La política agrària europea té en el Reglament núm. 1151/2012 de la Unió Europea un dels eixos de la seua política agrària. Aquest Reglament és el que reconeix les anomenades denominacions d’origen protegides (DOP) i les indicacions geogràfiques protegides (IGP), unes distincions al voltant de les quals gira la política agroalimentària catalana per a donar valor als seus productes.
Catalunya és pionera a l’hora de treballar en la distinció dels seus productes agroalimentaris. La protecció i la valorització del patrimoni agroalimentari català és un objectiu de la Generalitat des dels seus inicis, a través d’una política de qualitat agroalimentària que sempre ha tingut com a objectiu la protecció de les produccions de qualitat diferenciades, a través del sistema establert al marc de la UE, i amb la intenció de fomentar la competitivitat per la qualitat, i contribuir a la territorialitat de les produccions i a la fixació de la població al territori.
Una DOP és el nom que identifica un producte originari d’un lloc determinat, una regió o, excepcionalment, un país, la qualitat del qual o les seues característiques es deuen, fonamentalment o exclusivament, a un medi geogràfic particular, amb els factors naturals i humans inherents a ell, i del qual les fases de producció, transformació i elaboració es facen totalment a la zona geogràfica definida.
D’altra banda, la IGP és el nom que identifica un producte originari d’un lloc determinat, una regió o un país, que posseeix una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que puga ser essencialment atribuïda al seu origen geogràfic i del qual, com a mínim, una de les seues fases de producció, transformació o elaboració es fa en la zona geogràfica definida.
Més enllà dels vins, Catalunya compta amb un total de 12 DOP, que van de l’arròs del Delta de l’Ebre a l’oli de Siurana, i amb una dotzena d’IGP, entre les quals hi ha el tradicional calçot de Valls, la vedella dels Pirineus, la ratafia o el torró d’Agramunt.
La història en matèria d’indicacions geogràfiques a Catalunya ha permès que actualment es produesquen i s’elaboren més d’una vintena de productes reconeguts i inscrits en el registre europeu de DOP i IGP. Al conjunt del registre europeu, alhora, es constata una gran diversitat en la tipologia de productes catalans protegits. Cal destacar que el 23% d’aquests productes són DOP que emparen olis d’oliva, tots ells amb distinció verge extra. Els olis són el tipus de producte emparat més abundant a Catalunya. Les denominacions i indicacions geogràfiques protegides catalanes també presenten una gran diversitat territorial tant pel que fa a la seua ubicació com en les dimensions: n’hi ha per tot el Principat. N’és prova que el 95% de les comarques catalanes tenen, com a mínim, dos productes com a DOP o IGP.
Les zones geogràfiques on es produeixen o s’elaboren els productes amb aquestes dues distincions són de dimensions molt dispars. La més petita està formada per només un municipi: la IGP Torró d’Agramunt (Urgell). I al mateix temps, la IGP més gran, la de pa de pagès català, abasta tot Catalunya. Entre aquests dos casos extrems se situen totes les altres, que són fonamentalment productes molt locals produïts en una àrea geogràfica formada per municipis que pertanyen a una o dues comarques en el 55% dels casos. D’altra banda, únicament el 18% de les DOP i IGP abasten més de sis comarques.
Cal dir, també, que les xifres del conjunt de les DOP i IGP reflecteixen una gran dimensió territorial i serveixen per a valorar la importància socioeconòmica que tenen actualment i la que potencialment podrien tenir. El seu impacte econòmic podria ser encara més gran si tota la producció que compleix els requisits dels productes DOP i IGT es comercialitzara de manera certificada i emparada amb aquests distintius.
Aquests tipus de productes representen tota una oportunitat en el sistema agroalimentari. En un moment en què el desenvolupament rural òptim és una tasca pendent, aquests aliments tenen un paper fonamental en l’economia del rerepaís i en la creació i evolució d’empreses que doten de vida els pobles més recòndits. Alhora, són també tot un reclam per al turisme rural.
La UE reconeix que els règims de qualitat poden beneficiar l’economia rural, particularment les zones menys afavorides com zones muntanyoses o remotes. Concretament, les IG poden contribuir a aportar importants béns públics socioeconòmics i mediambientals.
La valorització de productes d’origen i de qualitat a través d’IG o d’altres règims de qualitat genera un valor afegit que s’estén a tota la cadena de valor. L’increment de preu permet als productors desenvolupar les seues explotacions i empreses, i encoratja l’acció col·lectiva de promoció i control de la IG. Així, tant les inversions individuals com les col·lectives activen un cercle “virtuós” capaç de reproduir de manera efectiva els recursos específics locals connectats als atributs de qualitat d’un producte. Aquest procés de qualificació fixa el valor afegit al territori i manté vius els sistemes de producció locals. Així, contribueix a la valorització de la identitat rural i del patrimoni cultural i gastronòmic, produint un impacte positiu per a les exportacions i l’interès turístic d’un país. D’aquesta manera, els règims de qualitat protegeixen l’ocupació i les petites i mitjanes empreses. També podrien contribuir a prevenir la despoblació i a fomentar la cohesió territorial i social, així com el desenvolupament rural sostenible, assegurant així l’atractiu de les zones rurals com a àrees per a viure i treballar.
