Catalunya

Represaliats independentistes veuen el nou delicte de sedició com una arma de doble tall

Els represaliats independentistes i sobiranistes per l’Estat Espanyol s’eleven a més de 4.200 segons Òmnium Cultural. Repassem amb quatre d’ells l’actualitat política i social del moviment independentista, i la repercussió que han tingut les causes repressives en les seves vides.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Òmnium Cultural va elevar l’estiu del 2022 el nombre de persones independentistes i sobiranistes represaliades per l’Estat espanyol a més de 4.200. Segons el portal de l’entitat L’Antirepressiva, hi ha diferents nivells i intensitat de repressió, on participen diferents agents de l’Estat; des dels cossos policials que utilitzen la violència per reprimir fins al poder judicial espanyol, que amenaça amb dures penes tant als líders dels moviments com a les bases, passant pel Tribunal de Comptes, que ofega econòmicament amb sancions i multes els condemnats.

Un dels casos més mediàtics és el de Roger Español, músic que va perdre l’ull durant la jornada de l’1 d’octubre pel tret d’un escopeter de la Policia espanyola, el qual, després d’un gran esforç per part d’Español i moltes associacions defensores dels drets humans, principalment Irídia, han aconseguit identificar i portar-lo davant la justícia. Español, però, també serà jutjat per atemptat contra l’autoritat per haver tirat una tanca a un grup policial el dia de la votació.

El cas de David Carmona i Ivan Altimira, militant ras de la CUP de Sant Andreu i conseller de la mateixa formació del districte respectivament, mostra la col·laboració cossos policials, aquest cop la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb la repressió ideològica de l’Estat espanyol. Els fets van succeir la tarda de l’1 d’octubre del 2017 en el marc d’un acte de suport a la celebració del referèndum, celebrat al barri de Sant Andreu de Barcelona. La Guàrdia Urbana va exigir Carmona que esborrés unes fotografies que havia fet amb el seu telèfon mòbil, i aquest no va acceptar. El resultat va ser que va acabar detingut, passant una nit a comissaria, i sent acusat, en un primer moment, d’atemptat contra l’autoritat, resistència a l’autoritat i un delicte lleu de lesions. Altimira, que va intentar intervenir entre la policia i Carmona per intentar evitar la detenció, o com a mínim, saber perquè se l’emportaven, també va ser inclòs en la diligència judicial, acusat de resistència a l’autoritat i de delicte lleu de lesions.

En el judici, Carmona va ser absolt del delicte de lesions, mentre que a Altimira el van condemnar, i els dos van haver de pagar part de les indemnitzacions, que van pujar fins a 5.500 euros entre els dos. Per resistència sí que van ser condemnats els dos a un any de presó, que no van complir perquè no tenien antecedents.

El Jandi Velasco va ser detingut per protestar contra l’aplicació del 155 i la detenció del Govern de Carles Puigdemont encadenant-se a les escales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 23 de febrer del 2018. El fiscal li va demanar dos anys i mig de presó per un delicte de desordres públics, del qual en va ser absolt dos anys després, el 6 de febrer del 2020. Aquella acció va comptar amb 11 membres d’un Comitè de Defensa de la República i va tenir una gran repercussió mediàtica.

Pel que fa a la situació actual de l’independentisme, els quatre represaliats consultats comparteixen una perspectiva de desil·lusió. Español lamenta la submissió actual del govern català a l’Estat Espanyol, i assegura que “s’ha tornat a la vella política de les baralles entre dreta i esquerra per veure qui té més raó”, on no veu un “projecte conjunt de país”. El mateix que Carmona, que emmarca el trencament de Govern per part de Junts amb ERC “dintre la pugna pel lideratge i les quotes de poder de la representació política”. Velasco i Altimira aporten una mica d’esperança: el primer veu l’independentisme “molt fort al carrer i molt feble a les institucions”, i confia en els grans canvis, ja que “aquests venen del carrer i la seva gent, per sort”. Altimira afegeix que “la gent hi seguim sent, cansats i tristos, però ferms amb la necessitat d’una República catalana”, i creu que “la via institucional és una de les vies, però és el poble el que ha de tornar a liderar les lluites i arrossegar la política”.

Español, celebra el trencament del Govern, i comenta que “si no hagués canviat res, seguiríem amb les mateixes batalletes autonòmiques que no porten enlloc”. Aquesta desil·lusió no sorprèn: tots els represaliats s’esperaven el trencament de l’acord de Govern, i asseguren que no es sentiran defraudats si algun dels partits independentistes aconsegueix pactes amb partits partícips de la repressió com el PSC, perquè, segons Carmona, “sempre hi ha hagut aquests pactes, on s'han donat suport i han normalitzat la relació amb el govern espanyol a través de la taula de diàleg, el suport a la investidura de Pedro Sánchez, o a Catalunya, amb pactes a la Diputació de Barcelona i en molts ajuntaments”.

La reforma del delicte de sedició proposada aquesta setmana pel president espanyol Pedro Sánchez no genera confiança entre els represaliats. Altimira comenta que aquesta reforma “no afecta el 99% dels encausats”, i que “pot acabar sent una arma de doble tall depèn de com es redacti”. Als activistes els preocupa que aquesta ataqui els actes de desobediència civil, aplicant altes penes de presó als que hi participin. Espanyol el veu com un pacte de negociació dels pressupostos entre ERC i el PSOE, on “no només li han canviat el nom, sinó que agreuja els delictes de desordres públics”, i ho defineix com “un tret al peu” per part dels independentistes.

