Judicialització

Puigdemont s’empara en la irregularitat de les euroordres per a protegir la immunitat

La defensa de l’expresident català i eurodiputat assenyala la interpretació malintencionada per part de la justícia espanyola per a obtenir la seua extradició.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per a defensar un dret cal assenyalar les irregularitats de qui el vol anul·lar. Sota aquesta premissa ha actuat la defensa de l’expresident Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, tots tres eurodiputats des de maig del 2019 i tots tres a l’exili des de l’octubre del 2017. Els tres, com molts altres exmembres del Govern català que va fer possible el referèndum del 2017, han fet un recorregut ben intens per Europa que no ha tingut com a desenllaç l’extradició desitjada pel magistrat Pablo Llarena. Aquest intent d’extradició, exercit de totes les maneres possibles, ha sigut el que ha assenyalat la defensa dels tres eurodiputats a l’hora de defensar la immunitat que els correspon com a càrrecs electes al Parlament Europeu.

Si bé alguns intents d’extradició s’han desenvolupat abans de la seua tria com a integrants de l’eurocambra, allò que calia defensar aquest dijous al Tribunal General de la Unió Europea de Luxemburg eren els intents de Llarena per obtenir-ne l’extradició tot just després que Puigdemont, Comín i Ponsatí foren elegits eurodiputats. N’hi va haver dos: un després que s’emetera la sentència a l’octubre del 2019 contra els impulsors del referèndum que van poder ser jutjats i que van ser condemnats per sedició; i un altre quan el president Puigdemont va viatjar a Sardenya, a l’estat italià, i va ser retingut a l’aeroport de l’Alguer en virtut d’una euroordre de Pablo Llarena que després va ser desestimada, tot just quan l’expresident va haver de passar la nit empresonat.

Segons Boye, aquestes euroordres van ser emeses de manera irregular, en tant que el magistrat instructor havia de saber que els eurodiputats no podien ser detinguts en base a la immunitat que els correspon. Immunitat que quedaria garantida amb el reconeixement de la mateixa Junta Electoral Central, que tot i les resistències exposades va permetre la inclusió de tots ells com a candidats i posteriorment com a electes, tot i que la JEC no va voler incloure’ls en les llistes que va enviar al Parlament Europeu, perquè exigia que la condició d’eurodiputat anara lligada al jurament de la Constitució al Congrés, fet que haurà desembocat en la detenció automàtica de tots tres.

Un dels arguments de la defensa dels eurodiputats és que a l’octubre del 2019, dies abans de la sentència, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba va signar una petició d’empara signada per una quarantena de diputats perquè el Parlament Europeu garantira la immunitat de Puigdemont, davant una nova euroordre ben previsible immediatament després de les condemnes publicades pel Suprem. Llarena va actuar tal com s’esperava i va sol·licitar la detenció i entrega de Puigdemont aquell mateix 14 d’octubre. Sassoli no va tramitar la petició de Riba, i Boye ha defensat que hauria d’haver sigut enviada als serveis jurídics de la cambra per tal que Llarena s’haguera vist obligat a demanar el suplicatori abans de dictar les euroordres, tal com finalment va ocórrer. Aquest argument evidenciaria la irregularitat de Llarena, que va actuar com si Puigdemont, Comín i Ponsatí no disposaren d’immunitat europarlamentària. Andrea Gavela, advocada de l’Estat espanyol, s’ha posicionat en contra d’aquest raonament dient que Puigdemont ja estava processat abans de la seua elecció com a eurodiputat, fet que faria innecessària, segons ella, la demanda del suplicatori abans d’emetre una euroordre de detenció.

Al seu torn, Boye també ha posat en dubte que el Suprem siga el tribunal competent per a emetre les euroordres. Cal recordar que, en la sentència ferma de la justícia belga que denegava l’extradició de l’exconseller Lluís Puig, s’argumentava que el Suprem no era el tribunal competent per a demanar-ne l’entrega.

En canvi, tant els arguments de l’Advocacia General de l’Estat espanyol com els de la defensa de l’eurocambra han coincidit en la defensa de Sassoli, quan va rebutjar la petició d’empara emesa per Riba, la qual consideren de tramitació irregular pel fet que, entenen, aquestes demandes han de ser formulades pels afectats, en aquest cas pels tres eurodiputats de Lliures per Europa. L’Advocacia General de l’Estat, al seu torn, argumenta que els raonaments de Boye estan adreçats contra la justícia d’un Estat membre de la UE, i que per tant seria la justícia d’aquest Estat, l’espanyol, qui hauria de tractar i resoldre la qüestió.

Divendres tindrà lloc la segona sessió d’aquesta vista, en què també es parlarà de la immunitat i de la manera com es va tramitar el suplicatori.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.