L’avió acabava d’enlairar-se quan un dels passatgers va perdre el coneixement. Eric Topol es va treure el mòbil de la butxaca i immediatament va practicar un electrocardiograma al passatger. Va fer servir l’aparell per fer un escàner d’ultrasò del cor de l’home i li va mesurar els nivells d’oxigen a la sang. Tot seguit, va indicar que tot estava correcte i l’avió va continuar el viatge. L’home només s’havia desmaiat a causa d’un alentiment temporal del ritme cardíac.
Topol és un cardiòleg de La Jolla, a Califòrnia, i no era la primera vegada que topava amb una situació com aquella en un vol. En una ocasió, va fer servir el mòbil per determinar que un passatger havia patit un atac de cor, i l’avió va haver d’aterrar immediatament. El que és especialment interessant és que qualsevol pot practicar un electrocardiograma d’aquesta manera, tant si és un catedràtic de medicina, un auxiliar de vol o un simple passatger. L’únic que fa falta és un sensor de 200 dòlars i un mòbil amb una aplicació que pot analitzar el ritme del cor.
Ara els mòbils estan conquerint també el món de la salut. Al llarg de milers d’anys, els malalts han depès de l’ajuda d’altres persones. Però ara, els mòbils comencen a canviar aquest antic estat de coses. Moltes proves mèdiques que fins ara només eren possibles a la consulta d’un metge ara es poden dur a terme en qualsevol moment i les pot fer qualsevol, fins i tot asseguts còmodament a casa. Amb l’ajuda d’uns accessoris petits i assequibles, els mòbilspoden mesurar l’activitat elèctrica al cervell, la pressió intraocular i la pressió arterial. I moltes coses més.
Els metges tenen competència
Aplicacions com M-sense estan revolucionant la diagnosi de la migranya. A la Universitat de Magdeburg, a Alemanya, s’està desenvolupant un programa per a mòbils anomenat Neotiv per diagnosticar l’Alzheimer amb fiabilitat. Fins i tot hi ha escàners que recorden el Tricorder d’Star Trek: simplement l’acostes al front d’un pacient i obtens el diagnòstic al cap d’uns segons. Una empresa israeliana ha desenvolupat SCiO, la primera aplicació per a mòbils d’espectrometria de masses. Si l’acostes un moment a una poma, per exemple, t’apareixerà a la pantalla la seva composició exacta. L’aplicació també funciona amb pastilles: amb l’app, l’aparell escaneja l’estructura d’un objecte, la compara amb una base de dades i seguidament et diu què és: una pastilla de paracetamol, per exemple.
No és gens clar què comportaran tots aquests canvis per al sector de la salut, per als pacients i els metges i per als fabricants d’aparells mèdics grossos, que potser aviat deixaran de ser necessaris. Però hi ha una cosa que és segura: els metges tenen competència, i aquesta competència està estimulant el sector. S’hi poden fer molts diners. Molts. Però també hi ha altres qüestions en joc, com ara la confiança i el potencial per superar el sistema de salut tradicional.
L’epicentre de la medicina digital no és Silicon Valley, com sol ser el cas dels gegants de les xarxes socials com Facebook o Snapchat. Es troba, en canvi, a la costa est dels EUA, a Israel i a Europa. Un dels líders del sector a Berlín és Markus Müschenich. Des que va decidir dedicar-se a la medicina digital, la vida d’aquest home de 56 anys ha estat implacable: ara, una reunió amb el ministre de Sanitat alemany, Hermann Gröhe; ara, una videoconferència amb una prometedora empresa emergent. Müschenich quasi sempre està parlant pel mòbil amb els auriculars i, si no, fa presentacions a metges, a membres d’empreses d’assegurances i a polítics. Ell, que havia estat pediatre, sempre havia volgut fer alguna cosa més que tractar els pacients i prou. “Encara no em penedeixo d’haver penjat la bata”, diu.