Les organitzacions de defensa i suport als represaliats com la Caixa de Solidaritat, o en defensa dels drets humans com Irídia, han estat clau en la majoria dels casos. Español comenta que s’està recolzant molt en Irídia, que “m’ha estat donant suport i demanant si necessitava qualsevol cosa, a més de comptar amb la meva opinió gairebé sempre”. Tant a Carmona com Altimira, la Caixa de Solidaritat va ajudar-los a pagar les multes imposades pels tribunals i els costos de les seves respectives defenses, on Carmona comenta que, durant la campanya per recollir fons, “vam generar més ingressos dels que ens demanàvem, i els vam posar a la caixa per recolzar altres causes”. Velasco agraeix el suport rebut per Òmnium i l’ANC, com també el de molts polítics dels principals partits independentistes i activistes que van difondre el seu cas per les xarxes donant-li visibilitat. Pel que fa al suport des de les institucions, Español comenta que aquest apareix en moments clau, com quan va anar a fer la primera declaració als jutjats o, segurament, quan comenci el seu judici. La critica que “no hi ha hagut cap més resposta a part de voler treure’n rèdit” s’expressa pel cas de l’Ajuntament de Barcelona, que en un primer moment es va posicionar com acusació particular per, després de l’acord de govern PSOE - Unides Podem, desempallegar-se i passar l’acusació popular a Òmnium.

Les tècniques repressives són dures, i en molts casos funcionen, però cap dels quatre consultats ha desistit de la seva participació política i activista. Carmona segueix estant actiu en col·lectius independentistes, ara lluny de Sant Andreu, però, per qüestions personals. Lamenta que “la desmobilització fa que no hi hagi l’activitat d’abans, però a la que aparegui un nou context no renunciarem a sortir al carrer”. Altimira, segueix implicat en política perquè creu “que la lluita és l’únic camí” i que “tots tenim por de la repressió, però sabem que estem al costat correcte”. A les municipals del maig del 2023, tornarà a presentar-se a les llistes per conseller al barri. Espanyol, que va ser candidat en tres eleccions diferents després dels fets, ara es troba fora de la política de partits treballant com a conserge d’un institut, i creu que “l’activisme i la mobilització popular són l’eina de canvi de qualsevol societat o govern”. En aquests moments, veu molt difícil tornar a emprendre una aventura política, on només ho faria “si veiés molt clara la intenció del partit de debilitar tant com es pugui l’Estat espanyol, sense mirar esquerres ni dretes”, assegurant que “sempre estic disposat a sumar en el projecte independentista”.

Pel que fa a la seva etapa política, Espanyol defensa que s’ha sentit molts cops utilitzat electoralment per part dels grans partits polítics, però que ell també s’ha aprofitat d’aquests per expressar i lluitar pels seus ideals. Les seves candidatures, menys l’última que va utilitzar per donar veu als represaliats, sempre han estat per Madrid, on creu que “té més sentit la meva candidatura, ja que des d’allà puc fer veure la repressió de l’Estat”.

Tot i haver-hi moments en què s’han sentit abandonats per part de les institucions catalanes, tres dels represaliats coincideixen en la importància d’aquestes per aconseguir consolidar els moviments populars. Altimira les descriu com “una crossa més” del canvi, assegurant que “la política és molt més àmplia que la institucional, i hi ha molts espais que han de coincidir”. Carmona destaca que “sense el moviment polític, no hi haurà ningú que ens regali cap conquesta”. Velasco, en canvi, argumenta que “confio en la gent per fer els canvis, la política és una eina més, per molts només per guanyar diners”, i pensa que el que és necessari és que la gent “agafi aquesta eina per fer la independència”.

La repressió incideix directament en molts factors de la vida del represaliat. Espanyol assegura que des dels fets conviu amb un sentiment de frustració, i ha inclòs “la consecució de la República independent de Catalunya en el meu procés personal de reparació”. Espanyol també comenta que la vida li va canviar l’1 d’octubre, i que abans “era músic, tenia la meva feina i despeses personals”, i que, després de la data del referèndum, va haver de deixar els seus estudis musicals i va perdre la feina. En la mateixa data, comenta, és quan la seva implicació en l’activisme independentista va sorgir, i va passar a implicar-s’hi totalment, fins als moments actuals. La seva situació judicial no està tancada, i espera que el judici final del seu cas serà cap a finals del 2023. En aquest, es jutjarà l’escopeter de la Policia espanyola que li va disparar a l’ull, però també al mateix Espanyol per atemptat contra l’autoritat, acusat d’haver llançat una tanca als agents de seguretat. Espanyol assegura que “tota la feina que podíem fer està feta”, on han aconseguit identificar l’escopeter i aportar proves que es va saltar tots els protocols d’actuació, recolzant-se amb un últim informe dels Mossos d’Esquadra que corroboren que va disparar fins a tres vegades en la seva direcció abans de tocar-lo, i que va seguir disparant quan ja era a terra ferit.

El denunciant és conscient que “estem intentant utilitzar la justícia espanyola per acusar la Policia espanyola, sabent el nivell d’impunitat que això comporta”, però assegura també que si l’escopeter en surt absolt, “sortirem a queixar-nos, perquè tenim totes les proves”, i que, si en surt culpable, “sortirem a celebrar-ho i a donar les gràcies a tota la feina feta des de la societat civil”.

Sigui com sigui, els represaliats més anònims compten encara, en molts casos, amb causes pendents que no han sigut resoltes, i els canvis anunciats en el codi penal no els fa ser optimistes de cara al futur.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.