Darrerament la política turística balear està marcada per les polèmiques. S’han succeït sense parar d'ençà «la recuperació» i la «plena ocupació laboral» d’aquest passat estiu per mor de l’allau de visitants que el conseller de Turisme, Iago Negueruela, va vendre com un gran èxit davant l’estupefacció d’ecologistes i plataformes ciutadanes que reclamen que el poder polític imposi límits al turisme. La última de les polèmiques, relacionada amb la presència del Govern a la fira internacional turística de Londres, va tenir per escenari el Parlament balear aquesta setmana passada. Novament Més per Menorca s'erigia en la veu crítica de l'esquerra que incomoda a l'Executiu de Francina Armengol.
Desestacionalització. El motiu de la topada entre els menorquinistes i el Govern fou la famosa desestacionalització. Aquest concepte s'encunyà per reclamar un turisme més ben repartit al llarg de tot l'any. Davant dels antics governs del PP, que traien pit per un nombre creixent de turistes durant la temporada alta, l'esquerra apostà per distribuir el turisme al llarg de més mesos -allargar la temporada, per tant- i, així, se suposava que els impactes negatius del turisme serien menors o, almenys, més suportables.
El primer govern d'esquerres, el de 2015 -els anteriors progressistes, els de 1999 i 2007, foren fruit de coalicions de centreesquerra, atès que l'esquerra pactà amb Unió Mallorquina-, havia de ser el que assolis la desestacionalització. Més per Mallorca es va fer amb el control de la conselleria de Turisme, al capdavant de la qual incialment s'hi posà Biel Barceló i, després, Bel Busquets, a partir de desembre de 2017, quan Barceló dimití per haver acceptat un viatge pagat per una empresa hotelera. Tot d'una Més inicià el procés que havia d'acabar amb la saturació estiuenca. Es posà en marxa el que anomenaren «l’estratègia Better In Winter - «Millor a l’hivern»- que es traduí en intenses campanyes de publicitat i un ampli desplegament en fires turístiques internacionals per assolir la famosa «desestacionalització». Cosa que segons la consellera Busquets ja començava a ser una realitat a finals de 2018, quan, segons els seus càlculs, s’estabilitzava el nombre de turistes d’estiu i pujava el d’altres mesos. «Ho estam aconseguint», va dir. Però les dades, com aviat li varen indicar els ecologistes, no ho permetien suposar així. De fet, el nombre de turistes arribats a les Illes entre 2015 -el primer del nou Govern, des del juny – i 2019 -el darrer, fins al mes juny- indicava un increment de prop del 18%, de 14 a 16,5 milions. O sigui, durant aquell mandat la suposada desestacionalització es convertí, a la realitat, en eixamplament de la temporada i prou més turistes en l’acumulat anual.
Justament això és el que tem Més per Menorca que pugui tornar passar. El seu portaveu parlamentari, Josep Castells, reclamava contenció aquesta passada setmana a la presidenta, Francina Armengol, a l’hora de promocionar la desestacionalització per al turisme que tria les Balears com a destinació. La delegació illenca que s’havia desplaçat a la fira internacional de Londres en efecte havia venut als agents turístics allà presents la intenció de desestacionalitzar. Cosa que «ens preocupa», deia Castells, perquè «l’experiència indica» que això «no porta implícit menys turistes durant la temporada alta» sinó «l’extensió» d’aquesta a d’altres mesos, amb un alt perill que «en derivi un escenari de saturació» durant més temps.
Castells indicà que «en el passat també nosaltres» van «poder secundar la desestacionalització (en referència a quan els seus homòlegs mallorquins van gestionar la conselleria de Turisme entre 2015 i 2019) però ara no», per mor del perill esmentat. «Ens fa por, en fi, que amb el discurs de la desestacionalització s’acabi saturant» les Illes de turisme més mesos cada any i no només durant l’estiu.
La presidenta negà que la «desestacionalització» que ella i el seu govern han venut a Londres pugui tenir com a conseqüència la massificació durant més mesos. Tanmateix cap expert se l’acaba de creure. Segons publicava el Diario de Mallorca la setmana passada, especialistes baleàrics en diferents aspectes turístics – provinents de la Geografia, el Dret i l’Economia- coincidiren en afirmar que els debats polítics que s’han encetat -limitacions de vehicles de lloguer, limitació de la compra d’habitatges per part de no residents...- sobre la saturació turística són instruments que no estan de bon de vers a l’abast del Govern illenc. És a dir, depenen d’altres instàncies, com és ara el Govern central o la Unió Europea. Tanmateix n’hi ha un que sí depèn absolutament de l’Executiu baleàric: l’augment de l’impost a les estades turístiques, conegut popularment com «l’ecotaxa». Segons els especialistes que recollia la capçalera citada, és l’únic instrument que pot ser efectiu a curt termini per acabar amb la saturació turística. Mitjançant l’increment del que ara es paga -entre 1 i 4 euros per persona i dia- es podria arribar a limitar el nombre de turistes durant l’estiu o, si es vol, tot l’any. Els experts lamentaven que «el Govern hagi rebutjat» aquesta opció. En realitat l’ha rebutjada el PSOE, no així els seus socis a l’Executiu, Unides Podem i Més per Mallorca, que han demanat recentment -sense èxit- incrementar l’ecotaxa almenys durant l’estiu a partir de l’any que ve.