Durant el desembre del 2022, el nanosatèl·lit català de nom Menut es posarà en òrbita des del Cabo Cañaveral, a Florida. El satèl·lit formarà part de la constel·lació OpenConstellation, un projecte que té l’objectiu de convertir-se en la infraestructura global i compartida de satèl·lits d’observació del planeta més gran del món, on participen agències espacials, països, institucions i empreses privades. La missió del Menut és recopilar dades a través d’imatges de tot el món, però sobretot de Catalunya, per poder afrontar problemàtiques actuals com l’emergència climàtica, la crisi energètica i de recursos i els desastres naturals, entre molts d’altres.
Josep Colomé és físic, i és el director de l’Oficina Catalana de l’Espai (OCE), que forma part de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). L’OCE s’encarrega de mitjançar entre la indústria espacial privada catalana i la Generalitat per treballar conjuntament per assolir els objectius de l’estratègia New Space, amb la qual les institucions catalanes volen aprofitar el sector de les tecnologies espacials a Catalunya i el seu talent per impulsar-lo. El Menut serà el segon satèl·lit català a l’espai, després de l’Enxaneta, i s’espera que en pocs anys n’hi hagi entre 6 i 10 en òrbita.
Colomé assegura que la posada en òrbita del Menut “és la part més vistosa de tot un llarg procés”, i que és el punt on “es concentra l’esforç col·lectiu de totes les parts que hi han participat”. També creu que és una “demostració de la qualitat de la indústria altament qualificada del país, com també de la qualitat del sistema que haurà d’utilitzar les dades que es recullin”. L’empresa més involucrada en la creació del satèl·lit és OpenCosmos, qui va acordar un contracte amb la Generalitat per valor d’1,7 milions d’euros, i ja havia sigut la fabricant de l’Enxaneta, tot i que l’empresa responsable del satèl·lit va ser la catalana Sateliot. Segons Colomé, però, el pressupost total del projecte és més gran, perquè cal comptar amb la resta dels costos, o inversions, que han acompanyat tot el projecte, com la involucració de l’estació de comunicacions del Montsec, per exemple, on es desenvolupen activitats de comunicacions amb satèl·lits.
L’administració catalana ha jugat un important paper en l’èxit de l’estratègia New Space. Segons Colomé, la col·laboració d’aquesta amb el projecte ha sigut bona en tot moment, com també molt àmplia, ja que “té diversos eixos”. Des de la Generalitat, el departament d’Empresa és el responsable principal de l’estratègia New Space, i dels diferents eixos que la formen. Aquest mateix departament s’encarrega també de la cooperació internacional participant en el congrés del sector espacial més gran del món, fet aquest any a París. Altres departaments també implicats en l’estratègia són els d’Acció Climàtica, Interior i Territori, que hi participen elaborant diversos casos d’ús per desenvolupar aplicacions associades als satèl·lits que es vagin posant en òrbita.
Pel que fa a les dades obtingudes amb el nou nanosatèl·lit, Colomé afirma que “hi ha una sèrie d’usos que ja tenim identificats”, però que encara existeixen incògnites sobre quin serà l’abast pràctic d’aquestes, ja que el potencial és molt gran. Un dels principals usos és la “gestió de problemàtiques que afecten el territori dia a dia, com el canvi climàtic”, però també el fet de comptar amb una gestió “molt més eficient, integral i avançada” del territori, que “és el que està passant a nivell global”. Des de l’OCE esperen que l’administració central sigui una de les principals beneficiades de l’obtenció de noves dades, però també tenen l’esperança que administracions més petites com les comarcals o les locals pugui’n fer-ne ús. L’administració de les noves dades i, sobretot, l’aplicació d’aquestes és un dels principals reptes després de la posada en òrbita del nanosatèl·lit. És en aquest punt, assegura Colomé, “on cal més implicació de totes les parts”. La posada en òrbita de fins a 10 nous satèl·lits a mitjà o llarg termini, segons el físic, servirà per obtenir dades amb molta més rapidesa. La col·laboració amb altres territoris permetrà també establir estratègies similars i tenir accés a dades d’altres satèl·lits que complementin les obtingudes pels catalans.
El sector espacial a Catalunya preveu un futur pròxim amb molt desenvolupament. OpenCosmos invertirà 10 milions d’euros a Catalunya en la producció i manteniment de nanosatèl·lits com el Menut. Colomé comenta també que al novembre d’aquest any es va publicar una nova licitació per part de la Fundació i2cat, que forma part de New Space, d’un segon satèl·lit de comunicacions d’estil similar a l’Enxaneta, amb l’objectiu d’aprofitar la dinàmica de creixement de la indústria espacial catalana. Els avenços tecnològics de les últimes dècades han obert una escletxa d’oportunitats a les petites empreses i països que temps abans no tenien. Avui en dia, esmenta Colomé, “amb un pressupost com el de la Generalitat podem prendre les nostres pròpies accions”, i ho compara amb temps anteriors, quan no es podia competir amb gegants com la NASA. A més, “els grans projectes necessiten llargs processos de desenvolupament que compten amb molt poca innovació i comercialització a curt termini”, i, en canvi, “estratègies com New Space poden competir amb tecnologies molt innovadores abans no es facin massa sòlides”. Colomé creu que el sector espacial català “està allà per competir en l’àmbit comercial i de la innovació, tot i no ser el número u. Amb New Space es procura també valorar el talent del territori generat en les universitats, que actualment es veu obligat a marxar a l’estranger per trobar un lloc de feina decent. Això s’aconsegueix “multiplicant els llocs de treball d’alta qualificació”, i intentant que el talent fugit pugui tornar i desenvolupar les seves funcions al seu lloc d’origen.
Des de l’OCE intenten no només tenir èxits tecnològics, sinó acostar aquests a la població i fer-los sentir-ne partícips. Una de les accions ha estat involucrar als espectadors del programa infantil InfoK, de la televisió pública catalana, a l’hora d’escollir el nom dels dos satèl·lits. Colomé destaca que tan important és el llançament del satèl·lit com la reacció de la població, i que intentaran que aquesta “se senti orgullosa dels esforços del seu país”.