La Lliga Artaman —o Artamanen, en l’idioma original— fou un moviment alemany agrarista i racista de la dècada de 1920 que finalment fou absorbit pel Partit Nazi. En síntesi, els seus membres rebutjaven la industrialització i les ciutats, i reivindicaven una vida en contacte amb la naturalesa, que consideraven la pròpia dels “bons”alemanys. Aquesta teoria serví de base inspiradora per dissenyar el pla del Reich d’exterminació i deportació de 31 milions d’eslaus de Polònia i les zones limítrofes soviètiques, que havien de ser substituïts per pagesos alemanys. Una part de la ultradreta alemanya actual encara ara aspira a viure seguint els principis dels artamans.
Hentschel. El terme artamanen va ser encunyat abans de la Primera Guerra Mundial per Willibald Hentschel (1858-1947), un biòleg, escriptor i activista a favor de la puresa racial germànica, el qual es va fer ric gràcies a una patent d’un colorant i a partir d’aleshores consagrà la vida a l’activisme. El seu anhel era la renovació de la raça ària a través del que anomenava “la cria selectiva” en un ambient de relacions personals marcades per la poligàmia en un entorn físic rural. El 1901 publicà Varuna, un llibre en el qual elucubrava amb els orígens de la “raça ària”. L’èxit de l’obra el convertí en un autor molt apreciat entre els defensors de l’hegemonia “racial” alemanya
En els anys del canvi del segle XIX al XX, a Alemanya i Suïssa sovintejaven les teories favorables a la vida natural, l’ecologia, l’antiindustrialització... Genèricament es coneixia aquest moviment amb el nom de Lebensreform—o ‘reforma de la vida’, en alemany—, que identificava tota la constel·lació de grups —n’hi havia centenars, normalment d’escassa organització formal— d’aquesta orientació. Hentschel havia estat ja a finals del XIX un dels noms coneguts del Völkisch, un corrent ideològic que aspirava a crear un volksköper —literalment, ‘cos de la gent’ o ‘un sol cos ètnic’ alemany—, que s’organitzaria a partir de comunitats rurals “racialment pures” sense aportacions de “pobles estrangers”, com serien els jueus.
Amb un altre personatge del seu mateix tall ideològic, Theodor Fritsch, Hentschel fundà el 1903 la revista antisemita Hammer. A parer seu, els jueus eren la font de tots els mals que patia, havia patit i podria patir Alemanya: els considerava responsables del model social i econòmic que imposava la democràcia com a sistema polític i la concentració urbana com a norma per afavorir la industrialització. La seva alternativa era apostar per un estat “fort” basat en la vida rural, que, segons ell, era la pròpia dels “bons”alemanys, en el qual “la raça alemanya es regenerà i, en última instància, prevaldrà sobre els seus veïns i (en especial sobre) els jueus diabòlics que tenen la intenció d’injectar agents putrefactes en la nació”.
Després de la Primera Guerra Mundial teoritzà sobre la necessitat d’organitzar migracions internes d’alemanys cap a l’est del país i, així, desplaçar fora de l’estat germànic els ciutadans d’origen polonès que vivien en aquelles zones frontereres. Hentschel es referí a aquests germànics que s’instal·larien allà com a artamen, un neologisme que creà a partir de l’adició d’art i manen, mots del germànic medieval que identificaven l’’home d’agricultura’. Seguint les seves teories s’arribà a crear una Lliga Artaman, juvenil, a la qual s’apuntaren noms que després serien coneguts nazis, com, entre d’altres, Heinrich Himmler (1900-1945), el sinistre cap de les SS, o Richard Walther Darré (1895-1953), ministre nazi d’Alimentació i Agricultura entre 1933 i 1942 i un dels principals ideòlegs del partit de l’esvàstica, en especial en tot el referit a la necessitat del retorn a la terra i la naturalesa: la teoria Blut ud Boden(‘sang i sòl’), o sigui la sang com a emblema de la descendència de la “raça pura”, a la qual nodreix la terra a través de l’agricultura.
La Lliga Artaman. Hentschel havia anat desenvolupant les seves idees a través de les dècades, però no fou fins a principis de la de 1920 quan les concretà orgànicament. El 1923 va néixer la Lliga Artaman, que s’inscriví en el Moviment Juvenil Alemany, el qual —Die Deustsche Jugenbewegung— havia estat fundat el 1896 com a aixopluc de nombroses associacions de joves que centraven les seves activitats en l’aire lliure, protestaven contra els “excessos” de la industrialització i estaven fortament imbuïdes del romanticisme germànic que els impulsava a pensar que era possible “el retorn” a una societat agrària.
Aquesta constel·lació de grups juvenils estava notablement influïda pel pensament de Gustav Wyneken (1875-1964), un destacat pedagog germànic impulsor de les “comunitats educatives lliures”. La seva carrera professional i vital estigué marcada decisivament per la condemna per abusos sexuals —confessats—, que l’apartà de la docència el 1920; per a ell, l’abús sexual de nens i joves era quelcom normal que s’inscrivia en el que anomenava l’”Eros pedagògic”. En un llibre que publicà el 1940, Weltanschaung —‘Visió del món’— defensà les posicions racistes nazis i en especial l’antisemitisme.
