Llatinoamèrica

El triomf electoral dels boscos

La selva de l’Amazones està en un estat de desolació. Si la seva destrucció continua, les conseqüències afectaran tot el planeta. El pròxim president del Brasil, Lula da Silva, serà capaç de salvar aquest hàbitat singular?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si es fes una enquesta per saber quines eleccions presidencials la gent creu que tenen més rellevància internacional, probablement la victòria de Joe Biden sobre Donald Trump seria la més votada. O potser el triomf d’Emmanuel Macron per davant de l’extremista Marine Le Pen. Possiblement, serien més aviat pocs el que mencionarien els comicis brasilers. I, tanmateix, aquestes eleccions podrien ser les més decisives a l’hora de determinar si el món és capaç d’evitar la catàstrofe. Com a mínim si el guanyador de les eleccions celebrades a finals del mes passat, Luiz Inácio Lula da Silva, fa realitat la seva promesa de posar “punt final a la desforestació”.

Han passat gairebé exactament deu anys des que els nivells de desforestació de la regió de l’Amazones, la selva tropical més gran del món, van arribar a unes xifres mínimes de rècord. En comparació amb la mitjana dels anys anteriors, la superfície talada anualment en territori brasiler va disminuir en gairebé el 80%. Aquesta disminució notòria va ser celebrada a escala internacional. Després de passar sis anys més registrant xifres similarment baixes, el 2019 es van disparar a l’alça: Jair Bolsonaro havia arribat a la presidència. Durant el seu mandat, aquest polític de la ultradreta ha modificat les lleis de protecció de la selva tropical per fer-les més laxes i ha retirat finançament a les autoritats de supervisió, diners destinats a mesures de protecció. Com a conseqüència, les xifres de desforestació del 2020 foren el doble que les del 2012; i el 2021, el triple, un total de 13.000 km2 de massa forestal desforestada. Això equival gairebé a la superfície de les províncies de Girona i Barcelona juntes.

Malgrat tot, hi torna a haver un bri d’esperança per a la selva: amb un marge de tan sols dos punts percentuals, Lula de Silva va derrotar Bolsonaro a la segona volta de les eleccions brasileres i, per tant, presidirà el país a partir de l’1 de gener del 2023. Aquest marge tan minso, però, podria bastar per salvar la regió de l’Amazones. I és que fou la política de Lula el que va aconseguir reduir dràsticament la desforestació fins als nivells del 2012. Durant el seu mandat, el 2004 es va posar en funcionament un pla d’acció per a la prevenció i el control de la desforestació a la selva de l’Amazones. Més endavant, Bolsonaro s’encarregaria de debilitar substancialment els objectius d’aquest pla d’acció. D’entrada, però, es van crear parcs nacionals i territoris protegits per a les comunitats indígenes, i també organismes de protecció del medi ambient. Es va reforçar el control per satèl·lit de tota la regió i es va dificultar l’exportació de fusta provinent d’explotacions il·legals.

“Des de fa vint anys, la comunitat internacional intenta salvar la selva de l’Amazones. Però és difícil”, afirma     Niklas Höhne, director del think-tank alemany New Climate Institute i catedràtic de protecció climàtica a la Universitat de Wageningen, als Països Baixos. “Tot i això, si Lula aconsegueix seguir el rastre dels seus dos primers mandats, es podria aconseguir.”

Alguns experts de la Universitat d’Oxford i de l’Institut Nacional de Recerca Espacial del Brasil (INPE, per les seves sigles en brasiler), que es dedica, entre altres coses, a supervisar l’estat de la selva amb l’ús de satèl·lits, han pronosticat que la desforestació podria disminuir el 90% fins al 2030 en relació amb el 2020. Segons aquests càlculs, es podrien salvar gairebé 76.000 km2 de l’ecosistema, que és gairebé la superfície de Catalunya i l’Aragó. Per a això, Lula ha de reforçar de nou les mesures de protecció de la selva. Però n’hi haurà prou?

