pot ser un inversor d’èxit? Segons MMCrypto es tracta, sobretot, de creure-s’ho. “Has de pensar com si fossis ric.”
Després de la fallida d’FTX, Christopher Jaszczynski va recomanar als seus seguidors que pugessin immediatament al carro. En un vídeo penjat a YouTube amb el títol “Bitcoin!! Now Now Now!!!!!!!!!!!” brama davant la càmera tot donant consells per invertir mentre, darrere seu, la pluja repica amb força sobre l’asfalt. L’influencer recomana la plataforma Bybit, ja que, segons diu, ofereix una bonificació de 30.000 dòlars als nous usuaris. Probablement sigui publicitat, però no ho menciona. A Alemanya, seríem davant d’un cas que l’autoritat federal de supervisió financera, el BaFin, podria investigar, però Jaszczynski viu a Dubai. I allà és difícil fer-hi valdre el dret alemany.
Molts inversors confien en les paraules dels rapers, dels actors i de finfluencers diversos. Johannes Dorn, psicòleg de l’institut d’estudis de mercat Rheingold, explica el motiu d’aquesta confiança: “Els prometen que poden fer-se molt rics en molt poc temps i amb poc esforç.” Els Ferraris i les cadenes d’or potser no transmeten excessiva seriositat, però tenen “un efecte molt diferent del que té un assessor del banc que al vespre torna a casa amb un Golf”.
Els íntegres experts dels bancs centrals no són capaços d’imposar les seves advertències per damunt de l’estrèpit dels fans de les criptomonedes: les divises digitals no són res més que promeses buides d’una colla d’empreses dubtoses. Ara, però, els guardians dels diners de tota la vida se senten reafirmats i, com se sol dir, la venjança se serveix freda. “És lamentable per a totes les persones que han perdut diners amb les criptomonedes”, afirmava fa poc el president del banc central d’Alemanya, Joachim Nagel. “Però això no afectarà els mercats financers.” Una persona que es dedica a treballar en aquest àmbit des del Banc Central Europeu (BCE) és Jürgen Schaaf, director del departament d’infraestructures de mercat i serveis de pagament. “Al llarg de tota la meva carrera he vist poques coses que, a nivell conceptual, fossin més inútils que les criptomonedes”, conclou.
La seva desconfiança rau en el fet que “no hi ha ningú que emeti criptomonedes”. Com a molt, el bitcoin és útil per dur a terme activitats delictives a la internet fosca o per escapolir-se de sancions econòmiques, però “en termes efectius no és un mètode de pagament legal”. Que tot plegat tingui o no continuïtat depèn del capital que els inversors professional o els aficionats injectin al sistema. Per a Jürgen Schaaf, hi ha un fet molt clar: “Les criptomonedes no tenen cap valor intrínsec.”
Aleshores podem concloure que ha sigut realment un miratge? Els partidaris del bitcoin argumentarien que no, que la seva criptomoneda ja ha estat donada per morta centenars de vegades, però una sola unitat continua valent 15.000 dòlars. Al Bundestag mateix, al parlament federal d’Alemanya, hi seu un dels defensors del sector que considera que encara és massa d’hora per fer-li l’extremunció.
Frank Schäffler és portaveu del grup de treball dedicat a les tecnologies financeres i a la innovació per blockchain dins del grup liberal de l’FDP. Ell també és dels que compara la situació amb la de fa vint anys enrere. El daltabaix d’aquell nou mercat no va suposar el final dels nous models de negoci digitals. Moltes de les empreses més exitoses van sortir després. “La tecnologia blockchain té la seva justificació i, ara mateix, entre les empreses del sector se separarà el gra de la palla”, afirma Schäffler.
Dins del sector cada cop hi ha més veus que reconeixen que la confiança que s’ha perdut potser només pot recuperar-se amb una supervisió més intensa. “Aquest cas ha sigut un cop dur per a la nostra indústria”, explica Daniel Seifert, responsable dels negocis europeus de l’empresa nord-americana Coinbase. “Però també ens demostra que la clau del futur del comerç en criptomonedes és avançar en la regulació.”
Tanmateix, també són molts els que opinen que això és anar massa lluny. L’estat no hauria ni d’intentar domesticar les criptomonedes, argumenta l’expert en finances Stephen Cecchetti, de l’escola de negocis Brandeis International Business School. Les regulacions són del tot innecessàries “en un sector que no té cap mena de sentit ni de valor econòmic.”
Qui vulgui anar al casino, ha de tenir clar què hi va a fer, afirma Cecchetti. “Tothom ha de poder perdre els diners allà on vulgui!".
Traducció de Laura Obradors