Hentschel donà consistència teòrica al seu grup juvenil amb les idees racistes esmentades i les intentà posar en pràctica política a partir de l’organització de grups de voluntaris per anar a fer feina als camps de Saxònia i Prússia Oriental per evitar que fossin colonitzats per polonesos. El 1924 aconseguí enviar-hi uns 2.000 joves, als quals batejà com a “soldats camperols” perquè no només treballaven en el camp sinó que formaven una mena de milícia per atacar eslaus. La Lliga organitzà també nombrosos cursos de teoria sobre la supremacia de la “raça alemanya o nòrdica”, sobre la perversitat de la vida urbana i sobre la vida agrària com a aspiració de puresa, salut i germanisme essencial.
Fins ben entrada la dècada de 1920 Hentschel pareixia pensar que el seu moviment podria mantenir-se al marge del Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei(‘Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors’), fundat el 1919. No és que en fos contrari. De cap manera. Però sembla que tenia la voluntat de mantenir-s’hi autònom, cosa que a la pràctica va ser impossible. El 1927 més del 80% dels membres de la Lliga ja s’havien afiliat també al partit d’Adolf Hitler. El mateix Hentschel hi entrà el 1929, i el 1934 les Joventuts Hitlerianes integraren formalment els artamans i la Lliga va desaparèixer.
En el anys posteriors, mentre el creador es perdia en l’anonimat, alguns dels seus seguidors destacaren dins del partit de la creu gammada. Com s’ha dit, Himmler, que encisat per les teories de Hentschel havia arribat a viure amb la seva esposa i els seus fills en una granja, quan fou cap de les SS sempre afavorí els partidaris de la vida agrària. El mateix va fer Darré des del Ministeri d’Agricultura i Alimentació: ajudava en tot el que podia els activistes del model del retorn a la vida rural. Un altre dels artamans fou Rudolf Höss (1900-1947), que es va fer famós per ser un nazi criminal de guerra, tinent coronell de les SS i comandant del camp d’extermini d’Auschwitz.
Les teories artamans van inspirar en part el disseny del Pla general de l’est del Govern del Führer, tal com explicava l’arquitecte especialitzat en urbanisme i ordenació del territori Unai Fernández de Betoño a “La utopia antiurbana nazi”, un treball publicat a la revista Mètode, de la Universitat de València, el 2 de setembre de 2019. Aquest pla consistí, en essència, a dissenyar la neteja ètnica —a través de l’assassinat massiu i les deportacions— d’almenys 31 milions d’eslaus residents a Polònia i a les zones occidentals de l’URSS més properes a la frontera. El Pla, que es dissenyà abans de la Segona Guerra Mundial, fou encarregat inicialment de forma secreta a un reduït nombre de persones enquadrades en l’Oficina Central de Seguretat del Reich, sota el directe comandament de Himmler, el qual només responia davant d’Adolf Hitler. No queda cap document del disseny; se sap que el pla va existir pels testimonis de presoners nazis que confessaren haver-hi participat i per documents que s’hi referiren. Durant anys es feren diferents esborranys fins que finalment el 1940 el grup especial SS-Rasse- und Siedlungshauptamt—‘Oficina Central de Raça i Assentaments de les SS’— elaborà la versió definitiva, en la qual es considerà imprescindible fer la neteja ètnica —a través de l’extermini i la deportació— en els desitjats territoris agrícoles de l’est —el Lebensraum, ‘espai vital’— per ser després ocupats pels colons germànics, els quals disposarien de tanta mà d’obra eslava esclavitzada com necessitessin per assegurar la producció d’aliments per al Reich.
El fracàs nazi en la invasió de l’URSS deixà en no res bona part del pla. Tanmateix, parcialment es posà en marxa en diferents àrees poloneses, on s’arribaren a implantar centenars de milers de colons alemanys. Segons explica l’autor citat, “tan sols en el districte de Poznan (Polònia) els nazis confiscaren 3,2 milions d’hectàrees conreables, que suposaven el 75% de la superfície total del districte. Entre 1940 i 1944 més de 241.000 camperols germànics foren reinstal·lats” en aquella regió amb la intenció “d’implementar la lobotomia territorial desitjada pels nazis, per esborrar i substituir tota la identitat local no germànica”.
La influència de les idees de Hentschel no s’han limitat a l’antic experiment nazi del Lebensrauma Polònia. En les últimes dècades, en la mateixa Alemanya han reviscolat grups ecologistes d’extrema dreta que s’inspiren en les seves teories. El Govern regional de Renània-Palatinat ha arribat a publicar un fulletó titulat “Conservació de la naturalesa davant l’extremisme de dreta”, que és una mena de guia que alerta del creixent moviment de l’agrarisme i ecologisme neonazi. Aquest moviment tingué el seu altaveu en la revista Umwelt und Aktiv (‘Medi Ambient i Actiu’), que es va publicar entre 2007 i 2019, d’ecologisme d’extrema dreta, íntimament relacionada amb el Partit Nacional Democràtic, de caràcter neonazi. Les revistes Der Spiegel i Sü, entre d’altres mitjans, s’han referit els últims anys en diferents ocasions a la “infiltració” dins de “l’agricultura orgànica” d’activistes d’ultradreta que persegueixen la revitalització “de les tradicions de la Lliga Artaman”.