Revisar la dispersió dels presos bascos (i sis exigències més d'Amnistia Internacional)

L'organització de defensa dels drets humans aprofita l'inici de la campanya electoral al País Basc per a presentar una agenda de set mesures. Entre elles, la reparació de totes les víctimes o la investigació dels casos de tortura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El conflicte basc estarà de nou present a la campanya electoral, perquè mai no s'ha tancat. S'ha deixat de matar, que és un pas fonamental i imprescindible, però encara hi ha molts deures pendents, especialment en matèria de drets humans. Així ho creu Amnistia Internacional. "Els grups polítics que es presenten a les eleccions han d'assumir el compromís ferm de situar els drets humans en l'eix central de la seva política", assegura Esteban Beltrán, director de l'organització a l'Estat espanyol.

Quan les dades d'un informe del Govern basc assenyalin que fins al 37% dels casos dels GAL, el grup que va actuar en connivència amb les estructures de l'Estat durant els anys vuitanta, haurien quedat sense aclarir, vol dir que encara hi ha feina a fer en matèria de veritat, justícia i reparació. També quan hi ha dotze casos d'atemptats d'ETA en els quals els familiars i afectats desconeixen l'estat processal dels expedients.

Aprofitant l'inici de campanya electoral al País Basc aquest divendres, Amnistia Internacional ha elaborat una agenda de set mesures per a impulsar al Parlament Basc i davant el govern de l'Estat.

Garanties per a totes les víctimes

L'organització de defensa dels drets humans considera prioritari "garantir per complet l'accés a veritat, justícia i reparació per a les víctimes d'ETA i d'altres grups armats", entre els quals s'inclouen els GAL, emparats en el seu moment per alts funcionaris de l'Estat. "Els Estats tenen l'obligació de proporcionar-los aquesta informació perquè accedeixin a una reparació adequada, així com per lluitar contra la impunitat", defensa Esteban Beltrán.

Reconèixer la tortura

Amnistia considera que s'ha d'assegurar també l'accés a la veritat, la justícia i la reparació "a les víctimes de tortura i altres maltractaments", i exigir a les autoritats basques i espanyoles que facin un reconeixement públic del dany causat per la tortura en el marc de la lluita antiterrorista. "L'Estat ni tan sols ha reconegut públicament la pràctica de la tortura", critica Virginia Álvarez, responsable de Política Interior d'Amnistia Internacional. "La tortura és un crim de dret internacional i no està justificada en cap cas, ni tan sols en situacions excepcionals que posin en perill la seguretat pública", afegeix. Fins a 4.009 persones han denunciat tortures. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat fins a set vegades l'Estat espanyol per no haver investigat les denúncies.

Col·laboració en les investigacions

L'ONG insta a totes les autoritats, tant les basques com les de l'Estat espanyol, incloent-hi les judicials, a "realitzar i col·laborar en les investigacions sobre casos pendents de greus abusos i violacions als drets humans durant les últimes dècades". També exigeix fer tot el possible per a portar davant dels tribunals a qui hagi escapat de l'acció de la justícia.

Accés a tota la informació disponible

Segons Amnistia, és necessari continuar amb totes les iniciatives que ja han sorgit al País Basc per a sistematitzar tota la informació disponible sobre violacions i abusos als drets humans entre els anys 1960 i 2011. Gran part d'aquesta feina l'està fent ara l'Institut Basc de Criminologia, que ha recopilat milers de denúncies de tortura i maltractaments. De la mateixa manera, el Govern espanyol ha de recollir i publicar dades oficiales "detallades i desglossades".

Revisar la legislació antiterrorista

El Govern espanyol ha de revisar la seva legislació antiterrorista, concretament el Codi Penal i la Llei d'Enjudiciament Criminal, "per a adequar-la als estàndards internacionals de drets humans". Una mesura urgent en aquest sentit és acabar amb el règim d'incomunicació de les persones detingudes.

Revisar la llei de partits

Amnistia Internacional defensa que cal revisar la Llei de partits espanyola "per a eliminar les ambigüitats que poguessin donar lloc a emprendre processos d'il·legalització de partits que propugnin el canvi de principis constitucionals o lleis de forma pacífica".

Revisar la política de dispersió

Finalment, recollint una de les grans demandes de l'esquerra abertzale, l'organització reclama una revisió de l'actual política penitenciària espanyola, perquè "els presos i preses puguin complir condemna a prop del seu lloc d'arrelament, sempre que sigui possible i individualment ho sol·licitin". Així ho estableixen els principis de les Nacions Unides per a la protecció de totes les persones sotmeses a qualsevol forma de detenció o presó.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.