La regió forestal de l’Amazones té uns 6 milions de quilòmetres quadrats —és clarament més gran que tota la Unió Europea— i possiblement ja està al límit del col·lapse, un procés que, un cop iniciat, ja no hi ha manera d’aturar. I les conseqüències per a la humanitat poden ser molt greus.

En estat normal, la selva de l’Amazones es procura el subministrament d’aigua tota sola. Els arbres fan evaporar l’aigua que s’emmagatzema al sòl i a la vegetació, i molt per damunt de les capçades dels arbres es formen núvols. La pluja que cau, al seu torn, proporciona aigua a les plantes. Si fa massa calor o l’ambient és massa sec, la vegetació es mor i el cicle de l’aigua es veu estroncat i, amb ell, tot el sistema ecològic. La massa forestal, que alberga una enorme biodiversitat, es convertiria irremeiablement en una sabana. Els experts parlen d’un punt de no retorn. “Si s’arriba a aquest punt de no retorn, el clima del planeta evolucionarà cap a una nova realitat”, explica Höhne. “El que s’ha experimentat a Alemanya els últims anys: canícules, inundacions i temperatures de 20 graus a final d’octubre, no és res comparat amb el que significaria aquell escenari.”

Ningú no sap exactament quin és aquest punt de no retorn. Els models de càlcul indiquen un marge molt ample: el sistema col·lapsarà tan bon punt s’hagi perdut el 40% de la massa forestal original o bé n’hi ha prou d’arribar al 20%? “Ara mateix rondem aquest límit inferior i no ens convé fer experiments per veure realment on és el límit de veritat”, adverteix Höhne.

Sovint s’emfasitza la importància d’aquells boscos tropicals argumentant que la vegetació produeix grans quantitats d’oxigen en fer la fotosíntesi. Es diu que l’Amazones és “els pulmons de la Terra”. Tanmateix, si bé és cert que els arbres produeixen oxigen durant el dia, també en consumeixen durant la nit, de manera que la seva contribució a la presència d’oxigen a l’atmosfera no és decisiva en absolut. Sovint també s’argumenta en termes de l’enorme biodiversitat que alberguen: desenes de milers d’espècies vegetals i centenars d’espècies d’aus, de mamífers i de rèptils viuen a l’Amazones; més que en qualsevol altre lloc del món. Per a la humanitat, però, la funció més rellevant de l’ecosistema amazònic és la d’embornal de carboni.

Durant la fotosíntesi, la clorofil·la se serveix de la llum del sol per transformar el diòxid de carboni (CO2) de l’aire en oxigen i en sucre i, d’aquesta manera, el carboni passa a formar part del brancatge. La massa forestal de la regió de l’Amazones emmagatzema fins a 45 mil milions de tones de carboni a les fulles, les branques i els troncs, i el sòl n’emmagatzema una quantitat notòriament més alta. Cada any se n’hi pot emmagatzemar més gràcies al creixement de la vegetació. D’aquesta manera, l’enorme superfície de selva tropical serveix per pal·liar el canvi climàtic. Si es talen arbres, però, el carboni que emmagatzemen retorna a l’atmosfera en forma de CO2 o de metà, la qual cosa encara reforça més l’escalfament de l’aire. “Desforestar la selva tropical és doblement nociu per al clima perquè, a curt termini, s’allibera molt carboni i, a llarg termini, se n’absorbeix menys”, explica Höhne.

La selva de l’Amazones podria retirar aproximadament dos mil milions de tones de carboni de l’atmosfera cada any, segons càlculs de l’equip de Rico Fischer, investigador del centre Helmholtz de Leipzig dedicat a la recerca mediambiental. Això correspon, més o menys, a una cinquena part del carboni emès anualment per la combustió de matèries primeres fòssils a escala mundial. Amb tot, això només és una xifra teòrica i la realitat és molt diferent: arran de la mort dels arbres per causes naturals i arran de l’augment en la intensitat de la desforestació, avui en dia la selva amazònica només és capaç de retenir 0,5 mil milions de tones de carboni cada any. Diversos estudis indiquen que la tala intensiva de les últimes dècades va convertint l’ecosistema de l’Amazones en una font de carboni, més que no pas en un embornal. Això, al seu torn, debilita la seva funció com a mecanisme pal·liatiu del canvi climàtic i provoca que tot el sistema s’acosti cada vegada més al punt de no retorn.