Actualment, és propietari de l’empresa Flying Health, un viver d’empreses emergents del sector mèdic que comparteix tant els seus diners com el seu coneixement. La seva cartera inclou Patientus, una empresa de Lübeck que ofereix consultes mèdiques per vídeo, i ofereix fer consultes a l’start-up relacionada amb la diabetis mySugr, que fa poc va ser venuda al gegant farmacèutic suís Roche. També està involucrat en una empresa que desenvolupa software per a embarassades anomenat Onelife i està intentant que pugi el valor de Neotiv, l’empresa que està desenvolupant una app per detectar l’Alzheimer.
Actualment, el sistema de salut consta dels pacients ingressats i de les consultes externes, però els economistes experts en el sector estan convençuts que el sector digital aviat unirà els dos tipus de pacients. Avui dia, Alemanya destina un total de 350.000 milions d’euros per any en salut, i el segment d’alta tecnologia xuclarà part d’aquests diners dels sectors tradicionals com, per exemple, els hospitals o l’assistència primària. Müschenich preveu que el sector digital de la sanitat a Alemanya tindrà un valor de 100.000 milions d’euros cap al 2025. “Des d’un punt de vista organitzatiu, el sector digital anirà per davant dels altres dos sectors”, assenyala. D’aquí uns anys, explica, els metges dependran de l’obtenció de referències de sistemes digitals.
els nens afectats d’ambliopia / Der Spiegel
Els productors
No gaire lluny de l’aeroport d’Hamburg, al carrer Röntgen —anomenat així pel físic alemany que va descobrir la radiació electromagnètica que es fa servir als raigs X— hi ha la seu central de Philips a Alemanya. Avui dia, la multinacional holandesa ja no és la mateixa empresa que va ser durant gairebé cent anys fins al 2014, i el canvi es pot veure en l’arquitectura. Aquí a les plantes els han donat els noms de diversos barris d’Hamburg i les reunions se celebren en boxes. El director general té l’escriptori en un espai d’oficines de concepte obert i, al costat dels lavabos, hi ha contenidors per als mòbils dels empleats.
Els televisors que porten el nom de Philips ja no tenen res a veure directament amb la companyia; han venut la llicència de la marca. El departament de bombetes també ha estat venut. L’únic que queda és l’equipament mèdic. “Vagi on vagi, haig d’explicar que la Philips d’avui és purament una empresa de tecnologia mèdica”, diu Peter Vullinghs, cap de Philips a Alemanya i directiu de 4.800 treballadors. Però sí que veu paral·lelismes amb el negoci dels televisors, que dirigia temps enrere. “Van passar de productes d’alta qualitat a simples béns de consum. I ara està passant el mateix amb la tecnologia mèdica”, explica. “Han entrat al mercat una sèrie de nous competidors, entre els quals hi ha Google, Apple, Samsung i IBM”, destaca Vullinghs.
El doctor Automòbil i metges prescindibles
Philips és líder en el sector dels raspalls de dents elèctrics. Alguns models tenen sensors que registren com són les raspallades i poden mostrar la informació amb l’ajuda d’una app. Si bé la companyia encara ven peces grans d’equipament a clíniques i hospitals, també està desenvolupant, cada vegada més, aplicacions per a consumidors privats. L’empresa fabrica un sensor de detecció de caigudes per a malalts que pot determinar la gravetat de la caiguda i si cal ajuda d’emergència. El software de la càmera Philips Vital Signs pot determinar a partir de la simple imatge d’un mòbil la freqüència cardíaca i respiratòria d’un pacient i fins i tot pot dur a terme un electrocardiograma, i amb una precisió sorprenent.
Els models de negoci també estan canviant. Mentre que la pràctica estàndard ha estat durant molt de temps que les clíniques i els hospitals compressin periòdicament grans aparells de milers, o milions, d’euros, el futur podria ser pagar tarifes d’ús per aquesta maquinària. Siemens Healthineers, el departament de tecnologia mèdica del gegant alemany Siemens, està procedint d’una manera més conservadora. “Els nostres clients no són els pacients; continuen sent els hospitals i les consultes mèdiques”, diu Arthur Kaindl, cap dels serveis digitals de salut de l’empresa. Cada hora, a tot el món uns 200.000 pacients són visitats amb l’ajuda de l’equipament de Siemens.
