La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears que nega -per tres vots a dos en el tribunal de cinc magistrats de la Sala del Contenciós- que a Balears sigui aplicable la doctrina del 25% d’ensenyament en castellà que per a Catalunya va sentenciar el Tribunal Suprem, suposa una sonora derrota de les tesis de Vox, en la seva croada per convertir l'ensenyament en instrument polític. El partit ultra porta mesos intentant que la famosa sentència del 25%» s’apliqui a les Illes. Així, quan el grup neofeixista va anunciar que recorreria als tribunals perquè el Govern l’adoptés a Balears, l’Executiu illenc s'ho va prendre amb absoluta tranquil.litat.
El 27 de setembre passat, en el Parlament, el conseller d’Eduació, Martí March, responia per enèsima vegada a una pregunta del grup ultra sobre el particular. En aquest cas del diputat Sergio Rodríguez que havia interpel.lat al conseller així: «Quan pensa el Govern aplicar la sentència (del 25%) a les aules?». A la qual cosa March contestà que «no existeix cap sentència del Tribunal Superior de Justícia (de Balears), ni del Tribunal Suprem, ni del Tribunal Constitucional que ens obligui a aquest 25% de castellà a les aules». El conseller insistí que «estem a favor de la legalitat», que el Govern compleix les normes i lleis però que no existeix a les Illes la normativa que el partit ultra vol que s’apliqui. També deixà clar que en totes les Balears només existeixen 10 famílies que han reclamat quelcom igual que demana Vox, però que són els projectes lingüístics de cada centre els que determinen el model que cal aplicar a cada cas concret, dins de la norma general que almenys el 50% de l’ensenyament ha de ser en català -segons l’anomenat Decrets de Mínims – i la recentment aprovada Llei d’Educació que fa del català la llengua vehicular de l’ensenyament. «Ni existeixen sentències (que contradiguin aquestes normes), ni es margina cap família, ni hi ha res que digui que anam contra la legalitat».
Sentència i reaccions. Aquesta setmana, la ja famosa sentència de la Sala del Contenciós ha donat la raó fil per randa al conseller. Segons el Tribunal Superior baleàric, la normativa legal sobre la llengua a l’escola que s’aplica a les Illes no és la mateixa que a Catalunya (sinó la que ja s’ha fet menció) i per tant no es pot aplicar la resolució del Suprem i del Superior català. El raonament dels tres magistrats és que en cas que es donés la raó al pare que volia que la seva filla fos escolaritzada amb el 25% d’assignatures impartides en castellà, suposaria «un avançament» de la futura sentència que sobre la qüestió que algun dia decidirà el Suprem, atès que existeixen diferents recursos presentats per pares, un sindicat de professors (Plis Educación) i el mateix Vox. Dit de forma popular: seria passar l’arada davant del bou. Així que el Superior rebutja el recurs perquè, a més, argumenta també que no es conculca cap dret de l’al.lota ja que «no està acreditat» que no pogués cursar l’ensenyament així com vol el pare en un altre centre.
És important ressenyar que -tal i com informava el diari local Última Hora- un dels tres magistrats que rebutjaren el recurs, Gabriel Fiol, es jubila en breu termini, en qüestió de pocs mesos. En funció de qui el substitueixi és possible que el criteri majoritari d'ara es vegi alterat pròximament. Cosa que podria adquirir importància en relació als recursos sobre altres recursos pendents de sentència, com un del sindicat esmentat, Plis Educación.
La presidenta del Govern, Francina Armengol, considerà dimarts passat que «és una bona notícia» la sentència del Superior, la qual, recordà, s’avé amb les tesis «que sempre hem defensat» des de l’Executiu. A més, criticà que «des d’algunes formacions polítiques» s’estigui intentant «judicialitzar el món educatiu», cosa que, al seu parer, «mai dona bons resultats».
Per la seva part, el coordinador general de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, també celebrà la decisió judicial: «Estàvem convençuts que aquesta havia de ser la resolució judicial, perquè la llei educativa que vàrem aprovar aquesta legislatura donava consistència jurídica a la vehicularitat del català». Igual que Armengol, criticà «els intents de polititzar la llengua», ja que això «va en contra dels alumnes» i recordà que «al final del que parlam és de garantir que tot l'alumnat acabi sent competent en totes dues llengües» oficials.