Política

El TSJ absol el conseller Roger Torrent

El tribunal descarta la desobediència perquè creu que les providències del TC permetien més d’una interpretació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha absolt amb un vot contrari els membres independentistes de la Mesa del Parlament de Roger Torrent. La fiscalia demanava 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, i 16 mesos i 24.000 euros per a Adriana Delgado per desobeir el Tribunal Constitucional i seguir tramitant propostes de resolució sobre l’autodeterminació i contra la monarquia la tardor del 2019. L'acord s'ha pres per majoria, amb un vot particular contrari. El tribunal descarta la desobediència perquè creu que les providències del TC permetien més d’una interpretació. També constata que no ha quedat acreditat que els acusats volguessin desobeir els mandats de l’alt tribunal.

Segons la sentència del TSJC, de 79 pàgines, els membres de la Mesa del Parlament que van ser jutjats els passats dies 5, 6 i 7 d’octubre no van cometre un delicte desobediència per manca de mandat clar i específic a les providències del TC dels dies 10 i 16 d’octubre de 2019. La majoria del tribunal de la sala civil i penal considera que aquelles providències permetien més d’una interpretació. En les providències, diu textualment la sentència, “falta un clar i específic mandat, essent possible més d’una interpretació derivada de les mateixes sentències del tribunal objecte d’incidents d’execució, per la qual cosa faltaria la tipicitat objectiva”.

El tribunal recorda que les provisions de 10 i 16 d’octubre de 2019 es refereixen a l’execució de sentències del TC i a resolucions que no són acords de la Mesa del Parlament, sinó resolucions del Parlament, i que per saber quin és el mandat del Constitucional, que no és específic ni clar, cal fer una interpretació que no és unívoca. A més, diu que el que es jutjava no eren les resolucions votades pel plenari, sinó els acords de la Mesa que desestimaven les peticions de reconsideració dels grups de l'oposició.

I, d’altra banda, dos dels tres magistrats creuen que no hi va haver dol, ja que no ha quedat acreditat que els acusats tinguessin coneixement i volguessin desobeir els mandats del Constitucional. De fet, entenen que els quatre acusats van seguir les indicacions del secretari general i del lletrat major del Parlament, càrrecs que no són polítics sinó funcionaris objectius i imparcials, i constaten que les propostes de resolució que van ser tramitades volien parlar de l’autodeterminació com a “mera proclama política, de futur, però sense intenció de materialitzar-la”. El tribunal considera que la interpretació seguida pels quatre acusats va ser la mateixa que van fer el secretari general i el lletrat major, que van acabar aconsellant que es prenguessin els acords  d’admissió a tràmit de les propostes de resolució.

Segons el tribunal, d’acord amb una interpretació no estrictament literal o formal, es pot entendre i no és arbitrari que el que realment estava prohibit pel Constitucional era continuar el procés polític d’independència iniciat en una resolució del novembre del 2015, i voler materialitzar o exercir l’autodeterminació, és a dir, la secessió de Catalunya, així com continuar rebutjant al rei Felip VI, persona inviolable constitucionalment, per haver pronunciat el discurs arrel del fets de l’1 d’octubre de 2017. Els magistrats majoritaris creuen que en els acords que van admetre a tràmit les propostes de resolució només es volia parlar de l’autodeterminació com a "mera proclama política de futur, però sense intenció de materialitzar-la en una nova legislatura". Aquesta proclamació, no tenia res a veure, segons els magistrats, amb la de l'anterior legislatura. També han tingut en compte les nombroses resolucions del Tribunal Constitucional anterior a l’inici del procés sobiranista que permetien parlar del dret de decidir en abstracte.

Els acusats van tenir en compte la jurisprudència del TEDH, especialment en una sentència contra Espanya que afirma que “la independència de Catalunya, la forma monàrquica de l’Estat i la crítica del rei” són qüestions d’interès públic, el debat sobre els quals es troba emparat pel dret a la llibertat d’expressió". Específicament en relació a la qüestió de la monarquia una altra sentència contra Espanya també va declarar que “el fet que el rei no estigui subjecte a responsabilitat, en virtut de la Constitució Espanyola, en particular en l’àmbit penal, no hauria de suposar, per sí sol, un obstacle al lliure debat sobre la seva eventual responsabilitat institucional o simbòlica, com a cap d’Estat, dins els límits del respecte a la seva reputació com a persona”.

Així mateix, la sentència recull que diverses interlocutòries del TC sobre la matèria són posteriors als acords de la Mesa i, per tant, els acusat no podien conèixer-les. Per al tribunal les provisions del TC del 10 i 16 d'octubre no tenien un "mandat clar i específic", cosa que obria la porta a més d'una interpretació. En cap cas hi ha dol directe, creuen els magistrats. Alhora recorden que no es pot castigar una suposada desobediència per imprudència, perquè no està prevista a la llei, ni el dol eventual.

Vot particular

El vot particular de la magistrada Marta Pesqueira, de 26 pàgines, en canvi, considera que els acusats són responsables d’un delicte de desobediència. Entén que van ser advertits de la seva obligació d’abstenir-se de realitzar qualsevol actuació tendent a donar compliment als incisos impugnats de la resolució 534/XII del Parlament, així com el seu deure de paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directa o indirectament suposés ignorar les sentències del TC del 2015, 2018 i 2019 sobre el tema.

Al seu parer, la conducta dels acusats, en la seva condició de membres de la Mesa i funcionaris públics, “pot qualificar-se, sense gènere de dubtes, de manifestament contumaç, obstinada, recalcitrant i persistent, i per suposat contrària” a les resolucions i mandats del TC. També opina que aquestes “de cap manera pot acceptar-se que siguin qualificades de vagues o imprecises”.

El vot particular proposa les penes següents: 20 mesos d'inhabilitació per a càrrec públic i 30.000 euros de multa per a Torrent; 18 mesos d'inhabilitació i 24.000 euros de multa per a Costa i Campdepadrós; i 16 mesos d'inhabilitació i 15.000 euros de multa per a Delgado. El tribunal estava format pels magistrats Carles Mir, Francisco Segura i Marta Pesqueira.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.