Els dies 24 i 25 de novembre tindran lloc al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), situat a Luxemburg, dues vistes claus per determinar l’estat d’immunitat parlamentària dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, després de l’aprovació per part del Parlament Europeu d’un suplicatori presentat pel magistrat Pablo Llarena. Els actuals eurodiputats gaudeixen d’immunitat des del maig d’enguany de manera cautelar per ordre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però la situació judicial és molt complexa. La defensa dels europarlamentaris catalans, liderada per Gonzalo Boye, afronta les cites judicials carregada d’arguments per defensar la immunitat dels independentistes, amb un ull posat en el possible retorn d’aquests a Catalunya en els mesos vinents.
L’objectiu de Puigdemont és anul·lar el suplicatori de Llarena on demana la retirada de la condició d’immunitat dels europarlamentaris catalans. Les opcions són diverses: el tribunal pot veure errors en la tramitació del suplicatori -opció més còmoda pel tribunal per anul·lar-lo-, o bé entrar al fons de la qüestió i concloure que ha existit una vulneració de drets, o que existeixi una persecució política.
Boye comptarà a l’inici de la vista amb vint minuts d’exposició, on s’esperà que faci referència a sentències europees anteriors que ratifiquin els punts que exposa en la demanda, la qual es presentarà dividida en vuit grans àrees i amb més de 10.000 pàgines d’annexos.
La manca d’imparcialitat de dos dels protagonistes del suplicatori és un dels principals arguments que baralla la defensa de Puigdemont. La sentència del TJUE de maig que retornava la immunitat als eurodiputats de manera cautelar, apuntava que Adrián Vázquez, eurodiputat de Ciutadans i president del Comitè d'Afers Jurídics del Parlament Europeu (JURI), i Angel Dzhambazki, ponent del suplicatori i eurodiputat d’extrema dreta, “a primera vista” havien estat imparcials. Si el Tribunal General acceptés aquests fets, el suplicatori s’hauria d’anul·lar i el procediment hauria de tornar a començar amb una nova composició del JURI.
Un altre argument de pes de Boye és la incongruència omissiva que afecta el Principi de bona administració del Parlament Europeu per part de JURI. El comitè no ha donat respostes a les diverses qüestions plantejades per la defensa dels independentistes durant la demanda d’anul·lació del suplicatori, entre les quals destaca si hi ha algun cas anterior on s’aixequi la immunitat d’un eurodiputat sense una condemna. El Parlament Europeu serà preguntat de nou sobre aquesta qüestió durant la vista. La defensa de Puigdemont constata, després d’analitzar 180 suplicatoris anteriors, que una cosa així no ha passat mai.
D'altra banda, el Govern espanyol de Pedro Sánchez ha estat venent la derogació del delicte de sedició com una manera d’equiparar el Codi Penal espanyol amb el de la majoria de països europeus, facilitant així una extradició de Puigdemont i els altres exiliats pel nou delicte de desordres agreujats. Totes aquestes declaracions armen d’arguments la defensa dels independentistes exiliats. La persecució política, fumus persecution en termes legals, és una de les principals vies de defensa dels advocats de Puigdemont, Comín i Ponsatí amb la qual esperen que el TGUE dictamini en contra de la suplicatòria de Llarena. En un principi, Puigdemont havia de ser extradit a Espanya per rebel·lió, acusació que Llarena va transformar en sedició en veure la impossibilitat que el primer delicte suposava. Mesos més tard, els presos catalans que van ser condemnats per sedició van rebre l’indult per part del govern espanyol, i el panorama actual és que la sedició serà derogada del codi penal espanyol en poc temps.
En cas que el TGUE tombi el suplicatori de Llarena, segons fonts de la defensa, el Parlament Europeu segurament no recorreria la sentència, cosa que Espanya tampoc podria fer, ja que actuen com adherits, i es troben subordinats al Parlament Europeu.
En aquest cas, la possibilitat d’un retorn de Puigdemont a territori català agafa força, pel fet que gaudiria d’una immunitat completa. Tot i això, el risc de ser detingut a territori espanyol és alta, on encara es mantenen actives ordres de detenció en considerar Llarena que, com que els fets es van produir abans de ser eurodiputats, el president no gaudeix d’immunitat a Espanya.