El problema social de l’accés a l’habitatge a Balears genera alguna notícia gairebé cada setmana. A vegades relacionada amb els aberrants preus del m2 de compra-venda i lloguer que no deixen de pujar, altres ocasions per alguna opinió d’un polític d’un color o d’un altre al respecte, per la manca de pisos socials i d’Habitatges Protecció Oficial, per les excuses que posa el Govern, per les opinions d’experts que reclamen canvis en el model productiu o no es podrà assolir cap solució factible o per qualsevol altre motiu. Rara és la setmana que no hi hagi alguna novetat. Aquesta no ha estat de les rares. De bell de nou Més per Menorca ha intentat engrunar a la presidenta Francina Armengol en relació a la política d'habitatge. La va instar a que converteixi les opinions amables i comprensives que expressa sovint en actuacions polítiques que ho faci de forma immediata per aturar la bogeria dels preus a l’alça. Els menorquinistes comencen a cansar-se de les bones paraules, l'acusen de dir sempre que està d’acord amb les peticions que li fan en aquest àmbit, però que a l'hora de la veritat no hi ha actuacions.
Com es recordarà, fou Més per Menorca el partit que exigí un estudi per part del Govern que analitzés les lleis espanyoles i europees per tal de mirar la possibilitat de demanar que les Illes poguessin posar limitacions a la compra d’habitatges per part de «no residents». El PSOE i la resta de l’esquerra hi votaren a favor. A pesar que en la moció també es deia que el Govern hauria de presentar la feina feta abans que acabés el mes de juny, no ha estat fins aquesta setmana -i de resultes de la nova exigència- que finalment l'Executiu ha anunciat la creació d'un grup per estudiar la qüestió, format per membres del Govern i experts de l'Advocacia de la Comunitat i de la Universitat de les Illes Balears.
Peticions de Més per Menorca. Davant de la manca de realitzacions pràctiques del Govern en aquest sentit i, també, pel nul resultat de la pressió que els menorquinistes demanaren que fes Armengol davant l’Executiu central perquè modifiqui la Llei d’Arrendament Urbans (LAU) per limitar preus de lloguer, Més per Menorca ha exigit aquest setmana que el Parlament balear insti al Congrés a incloure «de forma immediata», en un termini inferior a tres mesos, el debat i votació per modificar la LAU perquè les comunitats autònomes puguin regular els preus dels lloguers d'habitatges en zones amb un mercat 'tensionat', com és el cas baleàric".
Per un altre costat, «i ja que s’ha acabat el termini de tres mesos fixat per constituir un grup de treball entre el Govern de l'Estat i el Govern de les Illes per estudiar la limitació en la compra de segones residències, es demana al Govern que presenti una relació de mesures perquè es faci efectiu el principi recollit a l'article 3 de la Llei 12/2017 d'Urbanisme de les Illes Balears i que diu que ‘el sòl vinculat a ús residencial està al servei de l'efectivitat del dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat’».
El portaveu parlamentari dels menorquinistes, Josep Castells, recordava al Govern d’Armengol que l'accés a l'habitatge «és una prioritat per a Més per Menorca i que davant una problemàtica tan complexa, no basta una única proposta o solució, de manera que s'ha de lluitar des de diversos fronts: tot limitant el preu del lloguer, perseguint el lloguer turístic il·legal, limitant l'adquisició d'habitatges per part de no residents, etc.».
Amb fina ironia, Castells presentà les noves iniciatives del seu grup parlamentari amb «l’objectiu que les bones intencions que darrerament ha mostrat el PSOE no quedin en sac buit i es materialitzin al més aviat possible perquè la gent està patint». Després, amb descarnada duresa advertí Armengol que «de res serveix que el socialistes votin les nostres propostes, que evidentment són més agosarades que les seves, però que després quedin com un brindis al sol, aturades al Congrés dels Diputats; o que prometin fer un grup de treball i que no facin ni això. Des de Més per Menorca no només presentam iniciatives valentes sinó que vetllam pel seu compliment i aquest n'és un exemple. El Govern haurà de demostrar que es pren seriosament aquest tema perquè és gravíssim».