En portada

Fuster, mesura d’un segle (VII): Joan Peytaví

EL TEMPS ha demanat a onze veus no expertes en Joan Fuster —escriptors, historiadores i crítics— quina és la vigència del seu pensament, els seus assaigs, la seua poesia i el seu articulisme. Des de Perpinyà a Novelda i de Sa Pobla a La Sénia. Parlem amb Joan Peytaví (Perpinyà, Rosselló, 1968), historiador, catedràtic i director de la Casa dels Països Catalans a la Universitat de Perpinyà Via Domícia.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des de la Catalunya del Nord, la vigència de Fuster és molt clara. Com a pensador i intel·lectual, és poc conegut fora dels medis més catalans (per no dir catalanistes). Però és prou present, perquè la noció de Països Catalans és un concepte que agrada molt a la Catalunya del Nord. Com que d’alguna manera som els més petits, tenir la impressió que els catalans existeixen de Salses fins a València ens fa la sensació de pertànyer a una cosa més gran.

A més a més, tenint en compte la situació de la llengua a la Catalunya del Nord, la situació sociolingüística, els canvis demogràfics que hem viscut, etc., la gent té una visió global dels Països Catalans. Per la gent que s’interessa de manera superficial, el concepte de Països Catalans és prou vigent i provoca una mena d’orgull difícil de definir. Ara bé, per la gent que n’és més afí, per la gent que ho coneix més, o que ha llegit Nosaltres, els valencians l’aportació de Fuster és encara més important perquè se situa sempre en el marc mental del conjunt de territoris.

Per exemple, a la Universitat de Perpinyà tenim la seu dels estudis catalans que es diu Casa dels Països Catalans i la gent troba això normal i corrent. No com en altres llocs. Ja sé que els catalans tenim com a esport nacional dividir-nos i que cadascú faci la seva capelleta, i això també passa a la Catalunya del Nord, però domina la visió global dels Països Catalans, fins i tot quan ho anomenen Catalunya.

Per tant, del pensament de Fuster aquesta és la noció o concepte que és més important per a la Catalunya del Nord. N’estic convençut.

Alguns que han lluitat a favor del català, des dels anys seixanta o setanta, sempre han posat per damunt aquesta visió fusteriana de la nació. La nostra geografia és molt particular: som un departament de la República Francesa, i la gent està molt arrelada i lligada al sentiment de pertinença a França, però li agrada també posar davant aquesta arrel catalana.

La reflexió que exposa a Nosaltres, els valencians ens serveix a tots els catalanoparlants per entendre aquesta identitat complexa que tenim, siguem d’on siguem del conjunt geogràfic dels Països Catalans. Evidentment, hi ha gent que hi està en contra. Però a mi m’ha anat bé, per sentir-me molt de la Catalunya del Nord i de tot arreu. Per al comú de la gent de la Catalunya del Nord, Catalunya són els Països Catalans, i em fa l’efecte que això es pot considerar una herència de Fuster.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.