Léo i Rémi tenen 13 anys i una amistat que va més enllà de prejudicis. Són la definició de la complicitat, d’un amor tan pur que no necessita paraules ni etiquetes. Viuen, juguen i riuen, en un món que fet per a dos, mentre corren en bicicleta, van a dormir a casa d’un o de l’altre, o es defensen d’un atac imaginari on acaben sent herois, en un racó del camp que els ha vist créixer. A mig camí de la innocència i de prendre consciència de fer-se grans, encara que això faci mal.
Guanyadora a Canes del Gran Premi del Jurat, és molt difícil parlar de Close sense dir més coses del compte. Cal endinsar-s’hi sense saber què ens hi trobarem, deixar-se emportar per la precisió d’un director no alliçonador, el belga Lukas Dhont, capaç de remoure’ns de dalt a baix sense caure en el sermó o l’obvietat. En la història de Léo i Rémi, en aquesta felicitat lluminosa de tenir-se i saber-se, hi haurà un punt d’inflexió. Un dia que regirarà els fonaments de la relació que tenen i que convertirà la mare de Rémi, Sophie (interpretada per Émilie Dequenne, a qui potser recordareu com la icònica Rosetta del germans Dardenne), en un element indefugible en la vida de Léo després del sotrac.
De cocció lenta, però de passes concises, Close mostra la construcció de la identitat adolescent, l’allunyament provocat per la pressió de l’entorn i pel fet mateix de voler l’aprovació dels altres. La complexitat de reposicionar-se en aquest garbuix identitari i primigeni, just en aquell moment on estem totalment desorientats. El director belga, nascut el 1991 i ja reconegut amb la Caméra d’or a la millor òpera prima per Girl (2018), aborda la complexitat d’una gran trencadissa sentimental —i la posterior incapacitat d’expressar-se emocionalment— amb una consideració exquisida, tan honestament com li és possible, i ens fa espectadors d’una història que comença i acaba als camps, però amb un paisatge totalment canviat.
Pel camí, bicicletes que no esperen, un pati que separa, una pista de gel com a refugi, i un cap que ja no troba un cos per reposar. Un silenci que es transformarà en l’acceptació de la culpa. Un trànsit sense complaença, una readaptació a la vida. I uns joves actors, Eden Dambrine i Gustav De Waele, que són enormes des del primer a l’últim minut, del drama a la tragèdia, de la commoció a la reflexió.
Close
Direcció: Lukas Dhont
Bèlgica, 2022
Durada: 105 minuts
Guió: Angelo Tijssens, Lukas Dhont
Música: Valentin Hadjadj
Fotografia: Frank van den Eeden
Repartiment: Eden Dambrine, Gustav De Waele, Émilie Dequenne, Léa Drucker, Igor van Dessel, Kevin Janssens.
Drama.