En conjunt, la base de dades resultant aviat podria tenir més valor que les mateixes màquines. Les dades, al capdavall, són valuosíssimes. “Sembla que al final produirem software que ajudarà els metges a fer diagnòstics”, diu Kaindl. Aquesta ajuda podria acabar evolucionant en tecnologia que cobrís alguna de les tasques que tradicionalment feien els metges, però els fabricants d’equipament mèdic, si volen dir una cosa així, només ho fan si se’ls garanteix l’anonimat. Són prudents per no fer enfadar innecessàriament els seus clients, entre els quals hi ha les clíniques, els equips d’emergències i els especialistes mèdics.
Competència de llocs insospitats
L’empresa especialitzada en equipament per a la respiració artificial Dräger, amb seu a Lübeck, creu que l’evolució és lenta però segura. Avui dia els metges ja es basen cada vegada més en l’ajut de programes per a procediments complicats, com retirar als pacients la respiració artificial. També s’ha tornat habitual que els metges transfereixin dades de control al mòbil.
Els productes digitals experimenten un èxit més ràpid quan els pacients se’n beneficien directament. Medtronic, per exemple, ha introduït un sistema per a diabètics a Alemanya. Gràcies a un sensor col·locat sota la pell, es mesuren constantment els nivells de sucre a la sang i apareixen al mòbil del pacient. Una bomba injecta la quantitat exacta d’insulina necessària. Però, encara que aquests sistemes ajudin els pacients, això no vol dir que tots els metges els acceptin. “Malauradament, ens hem trobat que encara hi ha consultes que no estan connectades a internet”, diu Michael Struck, cap del departament de diabetis de Medtronic. Un altre problema és que els metges no obtenen beneficis financers pel fet d’introduir pacients al sistema del mòbil.
El temps, però, és un factor clau. Les noves possibilitats tecnològiques que s’estan descobrint han implicat que entressin al mercat mèdic empreses que pocs s’esperaven, com el fabricant de cotxes Audi. Fa anys que l’empresa està desenvolupant una mena de centre de salut mòbil. Convençuts que els cotxes autopilotats proporcionaran de cop i volta temps lliure als conductors, els enginyers d’Audi han experimentat amb tractaments de benestar a dintre el vehicle. Es recomanen exercicis de respiració sobre la base de l’anomenada bioretroalimentació i d’anàlisis de l’electrocardiograma i també s’està desenvolupant un sistema de massatge per vibració.
Però l’empresa també té objectius molt més ambiciosos. “El cotxe és perfecte per fer visites mèdiques”, diu Christiane Stark, que dirigeix el projecte que Audi anomena Fit Driver (‘conductor en forma’). Els interiors d’un automòbil ofereixen un espai privat i protegit, i ja estan plens d’innombrables sensors. “No seria cap problema en un futur pròxim fer un examen bàsic del conductor”, diu Stark. A partir d’aquí, seria fàcil establir una connexió segura amb un metge a molta distància. Si fos necessària una consulta presencial, el sistema de navegació del cotxe podria enviar el vehicle fins a les instal·lacions pertinents més pròximes.
El juliol passat un home que conduïa un Tesla per una autopista dels Estats Units va patir una embòlia pulmonar, però va ser capaç d’introduir l’adreça de l’hospital més proper al sistema de navegació. El cotxe l’hi va portar automàticament. L’home va sobreviure, probablement gràcies al seu Tesla. I això planteja la pregunta: els cotxes del futur podran detectar automàticament condicions que siguin un perill per a la vida? “És ben possible”, diu Stark, l’experta d’Audi. I el professional mèdic Müschenich vol anar encara més enllà: “Els pacients arribaran a cal metge amb un diagnòstic complet. Els el pot fer el cotxe o el mòbil”.
