Lletracremats

A ghost

Let your ghosts be.

Robinson Jeffers

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

 

 

Vora mar ens adormim, un baf ens bransoleja 

i ens bull, de cos present, l’àngel i la bèstia. 

Espectrals marxem després, esmaperduts, 

i tot se’ns incinera. Fums, fantasmes de la mà, 

de l’incendi de la sal fem bàratre i tint de poma 

a la carn, cards entre llirs despullats d’aroma. 

Perill somiar: pecat mortal. Preferim melanoma. 

 

Ròssecs de la serp, a deshora mudem la pell 

sobrera, se’ns carbonitza l’ombra abans de tocar 

terra i, si girem cua i mirem enrere, el foc 

de l’agost no n’ha deixat petja, brasa ni cendra. 

Fins i tot la llum, or de misericòrdia, al vent 

de ponent mor i s’ensorra en tortes longituds 

d’ona —estries, espines de llissa, ous de lluerna, 

infinites dunes rosses, pels pèls jaç i cabellera. 

 

Gitat al sorral dic, dic per sirenes i Moby-Dicks: 

llenceu-me a l’espigó, torneu-me peix la pena.

Arpons! La lluna sangoneja al coll de l’horitzó.

Salvament o salvació, una gavina, un cranc 

o la rauxa del garbí se’n faran la berena.

 

A Manel Marí, in vino veritas

 

—Josep Porcar

 

Fotografies de la platja del Gurugú, Castelló, 2016. Poema inèdit escrit per Josep Porcar per a EL TEMPS.    

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.