Els crítics

Quan ets mare, però encara una nena

Crítica de 'La maternal', la segona pel·lícula de Pilar Palomero després de l'èxit aconseguit 'Las niñas'

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa només dos anys, Pilar Palomero (1980) veia com Las niñas, el seu debut al cinema, recollia aplaudiments, guardons i una excel·lent resposta de la crítica. Una òpera prima tan aclaparadora no ha estat una rèmora, sinó el preludi de la confirmació que ens trobem davant d’una creadora de mirada particularíssima, coherent i sòlida. El to, les formes, el text i un talent per explicar històries sobre la formació personal i el pas a l’adultesa, sense efectes tramposos, posant el focus en llocs acostumats als angles morts.

Al seu segon llargmetratge, La maternal, Palomero continua amb la pulcritud i l’absència de destorbs, amb una autenticitat que llisca sense banda sonora musical i on la consecució d'escenes no juga al sentimentalisme efectista. En aquesta ocasió, la protagonista és la Carla (quina interpretació, força genuïna i descoberta, la Carla Quílez), una jove de 14 anys llenguda, malcarada i valenta, a qui li agrada traspassar límits com si fos un joc de nens. Fins que tot s’interromp: està embarassada de cinc mesos i haurà d’ingressar a “La maternal”, un centre tutelat per a mares menors d’edat on trobarà d’altres joves com ella, avocades a fer de mare quan encara són nenes.

En una de les grans escenes del film, les noves companyes se li presenten i relaten les pròpies experiències, amb testimonis que ens esquincen amb un realisme gairebé miraculós, per com de ben explicats estan i per com en són, de punyents i tristos. Primers amors, errors, incertesa, una innocència malaguanyada, pallisses, desempar. I una veracitat que inunda la pantalla (quina gran direcció d’actors). La Carla provarà d’encaixar en aquest ambient, acceptant-se en unes responsabilitats que no li pertocarien, d’estira-i-arronses amb els tutors i, sobretot, en la relació complicada amb una mare jove (Àngela Cervantes, també esplèndida) i que ha comès els mateixos errors que ella. Iguals en l’ensopegada i els impulsos.

Del restaurant de carretera fins arribar al centre d’acollida, amb Estopa de fons. En una altra de les grans escenes del film, mare i filla es mostren les cicatrius de la cesària, al lavabo. “Ferides de guerra”, li diu qui ja és àvia. Una complicitat que va més enllà de la pell, que certifica com n’és de difícil, viure, quan d’una mala maternitat en surt una altra, quan la imprevisibilitat de la vida et va en contra.


La maternal

Direcció: Pilar Palomero

Catalunya-Espanya, 2022

Durada: 122 minuts

Guió: Pilar Palomero

Fotografia: Julián Elizalde

Repartiment: Carla Quílez, Àngela Cervantes, Jordan Dumes, Pepe Lorente, Olga Hueso, Rubén Martínez, Gal-la Sabaté, Neus Pàmies.

Drama adolescent

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.