En portada

Fuster, mesura d’un segle (X): Clàudia Serra

EL TEMPS ha demanat a onze veus no expertes en Joan Fuster —escriptors, historiadores i crítics— quina és la vigència del seu pensament, els seus assaigs, la seua poesia i el seu articulisme. Des de Perpinyà a Novelda i de Sa Pobla a La Sénia. Parlem amb Clàudia Serra (Sueca, Ribera Baixa, 1996), dramaturga, crítica teatral i membre del comitè de direcció de la col·lecció “Narrativa” de l’Editorial Afers.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Enguany, amb l’excusa de la celebració del centenari del seu naixement, s’han fet homenatges a Fuster arreu dels territoris catalanoparlants. Crec que això és molt significatiu per parlar de la seua vigència: Fuster és l’únic escriptor de la nostra cultura que s’ha reivindicat amb actes de tota mena (formals, informals, taules redones, conferències, concerts, obres de teatre, recitals...) i arreu dels Països Catalans.

Això no ens acostuma a passar. Normalment, ens mirem el melic, i se celebra l’Any Estellés ací, l’Any Ferrater allà i etcètera. Però és que Joan Fuster i les seues actuacions culturals no es van limitar només a un territori. De fet, ell va impulsar el missatge de política cultural dels Països Catalans: el missatge de ser una mata de jonc per ser indestructibles com a poble. Perquè un jonc és fàcil de treure, però si agafem la mata de jonc sencera, per molta força que apliquem, no la podrem desarrelar.

Pel que fa a la seua obra literària, és innegable que els seus escrits són totalment actuals (a banda de brillants, divertits, punyents...). La seua qualitat literària és evident. Llegir la seua obra no només ens fa gaudir, sinó que també ens fa aprendre, sempre. I rellegir-la també: aprendre més. Prendre consciència sobre nosaltres, sobre el nostre passat i, per consegüent, sobre el present. I no estic referint-me només als assajos històrics com ara Nosaltres, els valencians, sinó que parle també del Diccionari per a ociosos o de Consells, proverbis i insolències. Molts dels escrits de Joan Fuster ens plantegen problemes del present, i ens hi fan pensar, encara que hagen estat escrits fa més de cinquanta o seixanta anys. I, en definitiva, això és un clàssic: algú que des del passat ens parla del present.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.