El descobriment del jaciment d’Irulegi té diverses connotacions. La política era inevitable en un lloc com Navarra, on les últimes dècades també s’ha fet visible el negacionisme lingüístic exercit per la dreta espanyola, dominada per la Unió del Poble Navarrès (UPN), un partit regionalista que va governar amb comoditat entre 1996 i 2015 i que el 2019 va recuperar l’alcaldia de Pamplona.
Fruit d’aquest negacionisme era la vinculació de l’èuscar, exclusivament, amb la part nord-oest de Navarra, la més adjacent a Euskadi, i rebutjar així qualsevol relació entre la resta del territori amb la seua llengua autòctona. La manera de fer oficial aquesta política va ser el disseny de tres zones lingüístiques a Navarra: la bascòfona, la no bascòfona i la mixta. Aquesta última es va idear tenint en compte la ciutat de Pamplona, que absorbeix nouvinguts de tot Navarra, que acull un terç de la població total del territori foral i que difícilment podia ser inserida en qualsevol de les altres dues zones.
El canvi de govern al 2015, amb l’eixida d’UPN i el govern de l’esquerra plural liderat per Uxue Barkos, va anar acompanyat també d’un canvi polític en diversos ajuntaments. Un relleu que s’havia de veure reflectit, també, en la política lingüística després de dècades de total hostilitat. Molts municipis, entre els quals el d’Aranguren, on hi ha el jaciment d’Irulegi, van passar de ser considerats no bascòfons a incorporar-se a la zona mixta. Una decisió simbòlica, atès que en aquestes zones l’èuscar no és oficial, i per tant els seus parlants no tenen els seus drets lingüístics garantits.
Paul Bilbao, secretari general d’Euskalgintzaren Kontseilua, l’entitat referent a Euskal Herria que treballa per la normalització de l’èuscar, explica aquesta paradoxa i la compara amb la divisió lingüística establerta al País Valencià. “Allà hi ha ‘zones de predomini lingüístic’, una distinció que no anul·la la coexistència d’una segona llengua, tal com sí que passa a Navarra quan es refereixen a les zones no bascòfones. És, alhora, el contrari del que ocorre a la Rioja Alabesa, on l’èuscar es va perdre fa temps, però com que el basc és oficial a tot Euskadi, els alumnes d’aquest indret han de cursar, com a mínim, l’assignatura de l’èuscar, mentre que a les zones ‘mixtes’ i ‘no bascòfones’ de Navarra es pot no cursar l’assignatura, perquè el basc no és considerat llengua de tot el territori. És tot just el que ha desmentit la troballa d’Irulegi. És una gran paradoxa i cal assenyalar-la”, apunta.
De fet, el que torna a demostrar la mà d’Irulegi és que el basc, o el vascònic precedent, va ser llengua del territori navarrès abans de la irrupció del castellà i abans, fins i tot, de l’arribada del llatí. Un fet que contrasta amb la divisió lingüística del territori i amb la protecció amb què compten els parlants de l’èuscar, nul·la en la gran major part de Navarra. En aquest sentit, Paul Bilbao reconeix la seua “preocupació”, més encara quan al 2019 es va configurar un nou govern, aquest liderat per la socialista María Chivite, que no compta amb la voluntat ni amb la pressió suficient com per mirar d’avançar en la recuperació lingüística. “No hem tornat als períodes anteriors del govern del canvi, però ens preocupa el posicionament del partit que té més pes en el Govern”, integrat per socialistes, Geroa Bai –el partit que va presidir Navarra durant l’anterior legislatura– i Podem. El secretari general de Kontseilua admet que es destinen subvencions a la promoció lingüística, però que en canvi en aquesta legislatura no s’ha aprovat cap pla estratègic de l’èuscar –tal com sí que es va fer en l’anterior– o que l’èuscar continua sense comptar amb la protecció que mereix en la major part de Navarra.
Si a Navarra la situació lingüística no és particularment esperançadora, al conjunt d’Euskal Herria ho és una mica més. Com a mínim, així ho veu Estibaliz Alkorta, directora de Promoció de l’Èuscar del Govern Basc des del 2017, un càrrec que depèn de la Conselleria basca de Cultura. Ella mateixa celebra la troballa d’Irulegi, perquè detecta que està “generant un gran interès en tota la ciutadania” no només en termes lingüístics, sinó també històrics i culturals. També reconeix la “connotació” que té el fet que aquest descobriment s’haja fet a Navarra.
El treball d’Alkorta es limita a les fronteres autonòmiques del País Basc, però està en sintonia continuada amb la resta de territoris euscoparlants, tant Navarra com Iparralde, el territori basc sota sobirania francesa, on l’èuscar no compta amb cap protecció, atès que no és llengua oficial. Per això, mentre que tant a Euskadi com a Navarra es mira de treballar en termes legislatius per a protegir el basc, “al País Basc francès mirem de potenciar el voluntariat per promocionar-lo”, diu Alkorta.
Més enllà de les particularitats de cada territori, el cert és que l’èuscar sobreviu amb el gran mèrit d’haver sigut defensat i recuperat per la voluntat de la ciutadania. “Aquesta llengua no és romànica, no ve del llatí, encara és d’origen desconegut, està molt allunyada del castellà, cosa que no ocorre en casos com el del català, que és més senzill d’ensenyar. Per això, la fortalesa de l’èuscar és que la pròpia ciutadania l’ha volgut parlar i difondre des de fa anys, des de fa segles”, afirma la directora de Promoció de l’èuscar.
Ella mateixa pronostica que en 15 anys, “la pràctica totalitat de la població d’Euskadi coneixerà l’idioma i el seu ús s’incrementarà”, atès que el 70% dels joves d’aquesta comunitat –no ocorre el mateix a Navarra ni a Iparralde– estan matriculats en la immersió. En canvi, “l’èuscar està més garantit en les àrees on les administracions tenen l’obligatorietat de cuidar-lo i respectar-lo, però en l’àmbit social la situació és més sensible”, lamenta, atès que “en aquest context no es pot legislar, i cal fer altres polítiques”. Alkorta es refereix també a fenòmens com el d’internet o les noves tecnologies, on les llengües hegemòniques –l’anglès i el castellà– dominen clarament i l’ús de l’èuscar és feble.
Siga com siga, si l’èuscar ha sobreviscut durant mil·lennis gràcies a l’impuls social, aquesta empenta no està previst que minve. Troballes com la d’Irulegi estimulen, encara més, el sentiment de pertinença a una comunitat lingüística que, segurament, continuarà creixent, malgrat les múltiples dificultats.