En portada

Fuster, mesura d’un segle (IX): Antoni Rico

EL TEMPS ha demanat a onze veus —escriptors, historiadores i crítics— quina és la vigència del pensament de Joan Fuster, dels seus assaigs, la seua poesia i el seu articulisme. Des de Perpinyà a Novelda i de Sa Pobla a La Sénia. Parlem amb Antoni Rico (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1979), historiador i autor del llibre Joan Fuster i el pensament nacional: Entre el problema i el programa (Afers), Premi d’Assaig Ateneu Barcelonès.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Una cosa que m’agrada recalcar sempre, quan he anat fent presentacions de llibres i se’m pregunta per aquesta qüestió, és que Joan Fuster és vigent perquè continua sent un personatge totalment incòmode com a intel·lectual, especialment en l’àmbit que més m’ha interessat sempre, que és l’aspecte més de caràcter polític. Jo crec que, tal com s’ha desenvolupat enguany l’Any Fuster, hem vist que actes de reivindicació política del pensament fusteria n’hi ha hagut ben pocs, mentre que s’ha posat sempre damunt la taula, fonamentalment, els aspectes més de caràcter literari i historiogràfics. Per tant, crec que aquesta incomoditat que Fuster encara genera en determinats col·lectius, per a determinats sectors, ens mostra la importància i la vigència de la proposta que va llançar.

En segon lloc, Fuster ens va dir, i això sempre m’agrada recalcar-ho també, en què havíem de pensar. No era què havíem de pensar, sinó en què. I aquell en què havíem de pensar inclou el País Valencià, els valencians en nosaltres mateixos, la comunitat catalana en general, entesa de moltes maneres, des d’un punt de vista lingüístic, cultural, o també polític... Tots aquests continuen sent temes sobre els quals es reflexiona, sobre els quals es pensa i sobre els quals, de manera bastant generalitzada, la política continua passant de puntetes, però que, encara avui dia, en el fons són qüestions que estan per resoldre. Jo crec que avui encara no existeix una identitat valenciana amb la qual tothom, tots els membres de la valencianitat, es puguen identificar. No existeix, tampoc, un projecte clar dels Països Catalans ni de com haurien de ser els Països Catalans. I, per tant, aquests elements també s’han de valorar quan parlem de la proposta de Fuster.

El tercer element, segurament, és la vigència dels seus textos i de moltes de les seues reflexions. Quan s’agafen determinats articles de Fuster publicats durant els anys de la Transició i es porten a la política actual, sempre que se sàpiga entendre que el present actual no és el d’aquella època, s’acaba veient que determinades idees d’aquell moment continuen estant bastant vigents, i que determinades crítiques es podrien aplicar perfectament a la política actual.

La centralitat i la referencialitat del pensament fusterià actualment són evidents.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.