El 20 de novembre de 1936 el fundador i líder de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, era afusellat a Alacant en el context de la Guerra Civil. Des de la victòria del bàndol sublevat, els homenatges a l’inspirador feixista han sigut continus. Va destacar el de 1939, quan militants del partit, que Franco el va convertir en l’únic legal de la dictadura, van conduir el seu cos a peu fins Madrid, on des d’aleshores descansen les seues restes, concretament al Valle de los Caídos. Una placa col·locada al cementeri municipal d’Alacant recorda que en aquell indret va ser enterrat, en primer terme, el líder falangista.
Aquell punt neuràlgic de comunió feixista va esdevenir fins i tot indret turístic durant la dictadura, quan el franquisme va voler dotar-lo d’importància simbòlica i oferia visites perquè els nouvinguts descobriren les fites del règim a la ciutat. Mort el dictador, els falangistes mai no s’hi van deixar de concentrar, fent marxes des de la presó en què va ser afusellat fins el cementeri en què va ser soterrat. Encara ara, al 2022, 86 anys després de l’afusellament, 47 anys després de la mort de Franco i quinze anys més tard de la primera aprovació d’una llei de memòria històrica.
Des de l’accés dels governs progressistes de manera generalitzada a les institucions autonòmiques, són molts els governs que han incorporat la seua llei de memòria històrica. El País Valencià, no n’ha estat una excepció, com tampoc Catalunya –pionera en aquest sentit– o les Illes.
En el cas d’Alacant, les lleis aprovades tant al Congrés com a les Corts en matèria de memòria històrica estan sent desobeïdes per l’Ajuntament, governat per PP i Ciutadans amb el suport extern de Vox. Va ser el partit ultradretà qui va impulsar una proposició rebutjant, per exemple, la retirada exigida de la “cruz de los caídos” ubicada al centre de la ciutat, a l’avinguda més comercial. Vox, a més, no s’estava d’esmentar la militància de la consellera del ram, Rosa Pérez Garijo, en el Partit Comunista, ideologia amb què els ultradretans vinculen centenars de milers de morts a l’Estat espanyol. PP i Cs hi van votar a favor.
Més cridanera, per la seua visibilitat, va ser la marxa falangista celebrada el passat dissabte. Amb la llei de memòria democràtica espanyola recentment aprovada, i amb la previsible excitació d’una dreta que ja ha promès derogar-la si accedeix a Moncloa i que ha acusat el Govern espanyol d’aprovar-la gràcies al suport d’EH Bildu, el cert és que tot i aquesta llei els falangistes van poder desfilar per la ciutat, protegits per la Policia espanyola, que al seu torn va dissoldre la contramanifestació antifeixista convocada.
Per acabar-ho d’adobar, la manifestació es va poder celebrar després que, en primer terme, la subdelegació del Govern espanyol a la ciutat la prohibira. Els motius eren clars: hi havia possibilitat de destrosses al cementeri amb la presència de falangistes, que passejarien tot just al costat de les fosses que estan en fase d’exhumació. A més, l’any passat, en la mateixa data, la placa que recorda les víctimes del bombardeig de l’aviació italiana contra el Mercat Central d’Alacant, al maig del 1938, va ser trencada el mateix dia en què els falangistes van recordar el seu líder. La subdelegació, dirigida per la socialista Araceli Poblador, també valorava el risc que es convocaren contramanifestacions que alteraren l’ordre. Precisament, l’article 212 de la Constitució espanyola, argumentava la institució, permet impedir manifestacions en cas que l’ordre públic estiga en risc.
En canvi, el Tribunal Superior de Justícia valencià va desautoritzar aquella prohibició després d’un recurs presentat per Falange. L’alt tribunal valencià concloïa que els arguments de la subdelegació no estaven suficientment motivats, i que els drets de reunió i de manifestació han de prevaldre sobre les possibilitats incertes d’alteració de l’ordre públic. Una possibilitat, a més, que segons el TSJ no estava suficientment argumentada per part de la subdelegació, que no podia limitar aquell “dret fonamental”. “És evident que si l’exercici del dret de la voluntat dels contraris entorpira les manifestacions, cap d’aquestes no es podria celebrar”, deien des del tribunal.
Està justificat, per tant, que el falangisme es manifeste als carrers exaltant la dictadura o els seus promotors malgrat les lleis de memòria històrica vigents? El magistrat Joaquim Bosch, professor de la Universitat de València, recorda que “hi ha molta gent que pensa que portar una bandera franquista és delicte, i no ho és”. El que hi ha són sancions administratives en alguns casos, però la llei espanyola, explica Bosch, vincula aquestes sancions a “les manifestacions de descrèdit, menyspreu o humiliació de víctimes o familiars. Per això les delegacions admeten manifestacions i només les prohibeixen en cas de perill d’alteració o de desperfeccionament de bens, i la d’Alacant va ser l’única que van intentar prohibir”, argumenta.
La llei valenciana, aprovada al 2017, en canvi, sí que considera contrari a la memòria democràtica, i per tant a la llei esmentada, “la celebració d’actes i/o homenatges de qualsevol tipus que tinguen com a finalitat la commemoració, l’exaltació o l’enaltiment individual o col·lectiu de la sublevació militar del 1936 i del franquisme, dels seus dirigents o de les organitzacions que van sustentar el règim dictatorial”. En aquesta llei no s’especifica que tals actes o exhibicions han de ser promoguts –per ser prohibits– per estaments públics, tal com sí que especifica la llei espanyola. “El govern espanyol no va proposar com a delicte el simple homenatge o manifestació, perquè això podia ser inconstitucional. La democràcia alemanya sí que ho estableix com a delicte, però el nostre sistema constitucional és distint i posa els límits de les manifestacions en la violència”, especifica Bosch.
Segons el magistrat, ambdues lleis, la valenciana i l’espanyola, no es contradiuen, però l’espanyola és més específica a l’hora d’establir límits. En tot cas, les lleis actuen contra les exhibicions promogudes per institucions públiques a favor de la dictadura, i no contra les manifestacions privades, fet que permet que es done la paradoxa que Falange es manifestara a Alacant amb dues lleis de memòria històrica vigents.