En portada

Fuster, mesura d’un segle (VI): Laura Peris

EL TEMPS ha demanat a onze veus no expertes en Joan Fuster —escriptors, historiadores i crítics— quina és la vigència del seu pensament, els seus assaigs, la seua poesia i el seu articulisme. Des de Perpinyà a Novelda i de Sa Pobla a La Sénia. Parlem amb Laura Peris (Meliana, Horta Nord, 1992), medievalista de la Universitat de València.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per parlar de la vigència de Joan Fuster, cal parlar de dues coses: de la vigència de Fuster i de la vigència de les seues idees. Fuster, com a intel·lectual, té una vigència indiscutible. De fet, va de camí a convertir-se en un clàssic. Potser no tant pels seus escrits polítics, que tenen una durabilitat més curta, sinó pels escrits en què toca temes més transcendentals, que clarament es convertiran en obres de referència per a les generacions futures.

Pel que fa a les idees de Fuster, per quedar-nos en l’àmbit més polític, diria que les obres no només són vigents, sinó que s’han permeabilitzat en la societat política valenciana i, fins i tot, qui no es reconeix fusterià, adopta o ha adoptat idees fusterianes. Per exemple, la qüestió de la identitat nacional: hi ha moltíssima gent que no es reconeix en el marc regional espanyol, sinó que té una altra identitat —siga la valenciana, la catalana...—, i això forma part del plantejament ideològic de Fuster. Altres plantejaments, com el de la unitat de la llengua, o fins i tot la qüestió de plantejar un futur per al país més modern i progressista, tot això ve de la mà de Fuster. Crec que aquestes idees continuen formant part del dia a dia, dels debats polítics i de l’agenda actual.

Per tant, Fuster està més que vigent.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.