Les companyies d’assegurances de salut
Jens Baas, de 50 anys, és cap de Techiker Krankenkasse, l’empresa d’assegurances de salut pública més gran d’Alemanya. Algú podria pensar que Baas, que com a passatemps col·lecciona instruments quirúrgics històrics, es podria posar de part dels metges. Però després diu coses com: “La professió mèdica canviarà radicalment. Aviat, el software podrà reconèixer un nombre creixent de patrons i es tornarà un soci valuós per als metges, una ajuda que ara no tenen. El paper del metge serà, cada cop més, el d’un intermediari competent”, assenyala. Baas creu que la professió està a punt de viure uns canvis enormes. “D’aquí a entre cinc o deu anys, hi haurà un canvi colossal”, diu.
Les empreses d’assegurances de salut sovint són el primer lloc a què recorren les empreses digitals emergents; sobretot perquè les asseguradores esperen que les eines digitals a la llarga redueixin els costos mèdics.
Els metges
En convencions, als metges els agrada fer broma que hi hauria d’haver una tarifa per haver de practicar “purgues Google” a alguns pacients, és a dir, a aquells que han fet una mica de recerca a internet i han descobert malalties que no sabien que existissin. Uns quants clics i de cop i volta es pensen que tenen una afecció incurable. Burlar-se del “doctor Google” és una manera fàcil de riure una mica amb els col·legues metges, però la idea contrària també és certa: els consells generats per software poden ser una gran ajuda; un estudi que demostra que un algoritme informàtic és millor a l’hora de predir malalties cardíaques que les directrius que segueixen els metges de carn i ossos.
“Amb una llicència no n’hi ha prou per protegir els metges de la competència”, diu l’emprenedor digital Müschenich. Creu que els robots aviat suposaran un repte seriós per als metges, sobretot quan ja no sigui del tot clar si el responsable d’un diagnòstic és una persona o un programa informàtic. “Els metges han de demostrar que són igual de bons. Això serà cada cop més difícil quan la intel·ligència artificial assoleixi el seu màxim potencial”. Müschenich creu que la situació canviarà radicalment quan els sistemes digitals es desenvolupin fins al punt que siguin millors i més barats que els metges.
Els pacients
Una enquesta recent encarregada pel viver d’empreses mèdiques emergents Flying Health va revelar que la majoria de pacients ja preferiria rebre assessorament mèdic d’una aplicació certificada que d’un metge, sense tenir en compte la distància a la consulta o l’estona d’espera.
“La qualitat dels metges es basa en els principis de la distribució de Gauss”, diu Müschenich. “N’hi ha d’excel·lents i n’hi ha de fatals; i n’hi ha una gran quantitat que estan bé però que no són perfectes”. Müschenich creu que la tecnologia dóna més control als pacients. “Ara poden comprovar si els metges saben realment de què estan parlant”.
El món futur de la medicina digital, però, té un enorme taló d’Aquil·les: la seguretat de les dades. Com més es digitalitza la medicina, més vulnerables es tornen els pacients. Avui dia, ja han patit atacs informàtics les bases de dades de tres dels fabricants d’equipament mèdic més grans del món: Medtronic, St. Jude Medical i Boston Scientific. Al maig, una escletxa de seguretat de Windows va fer aturar els hospitals al Regne Unit.
En tot cas, la tecnologia ja és aquí i no para de millorar. I els mateixos pacients estan cada cop més preparats per a l’atenció mèdica digital. Hi continuarà havent la necessitat de seure al davant d’una altra persona que projecti l’autoritat d’un professional mèdic. Tant se val la velocitat amb què canviï el sector mèdic: el metge del futur continuarà sent un ésser humà, per ara. Malgrat tota la innovació, la medicina amb mòbils no ho conquerirà tot d’un dia per l’altre. De fet, en el sector mèdic tendeix a trigar des que un avenç o un nou mètode, o una màquina apareix fins que se’n generalitza l’ús.
Traducció d’Arnau Figueras