Pel que fa al comerç exportador, un estudi de la Comissió Europea sobre el valor de les IGP de la UE indica que les vendes d’aquests productes representen un mercat de 54,3 mil milions d’euros anuals durant el 2010. La xifra correspon el 5,7% del total de la indústria d’aliments i begudes de la Unió Europea. A més, el mateix any, les exportacions de productes IGP fora de la UE van representar, aproximadament, el 15% de totes les exportacions extracomunitàries d’aliments i begudes.
Estratègia Alimentària de Catalunya
Impulsar el canvi cap a un nou sistema alimentari és imprescindible per avançar cap a la sostenibilitat de la nostra societat i poder fer front als reptes i tensions en els quals ens veiem immersos, com són el canvi climàtic, la pressió sobre els recursos naturals, el manteniment de la capacitat productiva, l’impuls de patrons alimentaris més saludables i la garantia de resposta a la creixent demanda d’aliments.
La missió d’aquesta Estratègia és articular un sistema alimentari integral, sostenible, competitiu, arrelat territorialment al país i basat en la seva diversitat, que produeixi uns aliments saludables, accessibles i de qualitat, reconeguts per totes les persones consumidores. Amb l’Estratègia Alimentària de Catalunya garantirem que el sistema alimentari esdevé una eina per a la protecció del futur del medi ambient, del nostre territori, dels nostres pagesos, ramaders i pescadors i de les futures generacions.
Per construir aquest nou sistema alimentari, el projecte preveu portar a terme 294 actuacions, d’aquí a l’any 2026, moltes d’elles transformadores, consensuades pels experts dels 34 grups de treball que col·laboren en l’Estratègia. Totes les actuacions giren entorn de quatre dimensions.
DIMENSIÓ 1
Sostenible, transformador i basat en la bioeconomia circular
Articularem un model productiu que sigui socialment responsable, ambientalment sostenible i econòmicament viable, i que vetlli per un creixement equilibrat i regenerador en l’àmbit social, ambiental i econòmic.
Els objectius d’aquesta dimensió són:
1. Garantir que el sistema alimentari català esdevé una eina de mitigació de l’emergència climàtica, aprofitant la seva capacitat d’embornal de gasos amb efecte d’hivernacle i preservant i restablint els recursos ecosistèmics dels quals depèn.
2. Assolir un model alimentari dinàmic i generador de valor, basat en la bioeconomia circular, que garanteixi la sostenibilitat econòmica de tota la cadena alimentària.
3. Orientar el sistema alimentari català cap a un gra més elevat d’autoproveïment.
DIMENSIÓ 2
Propi i arrelat al territori
L’alimentació és un àmbit que té un impacte directe en la vertebració i la cohesió territorial, i configura una identitat compartida entorn dels productes autòctons i la cultura gastronòmica pròpia i diferencial.
Els objectius d’aquesta dimensió són:
1. Garantir la cohesió territorial i l’arrelament de la població a les zones rurals i marítimes de Catalunya.
2. Reforçar l’autoestima alimentària de Catalunya
DIMENSIÓ 3
Just, equitatiu i cohesionat
Assolirem un sistema alimentari just, equitatiu i cohesionat abordant tres perspectives diferenciades: l’accessibilitat, l’equilibri intersectorial i la col·laboració dels agents.
Els objectius d’aquesta dimensió són:
1. Impulsar un model alimentari socialment sostenible i accessible per a tothom.
2. Garantir l’equilibri del sistema mitjançant una distribució de valor justa i equitativa entre tots els agents de la cadena alimentària.
3. Impulsar la col·laboració i la cooperació entre els actors de la cadena de valor alimentària a Catalunya.
DIMENSIÓ 4
Saludable i de confiança
Apuntant a la interrelació entre alimentació, salut i sostenibilitat, s’aborda el desenvolupament i la promoció d’hàbits alimentaris saludables, així com l’assoliment d’un sistema alimentari segur, de qualitat i capaç de generar confiança a les persones consumidores i als mercats.
Els objectius d’aquesta dimensió són:
1. Assegurar que la població manté uns hàbits alimentaris saludables.
2. Garantir un sistema alimentari segur, de qualitat i que generi confiança a les persones consumidores i als mercats.
L’Estratègia Alimentària de Catalunya es fonamenta en el Pla estratègic de l’alimentació de Catalunya 2021-2026, del grau d’avenç del qual fa un seguiment el Consell Català de l’Alimentació i la Comissió de Seguiment i Orientació Tècnica i Operativa.