Des de principis del 2000, més de tres quartes parts de la selva han perdut capacitat de resistència i els canvis en el clima i l’ús de la terra no fan més que accelerar el procés. Actualment, la temperatura de la regió és entre un grau i un grau i mig més alta que abans de la industrialització, i en moltes regions l’època de sequera ha passat de durar quatre a cinc mesos. “Ara mateix, cada any es perd entre el 0,2% i el 0,5% de la massa forestal de l’Amazones. Cada vegada ens acostem més ràpid al punt de no retorn, en comptes de mantenir-lo a una distància prudencial”, explica Fischer. Aleshores, què hi podem fer?

La comunitat d’experts no té cap dubte que el millor per a la selva seria una moratòria immediata a tota activitat forestal. Però és gairebé impossible d’aconseguir. “No es podrà reduir del tot la desforestació tan ràpidament perquè la selva tropical és un factor econòmic important”, continua Fischer. A curt termini, però, l’objectiu hauria de ser utilitzar les superfícies que ja s’han talat de manera més eficient per destruir tan poc territori addicional com sigui possible. Els grans projectes internacionals que preveuen estímuls financers a les explotacions més respectuoses amb l’entorn poden contribuir a millorar la situació, però tenen recursos limitats.

Així mateix, les decisions que es prenguin fora del Brasil també són importants. La major part de massa forestal es tala per obrir pastures per a la ramaderia bovina i per a plantacions de soja destinada a l’alimentació d’animals. I la carn de boví i la soja s’exporten a Europa o als Estats Units. Si a la dècada de 1960 uns 5 milions de caps de bestiar pasturaven a la conca de l’Amazones, avui dia en son 70 o 80 milions. “No només rebem les conseqüències de la destrucció de la selva tropical, sinó que també hi contribuïm”, afirma Höhne. La clau seria reduir el consum de carn de boví; a banda d’això, l’exportació de fustes tropicals continua essent, també, un problema.

Des de l’any 2013, a la Unió Europea no es pot vendre fusta provinent d’explotacions il·legals, però és impossible crear un sistema de control totalment hermètic. “La manera d’aconseguir que es tali menys fusta és oferir alternatives que permetin que la gent d’allà es guanyi millor la vida”, explica Höhne. “Tot i això, un canvi d’aquestes característiques en el sistema econòmic és extremament complex i no s’aconsegueix d’avui a demà.”

També s’ha proposat repoblar la massa forestal perduda com a mesura per compensar els danys que ha sofert durant les últimes dècades. Pot ser interessant per protegir els animals que l’habiten: “Una quarta part de la selva tropical restant està fragmentada i, amb una repoblació ben planificada, es podrien tornar a unir les parts que s’han separat”, diu Fischer. Tanmateix, si l’objectiu a curt termini és allunyar-nos tant com sigui possible del punt de no retorn de l’ecosistema, és una mesura inapropiada i, a més, requereix molts costos. “Poden passar ben bé 100 anys fins que un bosc repoblat sigui capaç d’assolir la màxima capacitat d’emmagatzematge de carboni. I, per ara, les nostres emissions són massa altes per poder-les compensar plantant nous arbres.” És molt més efectiu protegir la selva que queda i reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. D’aquesta manera, no només protegirem els ecosistemes de l’Amazones, sinó que també evitarem que altres punts crítics del planeta en l’àmbit climàtic tampoc no arribin a un punt de no retorn, com ara els casquets polars.

Així doncs, les victòries de Biden i de Macron també contribueixen a evitar una catàstrofe. Tots dos han promès fer més per protegir el clima que no pas els seus adversaris electorals. A Lula, però, li tocarà apuntalar bé els fonaments perquè les mesures de la resta de caps de govern puguin servir d’alguna cosa.

 

Traducció de Laura Obradors

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.