La societat civil torna a passar el testimoni als polítics

Una Diada més, la societat civil està on sempre: als carrers mostrant i reclamant unitat. Els responsables polítics també estan instal·lats on sempre: en les seves disputes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La societat civil està 'a punt', com el lema de la manifestació que ha omplert cinc ciutats catalanes. Per cinquena Diada consecutiva, centenars de milers de catalans han tornat als carrers -aquest cop de forma descentralitzada- per a reivindicar una República Catalana. Malgrat una certa davallada comprensible de la participació, les xifres han estat tot un èxit per a l'independentisme. Segons l'organització, per sobre del milió de persones. Segons les diferents policies locals, per sobre de les 800.000. Com sempre, amb ball de xifres. Més enllà del número, i malgrat el tòpic, pocs moviments polítics a Europa han mostrat aquesta força durant tants anys seguits.

Després de la manifestació massiva al passeig de Gràcia de Barcelona, de la Via Catalana que va travessar el país de punta a punts, de la V que va omplir la Diagonal i la Gran Via i de la Via Lliure a la Meridiana, enguany la reivindicació s'ha partit en cinc, malgrat que la premissa ha estat la unitat. "Som una nació en marxa, res ens farà aturar", ha començat la lectura del manifest l'escriptora Maria Barbal, després de repicar les campanes a la Seu Vella de Lleida. Ha acabat a l'Arc de Triomf de Barcelona, amb el cineasta Pere Portabella parafrasejant Jordi Carbonell: "Que la impaciència no faci trontollar la unitat".

Un fet ha diferenciat aquesta Diada de les convocatòries anteriors: ha estat la més institucionalitzada. A banda dels actes institucionals de l'Onze de Setembre, les principals institucions del país han estat representades en les manifestacions organitzades per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural: el president de la Generalitat Carles Puigdemont a Salt, l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau a la capital catalana i la presidenta del Parlament Carme Forcadell a Tarragona. També hi ha assistit l'expresident Artur Mas, que quan era president no va anar-hi per a preservar el caràcter institucional del càrrec.

Durant els discursos, hi ha hagut apel·lacions constants a la unitat. "Ens volien dividits, però som un sol poble. Ens volien cansats, però som més gent que mai", ha assegurat Jordi Cuixart, president d'Òmnium. El president de l'Assemblea, Jordi Sánchez, ha destacat la importància de "mantenir-nos units" per a arribar a la independència. Rememorant el famós "president, posi les urnes" de Carme Forcadell, Sánchez també ha interpel·lat els dirigents del procés: "No dubteu a posar les urnes". La realitat política, però, és una altra diferent de la unitat.

El RUI i els pressupostos

L'inici de la tardor política després de la Diada estarà marcat per això, per posar les urnes. Unes sigles protagonitzen l'actual debat polític a Catalunya: el RUI, el referèndum unilateral d'independència. És l'aposta d'Esquerra, que fins i tot està disposada a destinar-hi una partida en els pressupostos, com va afirmar el secretari d'Economia Pere Aragonès. També és la prioritat de la CUP, que creu que és el que donaria legitimitat a una hipotètica declaració unilateral d'independència.

El Partit Demòcrata Català, per la seva part, va mostrar-se en un primer moment disposat a parlar-ne, sempre i quan els cupaires donessin suport a Puigdemont en la qüestió de confiança del pròxim 28 de setembre. Aquest suport ja el tenen. Però el president Puigdemont encara vol fer una última proposta de referèndum acordat amb l'Estat espanyol, com ha plantejat aquest mateix diumenge. Tampoc hi ha consens sobre com s'hauria de fer.

Per altra banda, durant els pròxims mesos, un vell debat tornarà a posar a prova el full de ruta cap a la independència: els pressupostos. Esquerra volia lligar la qüestió de confiança amb l'aprovació dels comptes de la Generalitat. Però la CUP va rebutjar aquesta fórmula i va demanar negociar cadascun dels acords per separat. El PDC es nega a fer més concessions als anticapitalistes, unes concessions en el passat que creuen que els han passat factura. Estan disposats a anar a noves eleccions si l'esquerra independentista impedeix fins i tot el tràmit parlamentari dels nous pressupostos.

La irrupció dels comuns i la disputa de l'hegemonia

La imatge que va deixar aquest divendres la commemoració del 40è aniversari de la Diada de Sant Boi, la primera després del franquisme el 1976, és molt més que una anècdota. La diputada de la CUP Anna Gabriel i el president d'ERC Oriol Junqueras envoltant el secretari general de Podem a Catalunya Albano Dante Fachín amb una estelada. Se'n van sortir per a la fotografia, però l'objectiu de fons és atraure el món de l'esquerra alternativa que representen els comuns al bloc independentista (o si més no sobiranista). Aquesta nova esquerra, amb l'alcaldessa Ada Colau a la manifestació de Barcelona, es deixa seduir.

Davant d'això, el Partit Demòcrata Català, que va ser exclòs de l'acte de Sant Boi -tan sols se li va oferir l'assistència, sense dret a parlar-, torna a agitar un vell fantasma: el del tripartit d'esquerres. Després de quedar-ne exclosos, la coordinadora general del PDC, Marta Pascal, demanava a Esquerra que no caiguessin en "temptacions partidistes" i no fessin servir la Diada "com a element per anar configurant un imaginari de futurs pactes més ideològics que nacionals", perquè això "fa mal al procés".

En el fons també hi ha una disputa per l'hegemonia política del procés, per ser el partit que lidera l'independentisme. I també per ser la primera força a Catalunya. En unes noves eleccions catalanes, en què caldria veure si es repetiria la coalició Junts pel Sí i amb quin repartiment de cadires, l'antiga Convergència veuria amenaçada la seva actual posició privilegiada. Ho demostren les dues eleccions espanyoles, que han situat els comuns i els republicans en primera i segona posició, respectivament, amb cert avantatge sobre els convergents. Segons l'última onada del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), si es presentessin per separat a les eleccions al Parlament, ERC seria la primera força en intenció de vot amb el 21,8%, CSQP la segona amb el 16,6%, el PSC la tercera amb el 10.2% i el PDC la quarta amb el 9,1%.

La societat civil ha estat, una Diada més, on sempre: mostrant i reclamant unitat als carrers. Els responsables polítics independentistes també continuen instal·lats on sempre: atrapats en les seves diferències i baralles.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.