Els crítics

Sentenciats a The Outlaws

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En l’actual panorama televisiu el que més costa trobar són les comèdies. El prestigi que han agafat les sèries en els últims anys ha anat acompanyat per una preferència pel drama (perquè ja se sap que el drama és sinònim de prestigi i la comèdia considerada quelcom menor) que ens ha deixat amb poques ocasions per riure davant la pantalla. Així que quan s’estrena una bona comèdia, un servidor s’hi llença amb unes ganes probablement desproporcionades, producte de la necessitat de tenir una sèrie que em serveixi per desconnectar de tant en tant. L’última comèdia en aconseguir aquest efecte ha estat The Outlaws, a HBO Max, que presenta la història d’un grup de personatges molt diferents que han estat sentenciats a fer treballs comunitaris. Una mica com a Misfits però sense superpoders i amb gent que no tenen res a veure entre si. De fet, la tria dels perfils que componen aquest grup és el principal punt fort de la sèrie, que s’assegura des del principi que els personatges xocaran entre si amb efectes còmics. Així, tenim un empresari molt de dretes, una dona de perfil activista, una influencer que només es preocupa de la seva imatge, un noi negre que va créixer en un barri difícil, una noia índia molt estudiosa que segueix les normes d’uns pares molt estrictes, un timador veterà que se les sap totes i un advocat desastrós que és a punt de perdre la feina.

Amb aquest xoc de personalitats és impossible no generar situacions còmiques, i el guió va per feina enfrontant els diferents personatges que parlen sobre qüestions ideològiques i de gènere, com si fossin representants dels perfils diversos d’una xarxa social, amb la diferència que han de discutir cara a cara i que, almenys en aquest cas, tenen una cosa en comú: han de complir la sentència i ho han de fer conjuntament, perquè la responsable de supervisar-los, una funcionària que està tipa que la gent es pensi que els treballs comunitaris són una sortida fàcil a una situació difícil, està disposada a no deixar-ne passar ni una. Els actors claven els personatges, especialment Jessica Gunning, en el paper de la funcionària; Christopher Walken, que interpreta al timador veterà, i Stephen Merchant, que és l’advocat lamentable i que, per cert, també és un dels creadors de la sèrie. Hi ha un dinàmica còmica excel·lent on The Outlaws es podria instal·lar i anar fent episodis un darrere l’altre, durant temporades.

Però els guionistes decideixen introduir una trama de thriller, amb molta tensió, que trenca la fórmula bàsica. La trenca en positiu, perquè el que podria ser una trama que no encaixa amb la resta esdevé justament el contrari: aboca aquests personatges tan diferents i tan distants entre ells a conèixer-se millor, passant d’una primera impressió superficial, a descobrir que tenen més en comú del que es pensaven (un gir que sempre és garantia d’emocionalitat en una comèdia, vegeu el cas recent de Hacks o de Minx) i en última instància els porta a preocupar-se els uns per als altres. The Outlaws també explora en el procés la necessitat de transgredir les normes per sentir-se viu i altres trames que emergeixen de cadascun dels personatges, als que també veiem en la seva vida quotidiana. Amb tots aquests elements, The Outlaws és una sèrie més arriscada que la comèdia més recent de Netflix (Blockbuster) i amb bromés més eficaces que l’última de Disney+ (Reboot) i, com les millors comèdies, aconsegueix que et facis teus tots els personatges, també el que no tenen res a veure amb tu.


The Outlaws

Creadors: Stephen Merchant i Elgin James
 

Repartiment: Christopher Walken, Stephen Merchant

Temporades: 1

Plataforma: HBO Max

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.